Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Brigada Criminal
Cinematografia
Pel·lícula del 1950; ficció de 83 min., dirigida per Ignasi F.Iquino.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Producciones Iquino Aureliano Campa, Barcelona ARGUMENT José Santugini GUIÓ Joan Lladó, Manuel Bengoa, IFIquino FOTOGRAFIA Pau Ripoll blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ César Espiga MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Augusto Algueró pare, Augusto Algueró fill INTERPRETACIÓ José Suárez l’agent Fernando Olmos, Alfonso Estela Óscar, Manuel Gas l’inspector Lérida Soledad Lence Celia Albéniz, Pedro de Córdoba Eduardo, Barta Barri Mario, Antonio Amaya Julio, Maruchi Fresno Isabel, Isabel de Castro Susana, Carlos Otero Alfredo ESTRENA Barcelona, 04121950,…
Apartado de Correos 1001
Cinematografia
Pel·lícula del 1950; ficció de 90 min., dirigida per Juli Salvador i Valls.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Emisora Films Barcelona ARGUMENT Juli Coll, Antonio Isasi-Isasmendi GUIÓ Manuel Tamayo, JColl, AIsasi-Isasmendi FOTOGRAFIA Federico GLarraya blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Emili Ferrer, Antoni Fontanals MUNTATGE AIsasi-Isasmendi MÚSICA Ramon Ferrés SO Acústica INTERPRETACIÓ Elena Espejo Carmen, Conrado San Martín Miguel, Tomás Blanco Antonio Benítez, Manuel de Juan l’inspector Marcial Velasco, Carlos Muñoz Rafael Quintana, Casimiro Hurtado el taxista, Guillermo Marín un vianant, Luis Pérez de León Don Rafael, Eugenio Testa Julián, Emilio…
Augusto Algueró Algueró
Cinematografia
Compositor, editor musical i director d’orquestra.
Vida Fill del pianista i director de companyies de sarsuela Manuel Algueró Algueró, estudià piano i composició El 1944 s’inicià en el cinema amb Piruetas juveniles Gian Carlo Cappelli i Salvio Valenti i participà en films importants com Brigada Criminal 1950 El Judes 1952 o Camino cortado 1955, tots tres d’Ignasi F Iquino Fou el líder de l’Orquestra Bizarros, una de les més destacades de la postguerra, i un dels primers interessats a portar el jazz a l’Estat espanyol Creà i dirigí l’editora musical Canciones del Mundo, especialitzada en música lleugera, que publicà un butlletí…
Hay un camino a la derecha
Cinematografia
Pel·lícula del 1953; ficció de 95 min., dirigida per Francesc Rovira i Beleta.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Titán Films Antoni Bofarull, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ Manuel Saló, FRovira i Beleta FOTOGRAFIA Salvador Torres i Garriga blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Alfonso de Lucas MUNTATGE Antoni Cànovas MÚSICA Frederic Martínez i Tudó INTERPRETACIÓ Francisco Rabal Miguel, Julita Martínez Inés, Manolito García Víctor, Isabel de Castro Maruja, ABofarull El Vicente, Carlos Otero Goyo, Juan Manuel Soriano l’inspector Tormo, Consuelo de Nieva ESTRENA Barcelona, 22021954, Madrid, 07051954 PREMIS Ciutat de Barcelona 1953 millor director, Donostia 1953 millors…
Joan Lladó i Bausili
Cinematografia
Guionista i director.
Vida De jove participà en el teatre amateur local, si bé aviat marxà a Barcelona, on treballà per a Ignasi F Iquino com a lletrista i coautor de revistes i comèdies teatrals, utilitzant el pseudònim de Julio Aldana Més tard collaborà amb Iquino en el món del cinema fent de guionista dels seus films i com a cap del departament de guions de la productora IFISA De la vintena de guions que escriví sobresurten els d’ El tambor del Bruch 1947-48, La familia Vila 1949 i Brigada Criminal 1950, d’Iquino Encara sota la seva empara debutà com a codirector en…
Manuel Bengoa
Cinematografia
Guionista.
Vida Periodista, inicialment esportiu, s’introduí en la indústria cinematogràfica barcelonina com a ajudant de direcció El 1945 debutà com a realitzador amb La gitana y el rey Fou cap de producció, doblador, actor ocasional Cuatro mujeres , 1947, Antonio del Amo, autor de les revistes teatrals Las chicas del diablo 1949 i Las modelos de M Dupont 1950 i, molt especialment, treballà de guionista Collaborà amb Ricard Gascón en Un ladrón de guante blanco 1945 Ha entrado un ladrón 1948 i La niña de Luzmela 1949 Posteriorment entrà dins l’òrbita de l’empresa d’Ignasi F Iquino amb els guions de…
Pau Ripoll i Gallofré
Cinematografia
Director de fotografia.
Vida S’inicià com a aprenent a l’estudi i laboratori cinematogràfic Julio Sanz a tretze anys, i arribà a ser oficial de laboratori A setze anys ja era ajudant d’operador i filmà reportatges per al noticiari Fox-Movietone , a banda d’interpretar algun paper esporàdicament Durant la guerra civil, treballà per a la CNT i rodà reportatges de guerra, com el migmetratge Alas rojas sobre Aragón 1937, Alfonso de los Reyes Un cop acabat el conflicte armat, compaginà la feina de segon operador en films com La linda Beatriz 1939, Josep Maria Castellví, amb la de primer operador a El castillo de Rochal…
Eulàlia Ramon i Estrach
Cinematografia
Actriu.
Vida Residí fins a divuit anys a Sant Feliu de Guíxols i estudià ballet clàssic, mímica, pantomima i interpretació amb Teresa Manresa Debutà com a figurant al cinema i a la televisió i com a actriu en el teatre amateur Feu els primers passos en el cinema l’any 1983 amb Últimas tardes con Teresa Gonzalo Herralde i Fanny "Pelopaja" Vicente Aranda Després s’installà a Madrid, quan Antonio Giménez Rico li donà un paper a la telesèrie Página de sucesos 1984-85, TVE, mitjà on posteriorment actuà en La mujer de tu vida , Para Elisa i Brigada Central , cosa que li feu aconseguir força popularitat…
Javier Coma Sanpere
Cinematografia
Crític i historiador.
Vida Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona el 1961, a partir del 1957 fou president del Jubilee Jazz Club, crític de Radio Nacional d’Espanya a Barcelona programa "Jazz Selección" i, des del 1960, assessor de la Jamboree Jazz Cava També a partir de 1957 s’integrà al Cineclub Monterols, i fou redactor en cap 1962-63 de la revista "Documentos Cinematográficos" amb José Luis Guarner Treballà com a creatiu de relacions públiques 1963-66 i de publicitat 1967-81 Després es dedicà a l’escriptura i a l’assessoria editorial, primer en el camp dels còmics, en el qual publicà una desena de…
Espanya al dia
Cinematografia
Noticiari setmanal elaborat entre el 1936 i el 1939 per Laya Films, entitat dependent del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya.
El seu responsable fou Joan Castanyer, que no disposà mai d’un grup estable de professionals, ja que eren els mateixos que treballaven per a Laya Films quan no eren cridats a files Des del desembre del 1936 fins al gener del 1939 van sortir prop de cent edicions del noticiari Comptant amb filmacions pròpies i d’altres provinents de reporters republicans i de noticiaris estrangers, amb els quals mantenia acords d’intercanvi, aquest diari cinematogràfic aconseguí una regularitat doblement admirable, atès el context de guerra en què es produïa i els mitjans reduïts dels quals es disposava, tant…