Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Orfeó Lleidatà
Música
Entitat coral catalana.
Es fundà el 1902 seguint el model de l’Orfeó Català de Barcelona Fou presidit per Antoni Agelet i Romeu, i dirigit per Francesc Xavier Gelambí i Dalmau El 1915 es fusionà amb la societat coral La Violeta, i passà a denominar-se Orfeó Lleidatà La Violeta Les circumstàncies històriques no afavoriren l’activitat de molts orfeons i l’Orfeó Lleidatà passà moments molt difícils durant la Dictadura militar de Primo de Rivera, durant la República i amb la Guerra Civil, fins a la seva pràctica desaparició el 1938 amb la mort del seu director Antoni Virgili i Piñol L’entitat…
Dídac Vilà i Priu
Música
Director i compositor català.
Dirigí nombroses agrupacions corals, la majoria claverianes, com és el cas de Lo Porvenir de Martorell, La Terpsícore de Sant Boi, L’Artística del Llobregat i La Violeta de Cornellà Com a compositor, és l’autor de diverses sarsueles catalanes, com ara Les bodes de can Bardissa i Caramelles
Josep Voltas i Viñas
Música
Compositor i director.
Un cop acabada la seva formació musical, es dedicà a la direcció coral, vinculat a entitats claverianes Juntament amb J Calduch, fundà l’Orfeó Martinenc, entitat amb una vitalitat destacable També fundà La Lira Martinenca i dirigí altres formacions corals, com La Viola Barcelonesa, La Perla Agustinenca, L’Agrícola, Centre i Energia, Joventut Tianense, La Violeta —de Martorelles— o el Cor de la Colònia Güell Exercí així mateix la docència Bona part de les seves composicions són per a cor, algunes amb acompanyament orquestral o de cobla Entre les seves obres destaquen les sardanes…
Pere Jordà i Valls
Música
Compositor i director coral català.
Estudià solfeig amb Ll Millet, i harmonia, contrapunt i composició amb E Morera a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Posteriorment es formà com a violinista al Conservatori Superior de Música del Liceu Dirigí, entre altres grups, els cors La Violeta d’En Clavé, l’Orfeó Gracienc, l’Orfeó Social Metropolità i la Coral Núria de la Unió Excursionista de Catalunya Fou professor de solfeig de l’Escola Municipal de Música Com a compositor, és autor de diverses sardanes per a cobla i per a cor, a més de cançons i poemes escènics El 1947 guanyà el certamen convocat per la Comissió…
Josep Marimon i Figueras
Música
Compositor català.
Traslladat amb la seva família a Sant Quintí de Mediona, s’inicià en la pràctica del cant a la parròquia d’aquesta vila Més tard estudià solfeig, i el 1909 ingressà a l’Escola de Música de Barcelona, on tingué com a mestres Lluís Millet, Antoni Nicolau i Agustí Quintas Amplià estudis a París, i, de nou a Barcelona, els prosseguí amb E Morera El 1918 emigrà a l’Argentina, on impulsà diferents activitats musicals Quan tornà a Barcelona es feu càrrec de la direcció de diferents formacions corals, com l’Orfeó Llevant, La Violeta Hortenca i l’Orfeó El Roser Fins al final de la seva…
Joan Bofill i Soliguer
Música
Musicòleg català.
Vida El 1976 obtingué el títol de professor de piano al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona Estudià filologia clàssica a la Universitat de Barcelona i, durant nou anys, musicologia a la Universitat de Munic De retorn a Barcelona obtingué el grau de doctor amb la tesi La construcció intervàllica en la música tardana de Beethoven per a piano i de cambra 1990 És autor de La problemàtica del tractat "de institutione musica" de Boeci Barcelona 1993 L’any 2013 cedí tota la seva biblioteca a la Societat Coral La Violeta de Centelles, i es creà el Fons Musicològic Joan…
Josef Antonín Štepán
Música
Compositor i pianista bohemi.
Fill d’un kantor que li forní els primers coneixements musicals, a Viena fou alumne de GCh Wagenseil, gràcies al qual després ensenyà clavicèmbal a Maria Antonieta reina de França i Maria Carolina reina de Nàpols Obtingué fama d’excellent clavicembalista, i també de pianista quan aparegué el fortepiano Malgrat que es tornà cec i hagué de retirar-se 1755, continuà component peces per a piano i lieder La seva música per a teclat inclou divertiments, sonates, cadències, variacions i preludis, a part dels Sis concerts , opus 3 1773 Bona part de la seva producció orquestral nombrosos concerts i…
Societat Filharmònica de Barcelona
Música
Societat concertística i pedagògica catalana.
Fou fundada el 1844 amb la finalitat de cultivar la música Durant més d’una dècada reuní les més destacades personalitats del món cultural i artístic d’aquella època Manuel Milà i Fontanals, Víctor Balaguer, Joan Mañé i Flaquer, Joan Illas i Vidal, etc Des de l’inici, Antoni Fargas i Soler actuà com a secretari i principal orientador de la societat, i Bernat C Puig en fou un dels principals directors artístics Entre altres modalitats de soci, tenia els de "mèrit", que no pagaven quota i disposaven d’entrada lliure en canvi de fer concerts sense cobrar, i els "d’artista", amb entrada lliure en…
Manuel Garcia Morante
Música
Pianista i compositor català.
Vida Estudià al Conservatori de Música del Liceu amb J Sicart, i a París amb Ch Causeret, H Amiot, J Boguet i M Deschaussées També assistí als cursos públics d’A Cortot, F Poulenc, O Messiaen i P Bernac A Barcelona collaborà amb Conxita Badia, la qual acompanyà en nombrosos concerts Realitzà gires internacionals amb Victòria dels Àngels, amb la qual efectuà diversos enregistraments en directe a Tòquio 1986 i Barcelona 1987 També acompanyà Carmen Bustamante Des del 1979 es dedica intensament a la composició, amb una àmplia producció que inclou obres per a cor, piano, guitarra, orgue, quartets…
música de Ciutadella
Música
Música desenvolupada a Ciutadella (Menorca).
Al principi del segle XVIII passà a sobirania britànica i el 1722 perdé la capitalitat a favor de Maó, que prengué més relleu en l’àmbit polític i econòmic El 1795, ja lliure del domini britànic, adquirí la condició de seu episcopal i, des de llavors, la vida musical de la ciutat estigué fortament vinculada al bisbat Entre els organistes que exerciren a la seu destacà mossèn Onofre Reixach 1793-1868, també compositor de nombroses obres religioses La construcció dels teatres del Cercle Artístic, el 1875, i del Casino, el 1889, obrí la ciutat a les representacions d’obres escèniques, tant d’…