Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
El perquè de tot plegat
Cinematografia
Pel·lícula del 1994; ficció de 92 min., dirigida per Ventura Pons i Sala.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Els Films de la Rambla VPons, Barcelona ARGUMENT 13 contes d’ El perquè de tot plegat 1994 i 2 contes de L’illa de Maians , de Quim Monzó GUIÓ VPons FOTOGRAFIA Carles Gusi Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Rosa Ros MUNTATGE Pere Abadal MÚSICA Carles Cases SO Daniel Fontrodona INTERPRETACIÓ "Voluntat" Lluís Homar, "Enteniment" Pepa López, Àlex Casanovas, "Honestedat" Mercè Arànega, Paca Barrera, Joan Melchor, "Sinceritat" Mercè Pons, Pere Ponce, "Submissió" Anna Lizarán, "Competició" Camilo Rodríguez, Vicenta Ndongo, Àurea Márquez veu en off Jordi…
Dante no es únicamente severo
Cinematografia
Pel·lícula del 1966-1967, Ficció experimental, 79 min., dirigida per Jacinto Esteva Grewe, Joaquim Jordà i Català.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Filmscontacto Francisco Ruiz Camps, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JEsteva, JJordà FOTOGRAFIA Joan Amorós Eastmancolor, panoràmica MUNTATGE Joan Lluís Oliver, Ramon Quadreny MÚSICA Marco Rossi i Adam Group, Eddy, Os Duques SO Miquel Sangenís INTERPRETACIÓ Serena Vergano Ella, Carmen Romero, Romy , Enrique Irazoqui Ell, Hannie van Zantwyk, Luis Ciges, Jaume Picas, JJordà, Susan Holmqvist i la veu de Julián Mateos ESTRENA Barcelona, 10111967, Madrid, 01101968 PREMIS Pesaro 1967 Pentagrama d’or a la música original, MRossi Sinopsi La cinta mostra l’inici d’un rodatge…
Congrés de Cultura Catalana
Cinematografia
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de seccions, treballs i actes culturals diversos en defensa i per a la promoció de la cultura catalana.
Evolució Nasqué d’una iniciativa aprovada, pel gener del 1975, per la junta de govern del Collegi d’Advocats de Barcelona La convocatòria rebé immediatament l’adhesió de diverses entitats i personalitats, de resultes de les quals fou constituït un secretariat provisional, fins que a l’octubre d’aquell mateix any fou creada la comissió permanent integrada per un total de vuitanta-cinc entitats de tots els Països Catalans Jordi Rubió i Balaguer fou nomenat president d’honor del Congrés, amb quatre vicepresidents d’honor Joan Miró per Catalunya, Joan Fuster pel País Valencià, Francesc de B Moll…
,
Paraments i revestiments en l'arquitectura modernista
L’ornamentació la gran protagonista Durant l’època del Modernisme s’aixecaren edificacions inspirades en èpoques i cultures molt diverses El desig d’originalitat i la necessitat d’impulsar la creació d’un estil nou, propicià la construcció d’abundants edificis neoromànics, neogòtics, neobarrocs, neobizantins, neoegipcis, neomudèjars i eclèctics La inèrcia en el planejament i la construcció porta majoritàriament a mantenir la concepció i estructura arquitectònica Només un nombre molt reduït d’edificis aixecats durant el període modernista utilitzaren un llenguatge realment innovador Detall d’…
L'arquitectura al marge del modernisme
Façana sud de la ronda Universitat Barcelona Ramon Manent En parlar de l’època del Modernisme hem de distingir, pel que fa a l’arquitectura, dues manifestacions estilístiques que conviuen i es desenvolupen alhora, però que parteixen de plantejaments estètics diferents No tot el que es construeix en aquest període es pot adscriure a l’estil que va irrompre amb força en el paisatge urbà, tot marcant una moda que venia a renovar la fesomia de les ciutats i que va arrelar entre els petits i grans promotors, de manera que no hi ha eixamples nous o transformacions de ciutats velles en què el…
L'urbanisme modernista
L’urbanisme dels anys del Modernisme no va tenir, per definició, el caràcter teòric i global de l’urbanisme racionalista d’Ildefons Cerdà i els «homes del 1855», definits per Salvador Sanpere i Miquel No hi hagué una «Teoria general de la urbanització» com la publicada el 1867 per Cerdà, ni un «Pla d’Eixample» de Barcelona com el que fou aprovat el 1859 Però l’urbanisme del Modernisme fóra impensable sense el projecte de construir una «Barcelona moderna», o una «Nova Barcelona», dels revolucionaris del 1855 Tampoc no s’entendria l’urbanisme del Modernisme si aquest projecte de la generació…
Ars lignaria: fusteria artística, ebenisteria i decoració a l'època del modernisme
Detall de tamboret raconer de la Casa Calvet d’Antoni Gaudí cap al 1900-01, realitzat al taller Casas i Bardes Barcelona, Casa-Museu Gaudí RM La imatge comercial de l’empresa Casas i Bardés és reveladora de l’evolució seguida pel sector de les arts i els oficis de la fusta al llarg de l’època del Modernisme La propaganda apareix reproduïda a doble pàgina l’any 1907 a l’ Anuari de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya , dirigida fonamentalment als professionals del ram de la construcció A un costat veiem representada una allegoria de les arts de la fusta ars lignaria , una…
La força dels nuclis extrabarcelonins
El Modernisme a Catalunya no és un fet exclusivament barceloní Els grans arquitectes modernistes van deixar una part important de la seva producció fora de Barcelona Antoni Gaudí, per exemple, a Santa Coloma de Cervelló Lluís Domènech i Montaner a Reus i Canet de Mar Josep Puig i Cadafalch a Mataró i Argentona Enric Sagnier a Montserrat Joan Rubió i Bellver, també a Santa Coloma de Cervelló, Reus, Ripoll o Raïmat D’altres van connectar la seva obra a localitats concretes i, en readaptar les formes del Modernisme a uns usos i tipologies arquitectòniques determinades es van produir com a…