Resultats de la cerca

Fou el primer centre d’Espanya a formular una pla d’estudis d’Imatge i So, aprovat pel Ministeri d’Educació i Ciència El 1972 es regulà la Formació Professional de 1r i 2n graus d’Imatge i So El primer director fou el pedagog, promotor cultural i cineasta Josep Serra i Estruch, que al final de la dècada del 1970 fou substituït pel professor Tomàs Subirà Aquest dimití el 1980 i ocuparen la responsabilitat Silvestre López 1980-88, Antoni Ferrer 1988-93i Juan Manuel Romo Asenjo A la dècada del 1990 s’establí a la Via Laietana, i ocupà l’espai del Centre d’Imatge Experimental per a…

El servei ha donat suport a la introducció de l’audiovisual com a recurs didàctic i com a llenguatge en el món educatiu Nasqué el 1986 amb el nom de Programa de Mitjans Audiovisuals PMAV, després d’una fase prèvia 1982-85 marcada pel Pla d’Incorporació del Vídeo a l’Ensenyament gestionat per una Comissió de Mitjans Audiovisuals El 1990, Jordi Moral assumí la direcció en funcions del PMAV, que el 2000 passà a ser SMAV A més de continuar i ampliar la seva tasca audiovisual, té una videoteca de temàtica educativa i cultural que es pot copiar o consultar via internet www xtec es/audiovisuals D’…

Dirigit per Héctor Fáver, començà a funcionar el 1985 com a escola de formació fins que el 1990 es fundà el Grup Cinema-Art, orientat a la producció Es dedica a la formació pedagògica especialitzada d’àrees com direcció, fotografia i operador de càmera, muntatge i so, guió i interpretació, i seminaris especialitzats com ara el documental A més d’impartir formació teòrica i fer exercicis pràctics basats en el treball en equip, ofereix una experiència integradora dels diferents aspectes de la producció audiovisual Ha produït més de 200 curts, alguns dels…

Adherida a la Federació de Guionistes Europeus FSE i a la Federació d’Associacions de Guionistes Europeus FAGMA, té entitat jurídica pròpia i el seu màxim objectiu és la defensa dels drets dels afiliats en l’àmbit laboral, de drets professionals, registre de contractes, formació i informació, etc El 2002 comptava amb 178 socis, dels quals els de ple dret tenen com a mínim un guió comunicat públicament de cinema, ràdio o televisió Des de la seva fundació els presidents han estat Guillem-Jordi Graells 1997-98, Lluís Arcarazo 1998-99, Mercè Clascà 1999-2000, Francesc Lucchetti 2000-…

Creada el 1990 amb el nom d’Associació de Realitzadors de Televisió de Catalunya ARTVC, el 2001 passà a anomenar-se DRA L’únic requisit per ser-ne soci és haver treballat en un programa emès públicament Té com a objectius la formació i la informació dels afiliats, l’organització d’actes com ara La Setmana dels Realitzadors , en el marc del Festival Internacional de Televisió de Barcelona FITB, i cursos de direcció de càsting i direcció d’actors Edità la revista "Realització" 1997-98, sis núm Els seus presidents han estat Francesc Llobet 1990-99, Felip Solé 1999, Francesc Pou 1999…

Tingué com a objectiu oferir al jovent una formació cultural i artística alternativa Estructurada en diverses seccions, l’Aula de Cinema tingué com a responsables Pere Balañà i Jordi Cadena, amb els quals collaboraren Tomàs Pladevall, Josep Maria Forn, Josep Anton Pérez i Giner, Ricard Albiñana, Domènec Font, Joan Lorente o Alfons Garcia i Seguí Produïren alguns curts malgrat l’alt nombre d’alumnes matriculats i l’elevat cost del material que calia comprar o llogar També s’hi impartiren seminaris, hi assistiren cineastes que presentaven els seus films i s’hi reté un homenatge a…

Vida Després de cursar estudis de medicina i filosofia i lletres a Barcelona, es diplomà pel Centre Experimental de Cinematografia de Roma i completà la seva formació amb una estada a Nova York Dirigí els curts documentals Hombres y toros 1959, Fiesta en Pamplona 1959, Velázquez 1961, El rejón 1961 i Tierra de fuego 1962, tots produïts pels Estudis Balcázar també participà en el guió de Plácido 1961, Luis G Berlanga Tot seguit dirigí el seu únic llarg, Vida de familia 1963-64, que presenta influències antonionianes adquirides a Itàlia La baixa subvenció que rebé el film i la seva…

Estudià cinema i teatre a Buenos Aires i l’any 1980 es traslladà a Barcelona, on s’inicià en la docència cinematogràfica, creà el Grup Productor-Escola i dirigí el Departament de Cinematografia del Centre d’Estudis Prat El 1985 fundà, amb Eugenia Kléber, l’escola de formació CECC Amb la seva productora Llenguatge Films dirigí el seu primer llarg, L’acte 1986-87, premi especial del jurat a la millor realització al Festival de Niça El 1990 creà dins el CECC la productora Grup Cinema-Art, SL, amb la qual dirigí La memòria de l’aigua 1991, que participà al Festival de Canes 1992, i…

El collectiu fou dirigit fins el 1982 per la seva fundadora, Dolors Manté El 1986 l’equip gestor era format per Marta Selva, A Solà, Raquel Aranda, Mirito Torreiro i José Enrique Monterde A partir del 1989 la direcció fou assumida per M Selva, A Solà i R Aranda Al llarg de la seva història ha tingut la collaboració de Montserrat Lluch, Mercè Coll, Ramon Rull, Toni Batllori, Araceli Rilova i Lourdes Labara Ha estat una cooperativa pionera a Catalunya en l’elaboració de propostes didàctiques i programes de formació adreçats tant a docents com a alumnes, alhora que produeix…

Vida Fabricant de licors a Tortosa, polític i aficionat al cinema, al principi del sonor, i veient les possibilitats que obria el doblatge, s’establí a Barcelona, on creà un senzill estudi de doblatge i sonorització anomenat Española de Films 1934 Malgrat la seva especialització en so, s’hi rodaren els interiors de Al margen de la ley 1935 d’Ignasi F Iquino, de qui fou un bon amic El 1937, en plena guerra, fou empresonat amb la seva esposa, mentre que el seu fill gran, Emili Homedes Clavero, entrà a Laya Films per rodar-hi noticiaris La firma Española de Films fou confiscada per la UGT, que…