Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
música de Bogotà
Música
Música desenvolupada a Bogotà (Colòmbia).
Seu d’una arxidiòcesi des del segle XVI, hi residiren i hi treballaren grans músics Els arxius de la seu s’han conservat, i la seva gran riquesa testimonia la intensa vida musical de la catedral durant l’època renaixentista i barroca Entre els grans mestres de capella cal destacar Gutierre Fernández Hidalgo, Juan de Herrera, José de Cascante i Salvador Romero Els jesuïtes també tingueren un paper important en aquesta vitalitat musical, i empraren la música com un instrument evangelitzador El pare José Dadey 1574-1660 creà la primera escola de música Les guerres d’independència feren minvar la…
Howard Hanson
Música
Compositor i pedagog nord-americà d’origen suec.
Guanyà el Premi de Roma del 1921 i dirigí l’Eastman School of Music entre el 1924 i el 1964, any en què fundà l’Institute of American Music Dugué a terme una tasca important en el camp de l’educació musical als Estats Units Fou un director d’orquestra reconegut, tant al seu país com a Europa Compositor neoromàntic, cità J Sibelius i E Grieg com a grans influències dins el seu estil harmònic i líric, a més de la d’O Respighi, amb qui estudià a Roma, en el camp de l’orquestració La seva música, encara que conservadora, té una vitalitat rítmica i una riquesa tonal que, segons ell mateix,…
Josep Voltas i Viñas
Música
Compositor i director.
Un cop acabada la seva formació musical, es dedicà a la direcció coral, vinculat a entitats claverianes Juntament amb J Calduch, fundà l’Orfeó Martinenc, entitat amb una vitalitat destacable També fundà La Lira Martinenca i dirigí altres formacions corals, com La Viola Barcelonesa, La Perla Agustinenca, L’Agrícola, Centre i Energia, Joventut Tianense, La Violeta —de Martorelles— o el Cor de la Colònia Güell Exercí així mateix la docència Bona part de les seves composicions són per a cor, algunes amb acompanyament orquestral o de cobla Entre les seves obres destaquen les sardanes…
William Glock
Música
Pianista i crític musical anglès.
Feu els seus estudis al Gonville College i al Caius College, a Cambridge, i estudià piano amb Arthur Schnabel a Berlín Com a intèrpret, feu alguns concerts, però consagrà la major part de la seva activitat a la crítica musical Treballà en diverses revistes com a crític i el 1949 fundà The Score L’any 1959 fou nomenat director artístic de música de la BBC, càrrec que exercí fins el 1973 i des del qual aportà una nova vitalitat a la vida musical de Londres a més, fou el responsable de la introducció de molts artistes forans en la vida musical d’aquesta ciutat, com fou el cas de…
Giovanni Benedetto Platti
Música
Compositor italià.
El 1722 s’establí a Würzburg, en la cort episcopal de la qual serví fins el 1761 La seva versatilitat es posà de manifest en l’ampli ventall d’activitats que dugué a terme Fou professor de cant, compositor i virtuós de cambra d’oboè, violí, violoncel, clavicèmbal i flauta Platti pertany a la generació d’autors preclàssics que compongueren en el darrer estil barroc, al mateix temps que usaven elements de l’estil galant Escriví una òpera, un oratori i diverses misses La seva producció instrumental consta de 120 obres entre sonates per a clavicèmbal, sonates per a violí i concerts Els trets…
Billy Joel
Música
Cantant i pianista de pop-rock nord-americà.
Amb balades encomanadisses i peces ballables, es feu un nom en el món de la música al final dels anys setanta El seu primer gran èxit fou la cançó The Piano Man 1973 Tot i que la crítica no el deixà gaire bé, els seus discos del final dels anys setanta i el principi dels vuitanta, com The Stranger , 52nd Street o Glass Houses , es vengueren molt bé i foren mereixedors de diversos Premis Grammy Fou un dels primers músics de rock que reflectiren fidelment la situació en què es trobaven els soldats dels EUA que havien lluitat al Vietnam També fou un dels pocs artistes que, al final…
Zygmunt Noskowski
Música
Compositor i director d’orquestra polonès.
Estudià a l’Institut Musical de Varsòvia i completà els estudis a Berlín amb F Kiel El 1875 fou nomenat director de la Societat Coral Bodan de Constança, càrrec que ocupà fins el 1880 De nou a Varsòvia, impartí classes al conservatori 1888-1908 i el 1906 fou nomenat director de l’Òpera Exercí la crítica musical i treballà eficaçment en l’organització de concerts La música de Noskowski superà la tradició anterior i preparà el terreny per a l’esclat de la generació Jove Polònia De tota la seva producció destaca el poema simfònic Step 'L’estepa', 1896-97, però també són importants les seves…
música de Bayreuth
Música
Música desenvolupada a Bayreuth (Alemanya).
Les primeres notícies de Bayreuth associades a activitats musicals daten del segle XV, època del marcgravi Frederic I, abans burggravi de Nuremberg, que la convertí en capital Sota el seu govern, els contactes amb Prússia foren molt estrets i es mantingueren fins ben entrat el segle XVIII, cosa que tingué una importància cabdal en la vida cultural de la ciutat Consta l’existència, devers mitjan segle XV, d’una escola de cant amb un cor de dotze a setze nens que cantaven durant els oficis La Reforma s’establí a Bayreuth el 1523 i, com en el cas de moltes ciutats alemanyes, transformà la música…
Nazzareno De Angelis
Música
Baix italià.
De petit fou nen cantor a la Capella Sixtina i la Capella Júlia del Vaticà Estudià amb Ricci i Prati, i debutà el 1903 amb Linda di Chamounix Entre el 1910 i el 1928 fou un dels grans baixos italians actius a tot Europa La temporada del 1906 debutà a la Scala de Milà, on interpretà papers d' Aïda i Tristany i Isolda i participà en la recuperació d’obres de Gaspare Spontini i Luigi Cherubini Un dels èxits més grans de la seva carrera l’assolí cantant Norma l’any 1912 Entre el 1909 i el 1925 actuà en diversos teatres de l’Amèrica del Sud, i del 1911 al 1912, a Chicago Es retirà el 1938 Se’l…
trop
Música
En la litúrgia romanofranca, text en prosa o en vers inserit, amb la seva melodia, en determinades peces de cant litúrgic preexistents.
Sota aquest terme s’integren diferents tipus de procediments compositius i estils musicals Els trops poden ser exclusivament textuals verbeta , exclusivament musicals, o textuals i musicals alhora el tipus més freqüent Generalment els trops s’aplicaren als cants corals del propi de la missa, és a dir, als introits, comunions i ofertoris, així com, encara amb més freqüència, a les parts de lde la missa kírie, glòria, excepte el credo Aquest fenomen experimentà una gran vitalitat durant l’Edat Mitjana, especialment al llarg dels segles XI i XII Els testimonis més antics daten del…