Resultats de la cerca

Vida El 1952 s’installà al Brasil amb la seva família i dirigí el seu primer film, el curt A paixao do Aleijadinho 1963, que obtingué el primer premi al Festival de Salvador de Bahia A continuació es formà tècnicament a través de la UNESCO a Rio de Janeiro 1962-63, com a collaborador del suec Arne Sucksdorff, tot practicant la fotografia i la realització cinematogràfica Rodà un parell de curts amb Fernando Campos 1966 i organitzà una cooperativa a Rio de Janeiro, que produí la sèrie de tres episodis Com vai, vai bem 1968, dels quals en dirigí un Després feu films d’autor com ara Vida e morte…

Vida Abandonà l’escola secundària i començà a treballar amb el seu cunyat, el muntador Ramon Biadiu, com a meritòria a La tonta del bote 1939, Gonçal Delgràs, alhora que estudiava cant amb el mestre Marraco i després al Conservatori del Liceu Fou ajudant d’edició en diversos títols, principalment de Biadiu, com, per exemple, a Vida en sombras 1948, Llorenç Llobet i Gràcia, en què també interpretà una Avemaria que els protagonistes senten per la ràdio Debutà professionalment com a cantant al Liceu i com a muntadora a Campo Bravo 1949, el primer llarg de Pere Lazaga, amb qui treballà…

Fou creada a Barcelona el 1958 i batejada així per Joaquim Viola i Sauret, advocat de l’empresa i més tard alcalde de Barcelona La fundà Alfredo Matas Salinas que en fou conseller delegat, amb la finalitat d’explotar a l’Estat espanyol el sistema de projecció Cinerama, presentat als teatres Nuevo de Barcelona i Albéniz de Madrid el 1958 Josep Fulgarolas i Arquer en fou el president, i Jaume Castell i Lastortras el sotspresident, i el grup fundador es completà amb els propietaris del cine Pelayo Valentí Toscas i Fargas, Joan P Blanch i Prunas, Miquel Pallarès i Serra, etc La complexitat…

Vida Escriví els seus primers acudits en el "Diario Español" de Tarragona, per al qual treballà com a noi dels encàrrecs, mentre actuava en una companyia de circ S’inicià com a actor còmic a les oficines de Ràdio Tarragona fins que de forma gradual, tot participant en concursos radiofònics d’afeccionats, es convertí en professional Debutà al teatre Romea de Barcelona amb força èxit, i amplià les actuacions a sales de festa, revistes, ràdio i TVE, on aconseguí una gran popularitat El director Luis G Berlanga el contractà per al paper protagonista de la tragicomèdia Plácido 1961, el seu debut…

Vida Després de la guerra civil es formà en diverses distribuïdores i productores, i el 1949 fundà, amb Germà Lorente, l’empresa Este Films Producción e Importación de Películas Inicialment se centrà en la distribució, però després d’intervenir a El fugitivo de Amberes 1954, Miquel Iglesias, l’empresa amplià la seva activitat a la producció amb El cerco 1955, del mateix director El mateix any, Esteban s’associà amb la distribuïdora Mundial Films, de la qual fou conseller delegat i des de la qual regulava una producció pròpia, discreta però sempre atenta a la demanda del mercat Donà suport a l…

Vida Format professionalment a Madrid, de retorn a Barcelona treballà com a guionista amb Miquel Iglesias El fugitivo de Amberes 1954 Veraneo en España 1955 El cerco 1955 Heredero en apuros 1955 Un tesoro en el cielo 1956 Debutà com a realitzador amb el film d’episodis Sendas marcadas Huellas del destino , 1958 Contractat per Este Films, freqüentà el gènere policíac amb A sangre fría 1959 i Regresa un desconocido 1961 i inaugurà el subgènere de les "comèdies de platja" amb Badia de Palma Bahía de Palma , 1962, primera producció espanyola en què la Censura autoritzà l’aparició d’un biquini,…

Vida Juntament amb el seu fill Antoni Martra i Nolla Reus 1905 – 1970, és un exemple únic a les terres de Tarragona, i la seva història correspon a l’inici de la fotografia i el cinema Després de treballar en uns laboratoris farmacèutics, muntà una adrogueria i es convertí en un dels pioners de la fotografia local El 1902 fou nomenat representant de la revista "La Fotografía Pràctica" Aquesta gran afició el portà al cinema i el 1906 fundà amb Tomàs Codina la sala Reus, el primer local estable de la ciutat Al principi de la dècada del 1910, la sala quedà a les mans del soci, i Martra es dedicà…

Vida Estudià arts plàstiques a l’Escola Massana i treballà com a actriu de fotonovelles a catorze anys debutà en els programes televisius Burbujas  i Nuestro amigo el libro  i professionalment en el teatre amb El mago de Oz Es graduà a l’Institut del Teatre i a l’Estudi d’Actors Cinematogràfics de Barcelona, i es donà a conèixer amb El último sábado 1966, Pere Balañà i altres títols comercials gràcies a la seva fotogènia Amb la popularitat que li donà el programa Aplausos , les representacions a Estudio 1  o les sèries com La huella del crimen i Régimen abierto , aprofità el filó de la…

Vida Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i fou deixeble de Joan Suñé i Sintes Decantat molt aviat per la música popular, destacà especialment com a compositor de cançons La luna se llama Lola, Bahía de Palma, Muchacha bonita, Cada día te quiero más, Muchas felicidades , etc, que tingueren una gran difusió en espais radiofònics, on treballà des del 1960 per passar posteriorment a TVE 1972-92 Molts dels temes compostos per ell foren interpretats per cantants i grups dels anys seixanta als vuitanta, com ara Antonio Machín , Josep Guardiola, Los Sírex, Ramon…