Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Sociedad General de Televisión - Sogetel Madrid, Lolafilms Vicente Andrés Gómez, Barcelona, Academy Pictures Itàlia, Era Films Bèlgica ARGUMENT José Luis Guarner, V Aranda REFERENT LITERARI La monja libertaria 1981, reeditada com a Libertarias 1996, d’Antonio Rabinat GUIÓ A Rabinad, V Aranda FOTOGRAFIA José Luis Alcaine Eastmancolor, Cinemascope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Rossell MUNTATGE Teresa Font MÚSICA José Nieto SO Carlos Faruolo so directe, Ricard Casals so en estudi INTERPRETACIÓ Ana Belén Pilar, Victoria Abril Floren, Ariadna Gil María, Jorge Sanz…

Vida De jove visqué a Cuba En tornar treballà a la ferreteria de la família a Manresa i es formà en el camp fotogràfic al costat del seu cunyat, el fotògraf Josep Casas El 1899 es casà amb Manela, germana de l’industrial cinematogràfic Joan Verdaguer, que l’introduí en el negoci El 1907 viatjaren plegats a Alemanya i es relacionaren amb productores europees Quan tornaren s’iniciaren en la venda d’exclusives per Europa de films de cases franceses i italianes, com la Pasquali Films de Torí El 1909 fundà amb Narcís Cuyàs Iris Films, i un any després obriren un despatx de representacions en…

Vida Filla de l’esmaltador Ricard Crespo Fou funcionària de la Generalitat republicana i secretària particular del conseller Joan Comorera El 1940 s’exilià a Mèxic i es casà amb Avellí Artís-Gener, Tísner , matrimoni que durà poc Escriví contes en català que publicà en revistes de l’exili, i fou guardonada als Jocs Florals de la Llengua Catalana Debutà en el cinema mexicà el 1946 a Contra la ley de Dios , d’Adolfo Fernández Bustamante Intervingué també en els escenaris del Teatro Latino La heredera , dos anys en permanència i Teatro del Caballito Una esfinge llamada Cordelia ,…

Vida Fill de l’industrial Jaume Trilla, fundador de la Rellotgeria Trilla, el 1911 s’introduí en el negoci cinematogràfic en companyia de Josep Fàbregas com a empresari dels cinemes Trilla i Excelsior L’any següent inaugurà el Diana, i poc després la xarxa de locals s’amplià amb la incorporació de la Sala Argentina i el Royal 1916 Dissolta la societat Empresa Diana, ingressà en el grup del Cinema Kursaal, de Joan Iglesias i Josep Planas, arran de la segona reforma del local, inaugurada el 1922 Més tard amplià les activitats formant part del consell d’administració de la…

Vida Inicià la seva activitat el 1923 a la Hispano American Films, fins que el 1930 ingressà a la Paramount Films en qualitat d’ajudant del cap de distribució, Salvador Vidal i Batet, i el 1935 es feu càrrec de la seva sucursal a Barcelona Fou un dels encarregats de tancar les portes de la casa a l’Estat espanyol, com a represàlia del Govern de Franco per l’actitud no belligerant mantinguda per la central nord-americana durant la guerra civil Desvinculat circumstancialment de la Paramount, passà a treballar com a gerent de la sucursal barcelonina dels estudis Chamartín de Madrid El 1952, en…

Vida Versàtil en l’exercici de la seva professió, inventà diferents aparells i fundà, dirigí i collaborà en diverses publicacions científiques, i també escriví nombrosos estudis El 1907 publicà un ampli treball, Aplicaciones de las ondas hertziana "Revista Tecnológico-Industrial", tema en el qual fou un veritable expert i innovador El mateix any publicà Transmisión de dibujos y fotografías con la telegrafía sin hilos "Revista Minera, Metalúrgica y de Ingeniería" i inventà uns aparells per a transmetre dibuixos i fotografies emprant dues estacions de telegrafia sense fils, mecanisme que…

Vida Després d’iniciar-se a sis anys en la ràdio, el 1944 entrà als Estudis Metro-Goldwyn-Mayer recomanada per la seva àvia, l’actriu de teatre, ràdio i doblatge Carmen Illescas Poc després de doblar curts de la sèrie La Colla Our Gang , 1929-44, s’especialitzà en films de l’actriu infantil Margaret O’Brien Amb José María Ovies com a mentor adquirí el costum de doblar nens o nenes –fins i tot quan la seva edat ja no era adequada– en treballs per als estudis Acústica, Fono Barcelona, Voz de España i Orphea Film El 1949 José Manuel Soriano la cridà per treballar a Radio Nacional…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films Barcelona Empresa Diorama Barcelona REFERENT LITERARI La peça homònima 1894 d’Àngel Guimerà FOTOGRAFIA FGelabert blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Joan Morales INTERPRETACIÓ Josep Claramunt, Llorenç Adrià, LMuntal, Alexandre Nolla, María Vega, Maria Llorente Sinopsi L’acció se situa al final del segle XIX en un poble de la terra baixa on tothom s’aboca a la construcció de la nova carretera Un dia apareix mort el capatàs de l’obra i Andreu és acusat i empresonat Al cap de poc temps mor En la seva absència, Marçal –un amic d’Andreu–…

Vida Llicenciat en dret, estudià magisteri i exercí el periodisme mentre escrivia obres de teatre i lletres de cançons Germà de l’actor Jesús Puche, treballà com a doblador als estudis Paramount de Joinville París El 1932 s’installà a Barcelona i s’introduí en la indústria cinematogràfica com a guionista i dialogista de Pasa el amor 1933, Adolf Trotz i Incertidumbre 1935, Isidre Socias i Joan Parellada El 1934 substituí Fèlix de Pomès al capdavant de la secció de doblatge dels estudis Trilla-La Riva, on imprimí un segell personal i unes maneres de fer professionals En plena guerra civil…

Vida Pintor paisatgista, treballà en el teatre, destacant en el paper de Saïd a Mar i cel , d’Àngel Guimerà Fundà una acadèmia d’interpretació cinematogràfica i participà en el film que més ingressos proporcionà a la Royal Films, Fuerza y nobleza 1917, germans Baños També feu d’Alifás en Los arlequines de seda y oro 1918-19, Ricard de Baños Per a la Hispano Films protagonitzà Los misterios de Barcelona 1915-16, Albert Marro i Joan Maria Codina La secta de los misterios 1916, i El testamento de Diego Rocafort 1917, totes dues pellícules de Marro Després treballà en La obsesión de Periquito…