Resultats de la cerca

Aquest terme és aplicat en contraposició a música instrumental Bibliografia Complement bibliogràfic Ezquerro Esteban, Antonio La música vocal en Aragón en el segundo tercio del siglo XVII tipologías, técnicas de composición, estilo y relación música-texto en las composiciones de las catedrales de Zaragoza

WA Mozart Don Giovanni , KV 527, II núm 14 Duetto ‘Eh via buffone’ fragment © Fototecacat/ Jesús Alises Molts compositors diferenciaren duet, utilitzat per a música vocal, de duo, utilitzat per a música instrumental A l’Edat Mitjana, amb el naixement de la polifonia, formes com el conductus eren escrites amb un elevat grau de virtuosisme per a duo de cantants solistes Al segle XV fou molt corrent combinar seccions corals i a dues veus en les misses i els motets Compositors com J Dunstable o més tard T Morley escriviren obres senceres en diferents moviments per a aquesta formació Al…

Al segle XVII el terme feia referència a una composició instrumental que era transcripció d’una de vocal El caràcter popular de la peça s’accentuà en afegir-se al títol la regió d’origen canzone villanesca alla napolitana La senzillesa de la seva estructura feu que Mozart l’evoqués a les seves Les noces de Fígaro voi che sapete o Cajkovskij a la seva quarta simfonia al moviment lent assenyala in modo de canzone Una darrera accepció identificà el terme amb un poema líric, a la manera de Píndar, que Dante normativitzà al seu De vulgaris eloquentia , i que més tard Petrarca…

L’expressió anglesa chorale setting vol dir això exactament, tot i que a Alemanya el terme comprèn també melodies anteriors a la Reforma Entre els diferents tipus de choralbearbeitung hi ha el coral variat , composició generalment per a orgue on la mateixa melodia el coral es presenta diverses vegades amb diferent tractament polifònic, des de la simple harmonització fins al tractament fugat Els seus grans cultivadors foren els compositors del segle XVII JP Sweelinck, S Scheidt i H Scheidemann JS Bach va desenvolupar o transgredir aquesta tècnica introduint transicions entre els versos La fuga…

Originalment, fou un cant processional de l’altar a l’ambó, que sovint precedia les benediccions o altres accions litúrgiques El text, en llatí, es dividia en estrofes iguals sense tornada El terme conductus apareix esmentat per primer cop en manuscrits de mitjan segle XII, com ara el Codex calixtinus A l’etapa monòdica, es distingí dels altres gèneres contemporanis perquè no es basava en cap melodia preexistent N’hi havia de dos tipus sillàbics i melismàtics Hi ha exemples de conductus melismàtic en l’obra de Perotin, compositor de l’escola de Notre-Dame de París Juntament amb l’Aquitània,…

Els textos, de temàtica popular i sovint dialectals, s’estructuren en grups de quatre versos, d’extensió i metre diversos En la seva forma més elaborada les diferents estrofes, d’idèntica melodia, van seguides d’una tornada nio -de tempo més ràpid i, de vegades, de metre contrastant- introduïda sovint per una sèrie de síllabes sense sentit anomenada lilolela La seva concepció purament vocal, contraposada a la de la cançó ballada de la qual sorgí monòdica i amb acompanyament instumental, la connecta segons alguns estudiosos amb els inicis del madrigal Tot i que les villotte…

Aquesta indicació apareix dins la literatura musical al principi del segle XVIII en relació amb la interpretació d’un determinat tipus d’ornaments l’any 1723 en les Opinioni de PF Tosi En qualsevol cas l’expressió mezza voce o mezzavoce es troba bàsicament en el repertori operístic del segle XIX, i és utilitzada en diverses escenes de moltes de les òperes d’aquest període com en Simon Boccanegra i Otello , de G Verdi, entre d’altres per a aconseguir un efecte dramàtic de gran intensitat De fet, en música vocal veu 1 , mezza voce no és una simple instrucció de volum, sinó que…

Fundat el 1974 per Jordi Savall gambista, Montserrat Figueras soprano, Hopkinson Smith llaütista i Lorenzo Alpert flautista i percussionista, el conjunt sorgí a l’entorn de la Schola Cantorum Basiliensis El seu objectiu inicial fou de recuperar el patrimoni musical hispànic anterior al segle XIX Posteriorment la formació s’amplià amb violins, cornetins i clavicèmbal, i estengué el seu repertori inicial a la música europea compresa entre els segles XVI i XIX, especialment d’Itàlia, Anglaterra, Alemanya o França Integrada per instrumentistes i cantaires dirigits per J Savall, Hespèrion XX ha…

Fundat el 1935 a Barcelona per Josep Maria Lamaña, del 1957 al 1972 fou dirigit per Enric Gispert i posteriorment per Romà Escalas 1972-79 Després de la seva dissolució, els seus instruments i la documentació musical passaren a formar part del fons del Museu de la Música de Barcelona Com a pioner en la difusió de la música catalana medieval i del Renaixement, el grup actuà en els principals festivals musicals d’Europa i dels EUA Efectuà diversos enregistraments, per a ràdio i televisió, amb una important discografia posteriorment reeditada Entre les seves gravacions cal destacar l’emblemàtica…

Ha tingut com a directors, entre d’altres, Miroslav Venhoda 1956-81, Svatopluk Janys 1981-87 i Pavel Baxa, que assumí la direcció de la formació el 1987 Des del 1977, formen part del conjunt de cambra de la Filharmònica Txeca Inicialment, la formació estigué integrada per un conjunt de vuit cantaires i, ocasionalment, per instrumentistes El seu repertori abraça des de la música antiga especialment la corresponent als segles XV-XVII fins a composicions contemporànies Han estrenat, entre d’altres, peces de compositors d’origen o nacionalitat txeca com P Borkovec, J Rychlík, L Vycpálek, P Eben,…