Resultats de la cerca

En acabar la Guerra Civil Espanyola s’exilià a Mèxic Esdevinguè un actor secundari força actiu i molt versàtil Debutà a El cementerio de las àguilas 1938, del cineasta Luis Lezama D’entre els films més interessants de la seva trajectòria, cal esmentar Yolanda 1942, dels cineastes Manuel Reachi i Dudley Murphy Hipólito el de Santa 1949, de F de Fuentes  La malcasada 1950, de José Díaz Morales Amor perdido 1950, de M Morayta María Cristina 1951, de R Pereda  Los tres amores de Lola 1955, de René Cardona Locos peligrosos 1957, de F Cortés Café Colón 1958, de Benito Alazraki el film nord-americà…

La sèrie fou escrita per l’historiador Oriol Vergés, i els capítols foren rodats per diversos realitzadors Els títols de cada episodi 12 minuts expliciten els seus continguts "Orígens d’un poble Naixement de Catalunya" 1978-79, i "Corpus de Sang La revolta dels segadors" 1978-79, ambdós de Jordi Feliu "L’aventura de les Amèriques" 1979, de Manel Esteban "El camí de la desfeta" 1979-80, de Carles Jover "Del mall a la màquina" 1979-80, d’Eugeni Anglada "Anys decisius del sindicalisme a Catalunya" 1980, de Josep Maria Forn "Orígens del catalanisme polític" 1980 i "La Mancomunitat de…

Vida Treballà filmant escenes per al No-Do durant vint anys, des que a tretze anys començà a portar una càmera de 16 mm, i fou conegut amb el renom de Juanito, el del No-Do També filmà pel seu compte una gran quantitat de plans d’arxiu, que després serviren per a films de directors com Pere Lazaga o José María Forqué Treballà com a foquista a Escuela de Periodismo 1956, Jesús Pascual, la seva primera feina, i després entrà a TVE, acabada de crear Gràcies a Pere Portabella i Leopoldo Pomés conegué Jacinto Esteva, director del dilatat projecte Lejos de los árboles 1963-70, que fotografià…

Vida Estudià piano, composició i música de cambra al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona Home de jazz , debutà al Jamboree Jazz Cava el 1960 i tocà amb músics com Tete Montoliu i Pedro Iturralde L’any 1977 inicià la seva irregular trajectòria com a compositor amb la banda sonora de Cambio de sexo Vicente Aranda També compongué la música de Cara de acelga 1986, José Sacristán Bearn o la sala de les nines 1983 i Las bicicletas son para el verano 1984, ambdós de Jaime Chávarri També escriví música per a la televisió, de la qual destaca l’episodi "El caso del…

Vida Es llicencià en història de l’art i obtingué el Certificate in Film a la Universitat de Nova York Produí diversos curts com Biorxa 1994, Lydia Zimmermann fou secretària de rodatge, ajudant de producció i de direcció, respectivament, en És quan dormo que hi veig clar 1986-88, Jordi Cadena i Rateta, rateta 1989, Francesc Bellmunt Realitzà quatre curts Clara Foc 1992 The Professional 1993 Dear Mother 1993 i Escrito en la piel 1994 i l’episodi "Vista" del film collectiu El domini dels sentits 1996 El seu primer llarg fou Dones Nosotras , 2000, amb guió del seu company…

Vida El 1988 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i obtingué el títol de tècnic en imatge i so en l’especialitat d’imatge fílmica a l’EMAV, on feu Orígens "La consagració" d’Stravinsky 1987-88 El 1991 realitzà el mestratge d’escriptura de guions per a televisió i cinema a la Universitat Autònoma de Barcelona Treballà com a ajudant de producció a TVE i TVC, també en publicitat i a Boom, boom 1989-90, Rosa Vergés Exercí igualment de guionista de la televisió interactiva Telepick de TVE fins el 1994 i de productora executiva en Cadáveres para el lunes 1994, Joaquín…

Vida Estudià cinematografia a la Universitat Politècnica de Barcelona i codirigí el curt collectiu Bar 1987, guanyador del Premi Iberoamericà del Festival Internacional d’Osca Posteriorment treballà com a directora de la 2a unitat de la sèrie Tahiti Paradise TVE i d’auxiliar de direcció a Angoixa 1986, Josep Joan Bigas Luna Com a primera ajudanta de direcció feu El vent de l’illa 1987, Gerard Gormezano El complot dels anells 1987-88, Francesc Bellmunt El niño de la Luna 1988, Agustí Villaronga, i La veritat oculta 1986-87 i Capità Escalaborns 1990, ambdós de Carles Benpar A continuació es…

Vida Llicenciat en física 1970 i doctorat en matemàtica 1978, el 1966 s’integrà en un grup de cinema independent i realitzà el seu primer film, el migmetratge Catarsi Residí a Nova York, on collaborà amb el grup underground Movie Motion i a Berkeley, on dirigí el curt documental Berkeley 1970 1970 Traslladat a Sydney Austràlia, realitzà el mig Yellow Flowers 1971, projecte guanyador d’un concurs convocat per l’Australian Council for the Arts De retorn a Catalunya, fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona publicà dos llibres de poesia, Segon moment d’inèrcia 1983 i Paradigma…

Vida S’especialitzà en el camp del dibuix animat publicitari però també es dedicà al dibuix d’historietes i a la illustració de llibre infantil Installat a Barcelona des de molt jove, el 1955 s’inicià en el camp de l’animació en els estudis DIBSA de Francesc Macián, que fou un dels seus mestres, i amb el qual collaborà en el llarg Candelita , projecte inconclús, i El màgic dels somnis 1963-66 Després s’especialitzà en cinema publicitari la seva tècnica principal fou el dibuix animat, però també els models o objectes animats i els efectes especials El 1964 fou un dels socis fundadors de l’…

Vida Germà de l’editor Jordi Herralde , deixà inacabada la carrera de medicina per estudiar teatre a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual de Barcelona Després marxà a París per seguir un curs a l’Institut de Formació Cinematogràfica i el 1970, any en què dirigí el seu primer curt, Cartel , tornà a Barcelona, on cursà història de l’art a la Universitat de Barcelona El 1975 fundà Producciones Septiembre, per a la qual realitzà els seus primers llargs, el policíac La muerte del escorpión 1975 el documental Raza, el espíritu de Franco 1977 el llarg documental, El asesino de Pedralbes 1978 i Vértigo…