Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
Alma de Dios
Cinematografia
Pel·lícula del 1941; ficció de 74 min., dirigida per Ignasi F.Iquino.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Producciones Campa Barcelona ARGUMENT La sarsuela homònima de Carlos Arniches i Enrique García Álvarez GUIÓ A Campa, IFIquino FOTOGRAFIA Emilio Foriscot blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Emili Ferrer MUNTATGE Joan Serra MÚSICA Mestre Serrano SO Enrique de la Riva INTERPRETACIÓ Amparo Rivelles Ladrón de Guevara Eloísa, Guadalupe Muñoz Sampedro Ezequiela, Pilar Soler Irene, Manuel González Adrián, Luis Prendes Agustín, Pepe Isbert el tío Matías, Paco Martínez Soria Saturnino, Carlos Larrañaga Ladrón de Guevara el nen d’Ezequiela ESTRENA Barcelona,…
Los arlequines de seda y oro
Cinematografia
Pel·lícula del 1918-1919; ficció de 242 min., dirigida per Ricard de Baños i Martínez.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Royal Films Barcelona ARGUMENT Armando Crespo Cutillas GUIÓ Josep Manuel Amich i Bert, Amichatis FOTOGRAFIA Ramon de Baños blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Frederic Brunet i Fita, Josep Pous i Palau INTERPRETACIÓ Raquel Meller Ana, Asensio Rodríguez Juan de Dios, Assumpció Casals la marquesa, Lluïsa Olivan Marta de Montemar, Juana Sanz Siracusa, Francisco Aguiló Alifás, Lucien Aristy el marquès, José Martí Álvaro de Valdés, Juan Torelló Carlos de Navarro, Carlos Beraza El Trianero, Tina Meller la criada, Ramon Quadreny ESTRENA Barcelona, maig del…
Pin Crespo
Cinematografia
Actriu.
Vida Filla de l’esmaltador Ricard Crespo Fou funcionària de la Generalitat republicana i secretària particular del conseller Joan Comorera El 1940 s’exilià a Mèxic i es casà amb Avellí Artís-Gener, Tísner , matrimoni que durà poc Escriví contes en català que publicà en revistes de l’exili, i fou guardonada als Jocs Florals de la Llengua Catalana Debutà en el cinema mexicà el 1946 a Contra la ley de Dios , d’Adolfo Fernández Bustamante Intervingué també en els escenaris del Teatro Latino La heredera , dos anys en permanència i Teatro del Caballito Una esfinge llamada Cordelia ,…
Pepe Rubianes

Pepe Rubianes
© R. Navarro/Ajuntament de Premià de Dalt
Teatre
Cinematografia
Actor.
Vida A cinc anys s’installà a Barcelona amb la seva família Inicià la seva formació al Teatre Espanyol Universitari TEU al mateix temps que es llicencià en dret i rebé el premi al millor actor universitari 1968 El 1977 entrà a formar part del grup Dagoll Dagom i debutà professionalment a No hablaré en clase 1977 i Antaviana 1978 Després actuà en Operació Ubú d’ Els Joglars El 1988 emprengué una gira per l’Amèrica Llatina entretenint el públic dels locals amb monòlegs escrits per ell mateix A partir d’aquesta experiència, creà espectacles com ara Pay-pay 1983 Ño 1984 Sin palabras 1987 En…
,
Teresa Alcocer i López
Cinematografia
Muntadora.
Vida S’inicià el 1939 com a ajudant de Joan Pallejà i Antoni Cànovas i, a partir de Muchachas de Bagdad Babes in Bagdad , 1952, Edgar G Ulmer i Jerónimo Mihura, com a muntadora en cap Associada a la indústria barcelonina, durant la dècada del 1960 collaborà assíduament en les coproduccions internacionals dels estudis Balcázar, si bé dedicà una especial atenció als joves directors independents del moment, com Pere Portabella Nocturno 29 , 1968, i els seus curts rodats en la clandestinitat, Ramon Masats Topical Spanish , 1970 i, molt especialment, Jaime Camino Los felices 60 1963 España,…
Manuel Esteba i Gallego
Cinematografia
Director.
Vida Fill d’Isidre Esteba i Sanahuja, propietari de la distribuïdora CIRE Films i gerent de Producciones Cinematográficas CIRE Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i parallelament a la seva dedicació a la pintura i el teatre, el 1956 començà a treballar en el cinema com a meritori i auxiliar de direcció en films de José Luis Pérez de Rozas, Antonio Santillán, Ladislao Vajda o José María Elorrieta També fou productor executiu i coguionista de La alternativa 1962, José María Nunes dirigí el migmetratge documental Fiesta Mayor 1963-66 i realitzà dos llargs infantils L’aprenent de…
Rafael Ferrer i Fitó
Cinematografia
Compositor, violinista i director d’orquestra.
Vida Les seves primeres nocions musicals les rebé del seu pare, Josep Ferrer i Torres, violinista i compositor El 1930 s’installà a Barcelona, on amplià estudis i ingressà com a instrumentista a l’Orquestra Pau Casals fins el 1939 Els seus inicis en el cinema daten de la dècada del 1940 a la productora Dibujos Animados Chamartín, com a compositor de la banda sonora de curts de personatges com Civilón i Don Cleque Escriví la música del film d’animació, Érase una vez La Cenicienta 1948-50, Josep Escobar, que fou el seu primer llarg Després només participà en cinc produccions més fins el 1970…
José Alcántara
Cinematografia
Actor.
Vida De jove treballà a Barcelona en el sector bancari, i el 1920 marxà cap a l’Havana per fer de comptable Durant la travessia conegué l’actriu mexicana Virginia Fábregas, que l’introduí en el teatre i amb la qual viatjà per Amèrica A Barcelona, i durant vuit anys, formà part de les companyies d’Ernest Vilches, Díaz-Artigas i Joan Bonafé Debutà en el cinema mut en comèdies de la casa DLS de Berlín, al costat de Paul Heidemann El 1931 fou contractat per John Stone, de la Fox de Hollywood, i intervingué en Cuerpo y alma , de David Howard Hay que casar al príncipe , de Lewis Seiler, i Mamá , de…
Manuel Bengoa
Cinematografia
Guionista.
Vida Periodista, inicialment esportiu, s’introduí en la indústria cinematogràfica barcelonina com a ajudant de direcció El 1945 debutà com a realitzador amb La gitana y el rey Fou cap de producció, doblador, actor ocasional Cuatro mujeres , 1947, Antonio del Amo, autor de les revistes teatrals Las chicas del diablo 1949 i Las modelos de M Dupont 1950 i, molt especialment, treballà de guionista Collaborà amb Ricard Gascón en Un ladrón de guante blanco 1945 Ha entrado un ladrón 1948 i La niña de Luzmela 1949 Posteriorment entrà dins l’òrbita de l’empresa d’Ignasi F Iquino amb els guions de…
Josep Pons i Girbau
Cinematografia
Fotògraf i director.
Vida Fill d’un pastisser, aprengué l’ofici i l’art fotogràfic al costat del fotògraf barceloní Areñas i exposà per primera vegada el 1914 Aquesta pràctica la compaginà amb el cinema i el 1915 debutà amb el documental La Costa Brava per a la Barcinógrafo Després entrà a treballar a la Royal Films de Ricard de Baños, on feu de guionista, fotògraf, assessor i director El 1917 feu fotografies de Fuerza y nobleza , de Ramon i Ricard de Baños, i el 1918 feu el migmetratge Unión que Dios bendice , amb Francesc Carreras per a la Ponscarr El 1920 fotografià les produccions de Baltasar…