Resultats de la cerca

Evolució de l’entitat Des del 1924 la seu és en un edifici del carrer del duc de la Victòria de Barcelona, on ocupa diverses plantes La seva primera junta directiva fou presidida per Josep Demestres, amb Enric Olivé a la vicepresidència Entre els membres de la primera època sobresurten Joaquim Pla i Janini, Pere Català i Pic i Agustí Centelles i Ossó, entre d’altres A la postguerra, s’hi incorporaren Xavier Miserachs, Francesc Català i Roca, Oriol Maspons, Jordi Gumí i altres professionals de renom L’any 1978 creà el Museu de l’Agrupació Fotogràfica, amb seu al mateix local, que…

Afeccionat des de molt jove al cinema i la fotografia, començà organitzant vetllades cinematogràfiques al cine Alhambra de la seva ciutat Després de muntar sessions en diversos locals de Mollet, Caldes de Montbui, la Garriga i Sant Feliu de Codines, el 1921 obrí a Barcelona una galeria fotogràfica Aquest local fou també la seu de l’Oficina d’Informació Cinematogràfica, de la qual fou director gerent, i Ramon Jené en fou l’administrador Ambdós editaren el "Boletín de Información Cinematográfica" 1922-26, en el qual J Masana escriví retrats d’algunes de les figures del món de l’espectacle que…

Vida Format al seu país, arribà a Barcelona el 1933 per treballar al costat del seu germà Adrien com a segon operador i ajudant de càmera als estudis Orphea Collaborà en un seguit de produccions, tres de les quals dirigides pel seu pare Arthur Porchet, fins a l’esclat de la guerra civil Amb la marxa del germà Adrien al front d’Aragó, assumí la direcció fotogràfica del segon llarg que rodà el seu pare, Hogueras en la noche 1936 Després feu els curts documentals Barcelona trabaja para el frente 1936, per al Comitè Central d’Abasts de Catalunya, i Cultos 1937, José Fogués, per a la…

Vida Cursà estudis a l’Escola Municipal de Belles Arts de Girona i el 1927 es traslladà a París per perfeccionar-se en arts gràfiques A principi de la dècada del 1930 s’inicià en el cinema El rapte de Maria Rosa , 1930-31, curtmetratge argumental, i intervingué d’extra en films de René Clair també debutà en el teatre Com a publicista realitzà cartells i retrats d’artistes per a l’Òpera Còmica, el Moulin Rouge i el Théâtre de la Gaîté a Montparnasse Mort el seu pare, tornà a Girona, treballà de publicista, dissenyador gràfic, pintor i també en el món del cartellisme cinematogràfic A partir…

Vida El 1929 fou un dels fundadors de l’Agrupació Fotogràfica de Tarragona i el 1947 es feu membre de l’AFC a Barcelona, de la qual fou sotspresident 1951-52 La seves fotografies artístiques s’exposaren amb assiduïtat i aconseguí un bon nombre de guardons També practicà el fotoperiodisme per a diferents publicacions Membre de la Secció de Cinema Amateur del CEC, a mitjan dècada del 1960 inicià una sèrie de vuit curtmetratges en 16 mm intitulada Homes dels Països Catalans , que dirigí amb la collaboració dels també fotògrafs i tècnics Martí Gasull i Avellan, Pere Pol i Mas i Pere Barceló i…

Especialitzat en fotografia i cinematografia, realitzà reportatges i documentals que assoliren una àmplia difusió arreu del món, tasca que compaginà amb la seva gran afició a l’esport campió de Catalunya com a jugador de mà individual el 1947 rècord nacional de relleus 10 100 amb l’equip d’atletisme del Club Natació Barcelona el 1948 rècord del món de profunditat –100 m– amb escafandre autònom el 1957 Fou soci fundador del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines CRIS i soci de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, on exposà instantànies submarines Creà la productora Volitans…

Vida S’inicià en el cinema amb el petit format, concretament amb la realització del curt El guarda 1978, amb el seu amic d’infantesa Carles Pérez Ferré, amb qui després collaborà com a productor associat i ajudant de direcció en el llarg Hèctor, l’estigma de la por 1982 Especialment atret pel maneig de la càmera i les qüestions d’índole fotogràfica, la lectura del llibre de Néstor Almendros, Días de una cámara , fou decisiva per a orientar la seva vocació professional Installat a Barcelona, feu amistat amb José Luis Guerín i signà la fotografia d’alguns dels seus curts i dels dos primers…

Es creu que foren els continuadors dels Estudis Lepanto a partir del 1943, però a les mans d’una altra societat Situats al barri de les Corts de Barcelona, el director tècnic fou l’operador dels Lepanto, Jaume Piquer i Soler, que també assumí la direcció fotogràfica d’alguns títols que s’hi rodaren Serviren com a platós bàsicament d’Emisora Films Entre el 1943 i el 1948 s’hi rodaren entre dues i cinc produccions l’any, gairebé totes de la marca de Francisco Ariza i Ignasi F Iquino i dirigides per aquest darrer, com per exemple El hombre de los muñecos 1943, primer film que s’hi rodà Viviendo…

Vida A catorze anys entrà a treballar al sector tèxtil Més conegut amb el renom d’El Truco, destacà de ben jove com a artista polifacètic cineasta amateur , fotògraf, dansaire La seva dèria pel cinema s’inicià amb l’aparició del 9,5 mm a la meitat de la dècada del 1920 Després de diverses cintes menors, el seu primer èxit fou La capsa de llumins 1944, realitzada amb Ignasi Castelltort, que guanyà una medalla d’argent i el premi al millor desenvolupament discursiu en el Concurs Nacional de Cinema Amateur del CEC Després feu Cupido 1945, amb Antoni Moncunill com a director escènic, que rebé el…

Els fonaments de l’entitat es posaren el 1934, quan Josep Maria Font impulsà la creació, dins del CECB, d’una subsecció fotogràfica, el Foto Club El mateix any s’oferí la primera sessió de cinema amateur als seus locals i el següent es convocà el I Concurs El 1946 els socis Josep Ferré i Àngel Escalé idearen un mètode de sonorització en banda directa El 1958 s’impulsà la creació del Concurs del Rotlle una reproducció cinematogràfica dels certàmens de pintura ràpida, idea genuïnament manresana imitada posteriorment en nombrosos indrets, que esdevingué l’activitat més emblemàtica del grup, ja…