Resultats de la cerca

Entre el 1906 i el 1910 estudià composició i direcció amb N Rimskij-Korsakov i A L’adov als conservatoris de Sant Petersburg i Moscou Juntament amb altres estudiants del Conservatori de Sant Petersburg fundà, el 1908, la Societat per a la Música Folklòrica Jueva, i alguns anys més tard participà en l’Expedició Etnològica del baró de Guinzburg a la recerca de cants religiosos jueus al Caucas En 1915-20 destacà com a director a Tbilisi, Londres i París Installat a Nova York aquest darrer any, fou un dels fundadors de l’Associació de Compositors 1923, que dirigí fins el 1940 La seva música es…

Educat en una família molt vinculada a la tradició coral, rebé els primers ensenyaments de cant i orgue al cor parroquial La publicació d’algunes de les seves composicions de música coral el posaren en contacte amb E Elgar Vers el 1900 el seu interès derivà cap a la composició d’obres simfonicocorals, entre les quals hi ha By the Waters of Babylon i A Vision of Cleopatra La crítica que obtingueren aquestes obres i, sobretot, l’estrena de la Primera Suite anglesa , que li proporcionà un mecenes anònim, animaren Brian a seguir en el món de la composició Molt influït per l’…

El 1905 es traslladà amb la seva família a Buenos Aires Estudià cant i violoncel al Conservatorio Gaito, i fou deixeble de piano de Julián Aguirre a la Escuela Argentina de Música i de Constantino Gaito al Conservatorio Williams El 1919 guanyà el primer premi de l’Orfeó Català de Buenos Aires per l’obra coral Raïms i espigues El 1929 retornà a Barcelona i participà activament en l’àmbit de l’educació musical a les escoles del Mar i Blanquerna, fins que el 1940 abandonà Catalunya i s’installà definitivament a Buenos Aires Dedicada a la pedagogia al llarg de tota la seva vida, compongué peces…

Mostrà una forta personalitat i es relacionà amb els músics més influents de la França del seu temps D’ascendència irlandesa, els seus pares eren gent culta amb amistats entre els intellectuals de l’època Augusta cresqué a Versalles, on estudià música amb l’organista de la catedral, Henry Lambert, i amb el clarinetista H Klosé Més tard fou deixebla de C Franck, el qual n’opinava que tenia un estil compositiu massa ampullós S’interessà principalment per l’òpera, gènere per al qual escriví, per exemple, Héro et Léandre 1875, Astarté i Lancelot du Lac De totes les seves obres escèniques només…

El primer estudi de música electrònica es creà a la Ràdio de Colònia el 1951 i fou concebut a partir de les investigacions de W Meyer-Eppler, de la Universitat de Bonn En fou el primer director Herbert Eimert, que s’envoltà de joves compositors, en un principi estrictament dodecatònics, com ara K Stockhausen, H Pousseur i K Goeyvaerts, als quals més tard s’afegiren GM Koenig, B Hambraeus, F Evangelisti, M Kagel i G Ligeti Durant un temps hi hagué competència entre la música concreta i la música electrònica La música concreta restà un patrimoni de Ràdio França, mentre que l’expressió música…

Vida Ingressà al Royal College of Music de Londres, i durant l’època d’estudiant assistí a nombrosos concerts, representacions teatrals i operístiques, fet que l’ajudà posteriorment en la seva activitat compositiva Des de molt jove s’implicà en qüestions socials i polítiques i es preocupà per les classes menys afavorides, inquietuds que reflectí en l’oratori A Child of Our Time 1939-41, on denuncia la repressió, la tirania i la violència Del 1940 al 1951 ocupà el càrrec de director de música del Morley College, període durant el qual el centre tingué una gran vitalitat Pacifista convençut, el…

Vida Des de petit tingué molt poca salut l’asma, una vista feble i dolors persistents a les articulacions l’acompanyaren durant tota la vida Fill d’un pianista, el 1893 entrà al Royal College of Music, on estudià composició amb ChV Stanford, que el qualificà de molt treballador però no gaire brillant En aquest centre conegué el compositor R Vaughan Williams, amb el qual establí una sòlida amistat i intercanvià crítiques i idees Un altre company d’estudis, Fritz Hart, li feu conèixer l’obra de R Wagner, i n’esdevingué un fervent admirador En aquesta època també tingué l’oportunitat d’estudiar…

Vida Rebé la seva primera educació musical com a corista a la catedral d’Exeter, on estudià composició amb Edward Gibbons, violí amb William Wake i orgue amb John Lugge Probablement establí relació amb el príncep Carles, després Carles II, i és possible que passés un cert temps servint l’exèrcit reial als Països Baixos Altra vegada a Anglaterra el 1651, es va donar a conèixer, juntament amb Christopher Gibbons, com a compositor de la música dramàtica per a la mascarada Cupid and Death 1653, de James Shirley, composta per donar la benvinguda a l’ambaixador portuguès El 1656 s’uní a Charles…

Des d’èpoques immemorials s’ha intentat mecanitzar la música, sintetitzant els sons de la natura i dels instruments musicals que s’han creat al llarg del temps Un bon exemple de sintetitzador és l’orgue, que imita flautes, veus, trompetes, oboès, etc Amb l’aparició de l’electricitat, es crearen instruments més o menys complexos, com ara el Dinamophone o Tellharmonium , de Thaddeus Cahill Washington DC, 1900, l’ Sphaerophon , de Joerg Mager Berlín, 1924, les ones Martenot, de Maurice Martenot París, 1928, el Trautonium , de Friedrich Trautwein Berlín, 1930, el Variophone , de Jevgenij Šolpo…

Vida Considerat el més gran intèrpret de violoncel del segle XX, i un dels millors de tots els temps, fou també l’home que escollí viure i morir a l’exili per fidelitat als seus ideals de llibertat, de pau i de catalanitat Nasqué en el si d’una família modesta A cinc anys començà l’estudi de la música amb el seu pare, Carles, i molt aviat li cridà l’atenció el violoncel Conscient del talent que tenia per a la música, la seva mare decidí traslladar-se a Barcelona, on el noi estudià a l’Escola Municipal de Música amb Josep Garcia i Robles , que fou l’únic mestre de violoncel que tingué Casals…