Resultats de la cerca

Vida Arribà a l’Estat espanyol el 1941 fugint de la Segona Guerra Mundial i formant parella amb Miriam Kleklowa en la companyia d’Edoardo Spadaro Actor d’una marcada expressivitat, destacà parodiant Maurice Chevalier i Greta Garbo Debutà en el cinema amb 39 cartas de amor 1949, Francesc Rovira i Beleta A partir d’aquí, inicià una carrera com a secundari que inclou una vuitantena de títols La seva ductilitat li permeté adaptar-se a tota mena de gèneres el criminal Los atracadores , 1961, Francesc Rovira i Beleta A tiro limpio , 1963, Francesc Pérez-Dolz de l’oest Río Maldito , 1965, Joan…

Vida Després d’estudiar art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona, formà part de la companyia d’Alejandro Ulloa i s’especialitzà en comèdies com ara Cena de matrimonios i Pisito de soltero Debutà en el cinema com a secundària en La revoltosa 1963, José Díaz Morales i després, i gràcies al seu coneixement d’idiomes, feu un bon nombre de coproduccions, films d’acció i d’aventures a Barcelona com ara Héroes del Oeste / Gli eroi del West 1963, Steno Agente End Misión final / Sicario 77, vivo o morto 1966, Mino Guerrini, i Los cinco de la venganza / I cinque della vendetta 1967, Aldo…

Vida Residí fins a divuit anys a Sant Feliu de Guíxols i estudià ballet clàssic, mímica, pantomima i interpretació amb Teresa Manresa Debutà com a figurant al cinema i a la televisió i com a actriu en el teatre amateur Feu els primers passos en el cinema l’any 1983 amb Últimas tardes con Teresa Gonzalo Herralde i Fanny "Pelopaja" Vicente Aranda Després s’installà a Madrid, quan Antonio Giménez Rico li donà un paper a la telesèrie Página de sucesos 1984-85, TVE, mitjà on posteriorment actuà en La mujer de tu vida , Para Elisa i Brigada Central , cosa que li feu aconseguir força popularitat…

Vida Advocat i membre d’Acció Catalana Republicana ACR, fou diputat a Corts i sotssecretari de Justícia de la Generalitat, al costat de Pere Bosch i Gimpera S’exilià a París, on el 1945 edità llibres en català El 1947 s’installà a Mèxic i feu de representant de productores i distribuïdores de films francesos, i també d’altres companyies Administrador gerent del cine Prado de la capital mexicana, promocionà el cinema europeu, en particular el francès També fou president gerent del cine París

Vida A quinze anys inicià la seva tasca literària en diverses publicacions El 1935 participà en la fundació del Cineclub Avançada, que feu sessions en alguns locals de Terrassa A la dècada del 1940 liderà la creació del cineclub Cinema, i reprengué la tasca literària Collaborà en revistes especialitzades com ara "Otro Cine" 1952-75, "Arte Fotográfico", "Proyector" 1956-57 i "Imagen y Sonido" 1963-75, en butlletins d’entitats locals i al setmanari "Presència" de Girona Organitzà i participà en cicles de cinefòrum a les entitats Amics de les Arts, Centre Parroquial de Sant Pere i Escola Tècnica…

Vida Fill de l’escenògraf Pere Queraltó Pintor i decorador professional, és repòrter fotogràfic, cinematogràfic i videogràfic, i coautor dels dos volums d’ Històries illustrades de Sarrià 1997-98 Com a cineasta amateur començà filmant cintes de viatges a la dècada del 1950, i el 1968 s’inicià com a amateur El seu film més notori és Els raiers 1972, Finita Umbert, medalla d’argent en documentals al XXXVI Concurs Nacional de Cinema Amateur 1973, entre altres premis Fou president durant tretze anys de la Secció de Cinema Amateur del CEC i cap del gabinet fotogràfic de la revista Otro Cine…

Vida Dibuixant, pintor, caricaturista i dissenyador gràfic, s’especialitzà en pintura decorativa i escenografia, art que aprengué al costat dels mestres Josep Calvo i Verdonces i Salvador Alarma i Tastàs Cofundà i fou director artístic del Centre Excursionista Els Blaus de Sarrià a la dècada del 1920 També creà elencs teatrals Queraltó i Queraltó - Torrents, feu figurins i decorats en teatres del Parallel i locals públics com ara el Parc d’Atraccions Apolo - Autopark i la Sala Mercè Es prodigà també en fotografia i cinema amateur El 1928 presentà una tirallonga de vistes fílmiques…

Vida Pèrit químic de formació, feu de figurant fins que el 1912 debutà com a actor fent de galant a La mejor venganza i Redención 1915, tots dos de Godofredo Mateldi També protagonitzà els èxits de Ricard de Baños, Juan José 1917 i Don Juan Tenorio 1921-22, i els serials de Joan Maria Codina, El protegido de Satán i l’ambiciós El otro , tots dos del 1919, quan ja ocupava el càrrec de sotsdirector de producció de l’Studio Films D’altra banda, també fou propietari d’una acadèmia cinematogràfica i treballà en les companyies teatrals de Ricard Calvo, Enric Borràs i Margarida Xirgu A la dècada del…

Vida Fill de l’actor i director Ramon Quadreny i Orellana, entrà al món del cinema sota el guiatge d’aquest com a muntador del seu film La alegría de la huerta 1940, amb la collaboració de José Luis Valcárcel Després feu d’auxiliar de rodatge d’ Una chica de opereta 1943 i La chica del gato 1943, tots dos de R Quadreny pare, i de Rosas de otoño 1943, Juan de Orduña Aprengué l’ofici de muntador al costat d’Antoni Graciani i el 1947 muntà els dos títols amb els quals Ricard Gascon inicià la seva etapa a la productora PECSA Cuando los ángeles duermen i Conflicto inesperado Després començà una…

Vida A setze anys s’inicià en la fotografia amb temes rurals locals Apotecari de professió, a partir del 1953 rodà una sèrie de curts documentals sobre oficis artesanals, com Esclops d’artesania Un ofici que desapareix 1954 Un rajoler 1956, millor guió en 9,5 mm en el Festival de Sant Sebastià 1958 –el més elaborat– i Càntirs negres 1977 Formà part del Grup de Cinema Amateur de l’AFC des del 1954 i del collectiu Amics del Cinema 1954-55 Sense deixar mai la fotografia, continuà rodant documentals, com ara El Pelegrí de Tossa 1957 i La processó de Santa Cristina 1957, aquest amb Joan Capdevila…