Resultats de la cerca

Iniciada a Terrassa el 1967, està centrada en la invenció i el desenvolupament tècnic del cinema, en especial el denominat subestàndard, de caràcter familiar i amateur Consta d’uns 600 objectes distribuïts en tres apartats el precinema –amb diversos aparells òptics precursors del cinematògraf–, la joguina cinematogràfica –amb una particular dedicació al Cine NIC–, i el cinema no professional –amb una mostra que comprèn des del projector Pathé Baby del 1922 fins als darrers aparells de començament de la dècada del 1980– També disposa de tres apartats complementaris,…

Vida Versàtil en l’exercici de la seva professió, inventà diferents aparells i fundà, dirigí i collaborà en diverses publicacions científiques, i també escriví nombrosos estudis El 1907 publicà un ampli treball, Aplicaciones de las ondas hertziana "Revista Tecnológico-Industrial", tema en el qual fou un veritable expert i innovador El mateix any publicà Transmisión de dibujos y fotografías con la telegrafía sin hilos "Revista Minera, Metalúrgica y de Ingeniería" i inventà uns aparells per a transmetre dibuixos i fotografies emprant dues estacions de telegrafia sense fils,…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Méliès Films JGTharrats, Madrid ARGUMENT I GUIÓ JGTharrats FOTOGRAFIA Joan Mariné blanc i negre, normal, José de Lozano, Jean-Claude Marisa França, Piero Chomón Itàlia AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Gumersindo de Andrés MUNTATGE Miguel Ángel LSantamaría MÚSICA Joan Pineda SO José Almaraz INTERPRETACIÓ Jesús Guzmán Segundo de Chomón, Inma de Santi l’actriu PREMIS Ministeri de Cultura Nacional de Guió 1977 i interès especial Sinopsi Film que explica per primer cop la vida i l’obra del pioner Segundo de Chomón S’inicia amb una reconstrucció d’una sessió de cinematògraf…

Anunci de la fàbrica de Joan Giralt, illustrat per Xavier Nogués, i publicat a El Mercurio  1902 Joan Giralt i Laporta s’especialitzà en aparells de vidre destinats a laboratoris Modest Casademunt s’establí el 1870 al carrer dels Escudellers Blancs de Barcelona Des del primer moment es presentà com a productor especialitzat en ampolles i aparells de vidre, destinats a laboratoris farmacèutics i químics Era el primer proveïdor de les universitats espanyoles i d’instituts d’ensenyament superior, hospitals, escoles d’enginyeria i farmàcia El…

El 1990 li fou donada la categoria de museu nacional La seu central és l’antiga fàbrica Aymerich, Amat i Jover, a Terrassa, de més de 15000 m 2 , que actua com a coordinadora d’una xarxa de museus temàtics situats en diversos punts de Catalunya, com el Museu Comarcal de l’Anoia a Igualada, el Museu Molí Paperer de Capellades, el Museu del Suro de Palafrugell, el de la colònia Sedó d’Esparreguera, etc El 2006 obrí nous espais destinats a ampliar la seva oferta cultural de la seu central, al Vapor Aymerich, Amat i Jover, de Terrassa D’una banda, la mostra temporal de setanta motocicletes…

Evolució La Collecció Tomàs Mallol es començà a configurar com a tal a final de la dècada del 1960 al domicili del seu creador, i es compon aproximadament de 20000 unitats El volum d’objectes aplegats s’emmarquen en el període comprès entre la segona meitat del segle XVIII i el primer terç del segle XX L’objectiu de la collecció és aplegar els elements que configuren la prehistòria del cinema i els seus primers anys d’existència, és a dir, els que expliquen com es representaven les imatges abans del cinema i quin fou el procés tècnic projecció, animació, captació d’imatges que desembocà en l’…

Vida De ben petit s’afeccionà al món del cinema amb un aparell de Cine NIC Estudià dret per imposició paterna, però ho abandonà per entrar a treballar en empreses constructores de reflectors i llums per als estudis de cinema Adquirí un projector de 16 mm amb el qual feu sessions i programes per a escoles Obrí un taller de construcció d’aparells complementaris per a sales de cinema i el primer local a la platja de Castelldefels 1958 El 1961 arribà a Sabadell i arrendà el nou cinema Montecarlo inaugurat al juny del 1961, que després comprà El 1964 constituí una societat amb un…

La firma, que també disposava de laboratori, tingué com a objectiu principal l’edició, la compravenda i el lloguer de films, aparells, patents i tota classe d’operacions financeres i industrials relacionades amb el cinematògraf Confià la seva direcció artística a Josep de Togores i la direcció tècnica fou supervisada per Fructuós Gelabert i Giovanni Doria J Togores hi realitzà un total de vuit cintes, totes grans produccions La primera fou La pescadora de Tossa o Amor de pescadora 1914, seguida d’ El cuervo del campamento 1914, amb F Gelabert, en què es demostrà la gran capacitat…

Vida Estudià enginyeria industrial a Madrid i s’especialitzà en radioelectricitat i acústica als laboratoris de la Bell Telephone, annexos a la Western Electric Amb els seus germans Jorge i Carlos seguiren les petjades del seu pare Emilio, i fundaren Radio Club España El 1923, com a directors tècnics, installaren Radio Ibérica, la primera emissora de ràdio que transmeté per telefonia sense fils a l’Estat espanyol Un any més tard promogueren la primera a Catalunya, Ràdio Catalana, i escriviren articles tècnics a la revista "Radio Catalana" 1925-26 També inventaren diversos aparells de…

Vida A disset anys ja s’establí com a fotògraf Com a cineasta treballà per a la Iris Films, on assumí la direcció i la fotografia de diversos títols Gràcies a la firma disposà de mitjans que, juntament amb els seus coneixements estètics com a retratista, donaren com a resultat productes amb un tractament més modern que no pas els que feien altres collegues de l’època Alguns dels seus films, interpretats per grans actors teatrals com ara Jaume Torras, Francesc Tressols i Enric Giménez, es vengueren a la resta de l’Estat, en alguns països europeus i a Amèrica El 1911 deixà la firma…