Resultats de la cerca

El 1732 fou contractat com a director de l’Acadèmia de Música de Besançon Posteriorment retornà a Lió, on dirigí l’Acadèmia de Belles Arts, tot desenvolupant una intensa tasca com a professor de violí Gaudí d’una gran reputació com a virtuós d’aquest instrument, cosa que li valgué les més altes distincions de les autoritats civils de Lió El 1739 publicà el seu Premier livre de sonates , dedicat a Camille Perrichon, comandant de Lluís XIV La seva escriptura musical mostra clarament els trets característics d’un instrumentista virtuós Les seves sonates palesen la influència de Jean…

Vida Tot i pertànyer a un orde religiós regular, Ariosti abandonà el seu monestir de Bolonya l’any 1696 per iniciar una vida itinerant Primer s’estigué a la cort de Màntua Llombardia, però ben aviat anà a Berlín com a músic de l’electora Sofia Carlota Malgrat les polèmiques que creà la presència d’un monjo catòlic a la cort, continuà component òperes i altres obres vocals, com ho havia fet fins llavors per al duc de Màntua Ignorant el requeriment fet pels seus superiors religiosos de tornar a Itàlia, s’installà a Viena, on aconseguí introduir-se a la cort imperial Malgrat tot, en morir l’…

Alumne de GB Somis, fou un nen prodigi i quan tenia deu anys entrà com a violinista en l’orquestra del Teatro Regio de Torí Abans de ser enviat a perfeccionar-se a Roma en 1749-50, havia estat nomenat músic de cambra i de capella a la cort de la ciutat El 1754 anà a París, on participà en els Concerts Spirituels, i a partir de llavors començà una carrera de concertista internacional Compaginà la seva activitat com a violinista virtuós i el càrrec de primer violí del Teatro Regio -obtingut el 1770-, de violinista de la capella reial i de director de tota la música instrumental de…

Després de les primeres actuacions en públic, l’any 1844 esdevingué alumne d’I Moscheles Fou conegut per tot Europa i també a l’Amèrica del Nord com a virtuós del piano en gires en les quals participava també la seva esposa, la pianista Marie Trautmann la futura professora d’Albert Schweitzer Jaëll fou un defensor de la música de la seva època i gran amic de F Liszt En els seus concerts interpretava també composicions pròpies de caràcter virtuosístic

Establert a París el 1808, hi assolí gran rellevància com a virtuós de la guitarra i compositor d’obres per a aquest instrument, com ara duos, trios, quartets, concerts, variacions, etc La seva fama perdurà ben bé fins el 1823, any en què Ferran Sor s’installà a París i dominà amb la seva guitarra l’escenari parisenc Escriví també tractats per a guitarra, entre els quals destaquen Méthode complète de guitare ou lyre i L' Harmonie appliquée a la guitare 1825

A tretze anys començà a estudiar la trompeta a la banda de l’escola, mostrant una gran facilitat tècnica Després de treballar amb grups locals, el 1953 enregistrà The Clifford Brown Memorial Album i feu una gira europea amb l’orquestra de Lionel Hampton El 1954 formà, amb Max Roach, un quintet que fou un dels màxims exponents de l’estil anomenat més tard hard bop Morí en un accident d’automòbil a vint-i-sis anys Virtuós de la trompeta i extraordinari improvisador, influí de manera decisiva en els trompetistes del seu temps i de les dues dècades següents

Estudià clarinet i saxòfon alt De seguida entrà en contacte i tocà amb Ornette Coleman, de la mateixa generació i ciutat Fou professor de música a escoles públiques de Fort Worth 1949-61 i de Los Angeles 1961-82 El 1964 formà la New Art Jazz Ensemble i l’any següent dirigí una obra simfònica d’Ornette Coleman Sempre relacionat amb grups d’avantguarda, collaborà amb músics com Bobby Bradford i James Newton Als anys vuitanta dirigí el quartet Clarinet Summit Carter fou un virtuós del clarinet, del qual aprofitava tota la tessitura Les seves primeres composicions mostren la…

Estudià contrapunt, violoncel i guitarra El 1806 anà a Viena i assolí una gran fama com a intèrpret i compositor per a guitarra Inventà un nou tipus de guitarra, afinada en una tercera menor per sobre de la guitarra normal També interpretà al violoncel obres de L van Beethoven i J Haydn, juntament amb Johann Nepomuk Hummel i Ludwig Spohr, amb els quals coincidí a Viena Retornà a Itàlia el 1819 i, a Parma, fou virtuós de cambra de l’arxiduquessa Maria Lluïsa Compongué un gran nombre d’obres de cambra amb la guitarra com a protagonista i tres concerts per a guitarra i orquestra, el…

Fill d’un fabricant de violins, començà a estudiar aquest instrument de molt jove El 1734 la seva família es traslladà a París Debutà el 1741 en els cicles del Concert Spirituel, on desenvolupà la seva carrera i de l’orquestra del qual acabà essent director i, posteriorment, administrador 1773-77 Considerat el principal virtuós del violí del seu país -fou anomenat "el Tartini francès"-, des del 1760 inicià la publicació de les seves obres En sobresurten sis concerts per a violí, sis sonates per a violí sol i els estudis per a violí Vingt-Quatre matinées Destacà també com a…

El 1853 entrà al Conservatori de París per estudiar amb Marmontel, Prudent i Petit piano i Carafa i S David composició El 1858 començà una intensa carrera com a concertista de piano que el portà per tot Europa i als EUA Del 1880 al 1882 realitzà una gira de concerts a Austràlia, on aconseguí una certa fama com a virtuós del piano i com a compositor Encara que el 1883 tornà a Europa, finalment s’installà a Sydney el 1885 El 1886 fou nomenat director de la Societat Filharmònica d’aquesta ciutat Entre les seves composicions cal destacar l’òpera lírica Vercingetorix 1881, l’oratori…