Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Jaime Jesús Balcázar i Granda
Cinematografia
Director i guionista.
Fill d’una família de pelleters palentins, entrà a la productora familiar dirigida pels seus germans Alfonso i Francisco Marcos El 1964 s’estrenà com a director i guionista amb el film policíac El filo del miedo , rodat per a una altra firma Els estudis que els Balcázar tenien a Esplugues de Llobregat li serviren com a decorat per als seus westerns , com Oklahoma John 1965, amb Robert M White Roberto Montero Bianchi També conreà la comèdia, el thriller i l’erotisme Dirigí una dotzena de films i fou guionista d’una vintena, sempre al servei de la comercialitat El 1982 abandonà tota activitat…
Cassen
Teatre
Cinematografia
Actor i humorista.
Vida Escriví els seus primers acudits en el Diario Español de Tarragona, per al qual treballà com a noi dels encàrrecs, mentre actuava en una companyia de circ S’inicià com a actor còmic a les oficines de Ràdio Tarragona fins que de forma gradual, tot participant en concursos radiofònics d’afeccionats, es convertí en professional Debutà al teatre Romea de Barcelona amb força èxit, i amplià les actuacions a sales de festa, revistes, ràdio i TVE, on aconseguí una gran popularitat El director Luis G Berlanga el contractà per al paper protagonista de la tragicomèdia Plácido 1961, el seu debut…
,
Josep Maria Caffarel i Fàbregas
Cinematografia
Actor i doblador.
Vida Fill d’una família burgesa, durant la seva infància visqué temporades a Sant Sebastià i França, d’on era natural el seu pare A causa de la guerra hagué d’interrompre els estudis d’enginyeria industrial Intervingué en funcions teatrals d’afeccionats, fins que Adolfo Marsillach el contractà 1955 per a la seva companyia i li donà la possibilitat de debutar en el cinema en El frente infinito 1956, Pere Lazaga També actuà en El último cuplé 1957, Juan de Orduña al costat de Sara Montiel, i a Muerte al amanecer 1959, Josep Maria Forn, amb el qual guanyà el premi al millor actor al Festival de…
Carles Balagué i Mazón
Cinematografia
Crític, productor, director i exhibidor de cinema.
Vida i obra Llicenciat en dret i en ciències de la informació, feu de crític en el diari Tele-exprés i la revista Dirigido por 1973-80 El 1977 s’inicià en la direcció amb els curts Lección acelerada de cine i La tragedia cotidiana de un acomodador de cine que un día descubrió la cinefilia 1978, primer premi al Festival de Films Curts d’Osca Aquell mateix any fundà Diafragma PC, la productora dels seus llargs, el primer dels quals fou Denver 1980 Amb Adela 1986 mostrà el seu interès per la crònica negra i policíaca que quedà palès en produccions successives L’amor és estrany 1988 —premi d’…
,
Pere Font i Marcet
Cinematografia
Cineasta amateur.
Vida Compaginà l’activitat professional com a industrial tèxtil amb una intensa dedicació al cinema amateur És considerat com el cineasta amateur més important de la generació de realitzadors terrassencs que sorgí després de la guerra civil Font Films Debutà el 1944 amb la realització de nou films i al final de la seva carrera totalitzà més de quaranta títols, molts guardonats tant a Catalunya com a l’estranger També representà a Espanya en nou ocasions en el Concurs Internacional de la UNICA, en què aconseguí premis vuit vegades Cultivà sobretot l’argumental i en la seva obra es troben…
Rafael Julià Salvia i Jiménez
Cinematografia
Guionista i realitzador cinematogràfic.
Vida Llicenciat en dret i filosofia i lletres, des del 1933 exercí el periodisme als diaris Unidad i La Prensa , fou redactor en cap de la revista Cinema 1946-48 i collaborà a El cine americano 1948 Poeta, novellista i assagista, des del 1948 es convertí en un dels guionistes més prolífics i versàtils del cinema espanyol que treballava a Barcelona, al costat de Ricard Gascon El correo del rey , 1950 El final de una leyenda , 1950, Miquel Iglesias Ley del mar , 1950, Francesc Rovira i Beleta Luna de sangre , 1950, Enrique Gómez Dulce nombre , 1951, Antonio Román La…
,
Estudis Balcázar
Cinematografia
Estudis de producció i doblatge creats el 1964 per la família Balcázar a Esplugues de Llobregat.
El 1951 els germans Balcázar fundaren Producciones Cinematográficas Balcázar enregistrades el 1957, i el 1955 la distribuïdora Filmax L’incendi dels estudis cinematogràfics Orphea Film a Montjuïc el 1962 cop irreparable per a la indústria del cinema a Catalunya i de reconstrucció inviable i la bona època de què gaudia la producció de films a Catalunya propiciaren que els germans Balcázar fundessin els seus estudis Situats al carrer de Sant Antoni Maria Claret, prestaren tota mena de serveis per a produccions espanyoles o estrangeres Constaven de cinc platós n’hi havia un d’insonoritzat i un…