Resultats de la cerca

L’obra Oller es proposà de fer-hi un retrat socioeconòmic a partir de l’observació del sotrac borsari català del 1881 i el 1882, i alhora assenyalar les conseqüències morals del precipitat enriquiment que produí l’alça borsària durant la Febre d’Or  en una família menestral de Barcelona, que davalla per l’infortuni Forma part del retaule de la Catalunya contemporània que inicià amb La papallona i Vilaniu , alguns dels personatges de la qual reapareixen en La febre d’or  Té a la base la idea de progrés, que converteix els personatges en una peça de l’evolució, però perd concreció al llarg del…

Vida Debutà en el teatre d’afeccionats i en el grup de teatre independent Xaloc Abandonà la carrera de medicina quan li oferiren actuar com a professional en el collectiu Ignasi Iglésias a l’obra El travessa-deserts 1979 El 1983 entrà al teatre Lliure amb el muntatge Advertència per a embarcacions petites , espai on treballà regularment sota les ordres de directors reputats com ara Lluís Pascual L’hort del cirerers i Roberto Zucco , Lluís Homar Zowie i Fabià Puigserver La flauta màgica Actor dúctil i amb una gran amplitud de registres, a partir del 1987 participà en films com La …

Vida Treballà amb un grup de teatre d’afeccionats d’Alella Maresme, i debutà professionalment el 1985 amb Pum Xirivicu de la companyia de teatre infantil La Trepa L’any següent protagonitzà el muntatge de Josep Maria Flotats, El despertar de la primavera , seguit de Lorenzaccio 1987, El misàntrop 1987 i El temps i els Conway 1992 El 1991 fou descobert pel director Antonio Chavarrías, amb qui treballà en el thriller Manila , que li valgué el premi d’interpretació de la Generalitat i el de l’Associació d’Actors i Directors El mateix any rodà Chatarra Fèlix Rotaeta i El llarg hivern Jaime Camino…

Vida És un dels intèrprets catalans més prolífics, tant en teatre i televisió com en cinema, i gairebé un secundari imprescindible en produccions de qualsevol gènere Dalt l’escenari ha participat en més d’un centenar de muntatges Membre fundador, el 1981, de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya AADP, n’ocupà la presidència durant el període 1987-95 En televisió ha participat en sèries com Poble Nou , Nissaga de poder , Les claus de vidre i Qui I en cinema debutà en Aborto criminal 1973, Ignasi F Iquino, al qual seguiren prop d’un centenar de títols com Furia española…

Vida Germà de l’editor Jordi Herralde , deixà inacabada la carrera de medicina per estudiar teatre a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual de Barcelona Després marxà a París per seguir un curs a l’Institut de Formació Cinematogràfica i el 1970, any en què dirigí el seu primer curt, Cartel , tornà a Barcelona, on cursà història de l’art a la Universitat de Barcelona El 1975 fundà Producciones Septiembre, per a la qual realitzà els seus primers llargs, el policíac La muerte del escorpión 1975 el documental Raza, el espíritu de Franco 1977 el llarg documental, El asesino de Pedralbes 1978 i Vértigo…

Vida S’inicià en el cinema amb el petit format, concretament amb la realització del curt El guarda 1978, amb el seu amic d’infantesa Carles Pérez Ferré, amb qui després collaborà com a productor associat i ajudant de direcció en el llarg Hèctor, l’estigma de la por 1982 Especialment atret pel maneig de la càmera i les qüestions d’índole fotogràfica, la lectura del llibre de Néstor Almendros, Días de una cámara , fou decisiva per a orientar la seva vocació professional Installat a Barcelona, feu amistat amb José Luis Guerín i signà la fotografia d’alguns dels seus curts i dels dos primers…

Vida Net del compositor Joan Altisent i Ceardi, estudià clarinet al Conservatori Superior de Música del Liceu És autor de vuit bandes sonores, entre les quals cal esmentar les del film Tatuatge Tatuaje Primera aventura de Pepe Carvalho , 1976, Josep Joan Bigas Luna, en què desplega tota la sonoritat del rock laietà, i la de la macroproducció La febre d’or 1991-93, Gonzalo Herralde, en què conrea un simfonisme anorreat per l’ús dels teclats i el sintetitzador Ha escrit també música per a la televisió i ha estat coautor de la banda de la sèrie d’animació Les tres bessones 1993-94…

Vida Estudiant d’història de l’art a la Universitat de Barcelona, gràcies al seu oncle, París Llesuy –tècnic de màquines de cinema–, començà a treballar en un estudi d’animació Portà la truca en els curts Como un pájaro 1969, Anne Settimo i Ferdinand y el ciempiés 1969, Martí Pey i feu d’ajudant de direcció a Prólogo 1969, Gerardo Malla i La línea Ferdinand Pascal 1970, M Pey Escriví i dirigí La fàbrica , un treball d’animació que obtingué el primer premi al Festival de curts de Valladolid i dos premis al II Certamen Internacional de curts d’Osca 1974 Amb Gustau Adolf Hernández compartiren la…

Vida Estudià disseny industrial i d’interiors a l’Escola Massana de Barcelona 1968 i després dissenyà roba durant tres anys Posteriorment entrà a treballar a l’estudi de disseny Gris, de Josep Joan Bigas Luna, el seu futur company sentimental, i Carles Riart Acompanyà Bigas Luna en el seu pas al cinema com a dissenyadora de vestuari, directora de càsting i actriu de repartiment de les cintes d’aquest director Tatuatge Tatuaje Primera aventura de Pepe Carvalho ,1976 "Bilbao" Bilbao , 1977-78 i Caniche 1978-79, a més de Mater amatíssima 1980, Josep Anton Salgot també participà en Lola Una…

Estudià interpretació, cofundà el grup Comediants i el collectiu del Teatre Lliure Després amplià estudis en l’Actor’s Studio de Nova York, al costat de mestres com Stella Adler, Ernie Martin i John Devers En cinema debutà el 1979 amb La campanada Jaime Camino, i posteriorment participà, sempre com a secundari, en films com ara Barcelona sud 1980-81, Jordi Cadena Laura a la ciutat dels sants 1986 i La febre d’or 1991-93, ambdós de Gonzalo Herralde Daniya, jardí de l’harem 1987, Carles Mira, premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya al millor actor Llums i ombres 1988, J Camino…