Resultats de la cerca

A vint-i-dos anys ja dirigia una banda militar, activitat que abandonà per fer de professor de música a la catedral de Burgos, càrrec que també exercí a partir del 1854 a la de Santiago de Compostella, d’on fou organista i on començà a dedicar-se intensament a l’art de l’orgueneria El 1855 reparà un dels dos orgues monumentals d’aquella seu, i la seva anomenada es difongué per les terres gallegues Home de tarannà molt pràctic, el 1862 ja havia recopilat les seves experiències d’orguener en un tractat de quatre volums, publicat deu anys després amb el títol d' Arte completo del constructor de…

El nom d’orgueneria és relativament modern, i està vinculat al naixement de la indústria, quan a aquesta s’incorporà també la construcció massiva d’instruments, la qual desplaçà la fabricació artesanal que havia predominat fins llavors en el món dels orgueners, que té els seus precedents menys incerts en el moment de l’acceptació oficial de l’orgue per l’Església Catòlica de Roma, al concili de Milà 1287 Els documents més antics esmenten sovint el títol de magister organorum Lleida 1279 o bé magister in organis cort de Jaume II, 1318, sense definir si es tracta del constructor o del sonador,…

Vida Inicià els estudis musicals a Terol, però el 1947 es traslladà a València, on estudià amb P Sosa, C Lapiedra i FJ León Tello, entre d’altres El 1952 es traslladà a Madrid, on tingué com a professors J Gómez, F Calés i M García Matos Entre el 1954 i el 1956 estudià a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Allí amplià els estudis de composició amb V Frazzi i els de direcció amb P Van Kempen El 1955 guanyà el Premi Internacional de Composició d’aquest centre per la seva obra Cantata a Siena Novament a Madrid, fou professor de solfeig del Conservatori de Música de Madrid i el 1958 formà el…