Resultats de la cerca

Vida De jove es traslladà a Barcelona, on a partir dels disset anys posà de manifest la seva forta personalitat com a actriu Treballà d’acomodadora en un teatre al Parallel, on el 1921 fou elegida per encarnar el paper de Doña Inés, del Don Juan Tenorio El castigador castigado 1922, de Ricard de Baños, amb fotografia del seu germà Ramon Gràcies a l’èxit obtingut representà l’Elliot Dorsan del drama Lilian 1921-22, de Joan Pallejà John Pallears El 1925 actuà en El niño de oro , de José María Granada pseudònim de José María Martín López, escriptor teatral i actor, i en Nobleza…

Dirigida per Josep Maixencs i Agustí, nasqué de l’experiència prèvia de la Formació Professional de segon grau de tècnics en l’audiovisual iniciada el 1987 al Centre Calassanç de l’Escola Pia de Sarrià, així com d’iniciatives programàtiques com la de la Conselleria de Cultura de la Generalitat amb la finalitat de crear una Escola Superior de Cinema de Catalunya La Fundació Privada que la gestiona possibilità el seu funcionament amb un programa d’estudis de quatre anys, orientat a la capacitació dels estudiants en direcció tècnica, direcció artística, fotografia, so, edició/ muntatge,…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Estudis Balet i Blay Barcelona FOTOGRAFIA Albert Geniès i Wladimir Rudin truca Dufaycolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Francesc Xavier Tulla i Valentí Castanys, Tinet fons decorats MUNTATGE Antoni Cànovas MÚSICA Ramon Ferrés ANIMACIÓ Conxita González, Irene Dalmau, Pepita Pardell, Àngel Garcia, Francesc Jordà, Trino Furnó ESTRENA Barcelona, 18101948, Madrid, 27121948 Sinopsi En Cigronet valent i els seus companys troben els estudis d’animació tancats per vacances i decideixen emprendre un viatge turístic per a conèixer Espanya i l’Àfrica espanyola Els dos…

Vida Feu de model de pintors com Joan Brull o Ricard Urgell, i s’inicià en el cinema català en petits papers que no tingueren continuïtat A vint anys s’installà a Madrid i compaginà la feina de model amb la d’actriu en diversos films de la dècada del 1920, fins que l’èxit obtingut la decidí a dedicar-s’hi de ple Actriu de gran presència i caràcter, encarnà papers dramàtics de dona dominant Feu la Marieta de La Marieta de l’ull viu o Baixant de la Font del Gat 1927, Josep Amich i Bert, Amichatis i la primera 1917, Adrià Gual i la segona versió 1928, Josep Maria Maristany de La…

Dirigit per Héctor Fáver, començà a funcionar el 1985 com a escola de formació fins que el 1990 es fundà el Grup Cinema-Art, orientat a la producció Es dedica a la formació pedagògica especialitzada d’àrees com direcció, fotografia i operador de càmera, muntatge i so, guió i interpretació, i seminaris especialitzats com ara el documental A més d’impartir formació teòrica i fer exercicis pràctics basats en el treball en equip, ofereix una experiència integradora dels diferents aspectes de la producció audiovisual Ha produït més de 200 curts, alguns dels quals han participat en festivals…

Vida S’inicià en el cinema de manera autodidacta Realitzà, des del 1984, catorze curts en súper-8 mm El 1988 dirigí El darrer instant , el seu primer curt en 35 mm, i l’any següent aconseguí una beca de la Generalitat de Catalunya que li permeté continuar el seu aprenentatge a París amb el cineasta Marcel Hanoun, figura per excellència del cinema independent A vint-i-un anys realitzà el primer llargmetratge, El cielo sube 1991-92, basat en l’obra Oceanografia del tedi d’Eugeni d’Ors, que fou seleccionat a més de quaranta festivals d’àmbit espanyol i internacional com Locarno i…

Vida El 1917, amb el seu germà Ramon, i amb Salvador Castelló i Julio Sanz, participà en la fundació de la productora Sociedad Anónima Sanz i en l’adquisició el 1919 dels antics laboratoris de la productora i distribuïdora Argos Films Gràcies a la seva gestió s’aconseguí introduir al mercat anglès la producció espanyola del moment, però la Primera Guerra Mundial posà fi a aquesta operació Aquest contratemps feu que abandonés el cinema per centrar-se en la gestió d’una fàbrica que la família tenia a Sabadell Cap al 1927, però, hi tornà com a empleat de Saturnino Ulargui, si bé…

Evolució Es constituí al desembre del 1913 i es legalitzà el 1914 Els seus promotors i financers foren l’advocat Raimon Duran i Ventosa president i el seu germà Lluís, Llorenç Mata i Julià administrador i productor delegat, Adrià Gual i Queralt director artístic, els germans Evaristo i Laureano de Larratea y Catalán, Pius Cabanes i Font i l’escriptor Rafael Folch i Capdevila La seva línia de producció es basava en el teatre filmat i els quadres plàstics a la manera del film d’art El 1914 dugué a terme vuit produccions dirigides per A Gual també adaptador literari, guionista i responsable del…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IFI IF Iquino Barcelona, Josep Carreras i Planas associat ARGUMENT Rafael J Salvia GUIÓ RJ Salvia literari, IF Iquino tècnic FOTOGRAFIA Pau Ripoll blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Miquel Lluch MUNTATGE Joan Pallejà, Ramon Quadreny MÚSICA Augusto Algueró pare, Josep Casas i Augé  SO Joan Garcia INTERPRETACIÓ Antonio Vilar Marià Torné, Manuel Gas l’inspector Lérida, Maria Rosa Fornaguera Montserrat, Intèrprets i comparses del Patronat de La Passió d’Esparreguera, de l’obra social Educación y Descanso ESTRENA Barcelona, 21051952 23031967 en català,…

Vida Marxà amb els pares cap a l’exili i embarcaren a l’estiu del 1939 en el vaixell "Winnipeg" ple de republicans cap a Santiago de Xile Allà estudià tres anys art dramàtic i direcció escènica a la Universitat Catòlica Tot seguit s’integrà en els ambients teatrals i actuà en força elencs de la capital, fins a tornar definitivament a Catalunya el 1955 Aquí collaborà amb l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, en què interpretà i dirigí diverses peces Alhora, debutà en el cinema a La cárcel de cristal 1956, Juli Coll Cumbres luminosas 1957, Juan José Fogués Sendas marcadas i Huellas del destino…