Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Josep Oller i Roca
Cinematografia
Empresari.
Vida De família d’industrials tèxtils, visqué a París des de petit Home emprenedor i amb nombroses aficions, feu prosperar el negoci familiar tèxtil, però el 1865 també creà una agència que gestionava els hipòdroms francesos i un parell d’anys després Le Pari-Mutuel i el "Butlletin des Cours", primera publicació sobre el sector Alguns anys més tard, s’introduí en el món de l’espectacle i les sales d’atraccions i gestionà els locals següents Cafè de Baden 1876, que convertí en Fantaisies Oller La Bombonnière el Théâtre des Nouveautés 1878 el Petit Parc 1881 l’hipòdrom de Saint-…
Joan Serra i Oller
Cinematografia
Muntador i ajudant de direcció.
Vida S’inicià en el cinema amateur rodant curts com ara L’home que jo he mort i La medicina , amb Josep Maria Ponsetí i Josep Arrufat, i els documentals Ibiza i L’Escola del Mar , que foren guardonats 1935-36 Secretari de l’Associació de Cinema Amateur del FAD 1935 i jurat en concursos amateurs , escriví esporàdicament a "Films Selectos" 1930-37 També realitzà actualitats a Barcelona i València, i documentals i noticiaris per al Comissariat de Propaganda de la Generalitat, en collaboració amb Ramon Biadiu 1936-37 Dirigí i muntà Un día de guerra en el frente de Aragón 1936, primer curt…
La febre d’or
Novel·la realista i urbana de Narcís Oller, publicada en tres volums entre el 1890 i el 1892.
L’obra Oller es proposà de fer-hi un retrat socioeconòmic a partir de l’observació del sotrac borsari català del 1881 i el 1882, i alhora assenyalar les conseqüències morals del precipitat enriquiment que produí l’alça borsària durant la Febre d’Or en una família menestral de Barcelona, que davalla per l’infortuni Forma part del retaule de la Catalunya contemporània que inicià amb La papallona i Vilaniu , alguns dels personatges de la qual reapareixen en La febre d’or Té a la base la idea de progrés, que converteix els personatges en una peça de l’evolució, però perd concreció…
, ,
Films selectos
Cinematografia
Revista especialitzada en cinema dirigida a Barcelona per T.
Gutiérrez Larraya del 1930 al 1937 Hi collaboraren A Furnó Anfurso , M L Morales Felipe Centeno , I Polo, F X Gibert, L F Martínez de Ribera, J M Plaza, M Pérez de Somacarrera, J Palau, J M Amich i Bert Amichatis , J Sagré, J Virós, J Parellada, M Moragas, C A Màntua, J Ruiz de Larios, J Serra Oller, S Mistral, M Santos, S Gasch, A de Armenteras, L Gómez Mesa, À Ferran, M Villegas López, etc En sortiren 328 números Amb una bona presentació, oferí arguments generosos i retrats d’intellectuals interessats pel cinema Edità també fulletons enquadernables de novelles populars, números…
Gonçal Herralde i Grau
Cinematografia
Realizador cinematogràfic.
Vida Germà de l’editor Jordi Herralde , deixà inacabada la carrera de medicina per estudiar teatre a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual de Barcelona Després marxà a París per seguir un curs a l’Institut de Formació Cinematogràfica i el 1970, any en què dirigí el seu primer curt, Cartel , tornà a Barcelona, on cursà història de l’art a la Universitat de Barcelona El 1975 fundà Producciones Septiembre, per a la qual realitzà els seus primers llargs, el policíac La muerte del escorpión 1975 el documental Raza, el espíritu de Franco 1977 el llarg documental, El asesino de Pedralbes 1978 i Vértigo…
,
Solitud
© Fototeca.cat
Novel·la de Víctor Català, considerada per la crítica com la seva obra mestra.
Gènesi i edicions Aparegué en forma de novella a terminis a la revista Joventut del 19 de maig de 1904 al 20 d’abril de 1905 Tingué un èxit esclatant, amb les consegüents edicions successives fins a la del 1909 En els jocs florals de Barcelona d’aquest mateix any obtingué el premi Fastenrath No fou editada de nou fins el 1945 en el pròleg d’aquesta edició l’autora explica que l’obra estava preparada per sortir poc abans de la Guerra Civil i que, a instàncies de Lluís Via, director de Joventut , es proposava d’afegir-hi dos capítols sencers que, pel fet de semblar-li massa prolixos, havia…
, ,