Resultats de la cerca

Vida De formació autodidacta en el món amateur , es titulà com a enginyer tècnic de so i adquirí les seves primeres experiències professionals com a ajudant i tècnic de so als Rosenborg Studios de Ruttenen 1968 Posteriorment feu alguns cursets d’audiovisuals a París El 1969 obrí un estudi propi a Barcelona dedicat a l’audiovisual industrial, a la gravació per a programes de ràdio i a la sonorització d’espectacles En la seva tasca com a realitzador de films industrials obtingué un premi a Canes per Copresa Miniwat 1970, que li serví per a projectar la seva carrera Entre el 1973 i…

Vida Estudià ciències biològiques a la Universitat de Barcelona i a continuació a l’EMAV 1972-75, on dirigí els curts documentals Quelcom més 1972 i Ceràmica catalana 1975, aquest amb Carles Rovira Membre del Collectiu SPA, juntament amb Mercè Conesa, Joan Simó i Rosa Babi, realitzà el curt documental de denúncia social sobre l’emigració, Viaje a la explotación 1974 Aquest grup de l’Hospitalet s’integrà a la Cooperativa de Cinema Alternatiu CCA, on rodaren el llarg documental Entre la esperanza y el fraude España 1931-1939 1976-77 Després, i amb la seva dona, la periodista M Conesa, realitzà…

Vida A cinc anys es traslladà a Barcelona, on desenvolupà la major part de la seva trajectòria Poc després de la fi de la guerra, ingressà a Radio Nacional, on esdevingué un dels locutors més populars El 1945 començà, sota el guiatge de Marta Fàbregas, a compaginar el mitjà radiofònic amb el doblatge, a estudis com ara Orphea Film o Voz de España Director del quadre escènic de RNE a Barcelona, creà l’espai dramàtic "Teatro Invisible", la primera emissió del qual fou En Flandes se ha puesto el sol 1948 d’Eduard Marquina, espai que també serví de plataforma per a futurs actors de doblatge, com…

S’inicià com a cronista teatral a "Firmas Revista literaria del hogar" 1952-53 i el 1955 creà amb Josep Maria Picó i Junqueras l’Agrupació d’Estudis Cinematogràfics en el si del Foment de les Arts Decoratives, que es dissolgué el 1957 A continuació publicà articles sobre cinema als diaris "Solidaridad Nacional" 1956-74 i "La Prensa" de Barcelona, i en revistes especialitzades com "Rumbos" 1956 "Arte nuevo Revista cinematogràfica" 1958, de la qual també fou membre del consell de redacció "Film Ideal" "Documentos Cinematográficos" 1960-63 i "Hora XXV" 1964 El 1962 entrà a Radio Nacional d’…

Vida Estudià a l’Escola d’Aquitectes Tècnics de Barcelona, que abandonà el 1970 per dedicar-se al cinema El 1972 cofundà el Cineclub Informe 35, i dos anys després la distribuïdora de cinema independent Central del Curt i la seva productora, la Cooperativa de Cinema Alternatiu 1975, amb la qual realitzà diverses comeses, des d’organitzatives de producció fins a creatives de guió, fotografia i muntatge Pel seu compte rodà quatre documentals de muntatge en 16 mm Carn crua 1975, sobre la violència i la repressió Asclepius 1976, sobre la ciutat de Barcelona i el seu entorn degradat Testamento…

Tècnic tèxtil de professió, fou un erudit cinematogràfic especialitzat en la Filmologia, un àmbit que ultrapassa l’inventari, la filmografia i la fitxa tecnicoartística i afecta diverses àrees del fet cinematogràfic En aquest sentit, el 1950 creà l’Arxiu Cinematogràfic Internacional, un conjunt valuós que aplega llibres, revistes, anuaris, catàlegs, programes de mà, etc , des del qual collaborà assíduament en revistes i llibres de l’Estat espanyol i l’estranger "Film Revue", "Film Quartely", "Film Director Guide", "Travelling" També fou l’ànima de la publicació "Film Guía" 1974-…

Foren creats per la societat Plató Ideal, SA, de l’empresari d’espectacles Pere Balañà, propietari del local, l’ICC, l’arquitecte especialitzat en sales de cinema Gilbert López de Atalaya i Jordi Parés Els estudis nasqueren amb un precontracte de collaboració amb TVC que els ha llogat per a l’enregistrament de diversos programes S’installaren en el que havia estat l’antic cine Ideal inaugurat el 1917 i consta bàsicament d’una única nau insonoritzada i els serveis de vestuaris, sales de maquillatge i perruqueria espais per al muntatge i emmagatzematge de decorats i d’ atrezzo etc Encara que s…

Vida Crític de cinema als setmanaris "Acción" 1959-64 i "Tothom" 1969, el 1968 fou un dels fundadors del Cineclub Vilafranca premi Sant Jordi de Cinematografia 1970 al millor cineclub de Catalunya, i en fou president del 1968 al 1983 També ha estat empresari de dos cinemes de la seva ciutat el Bogart Multicine 1983, guardonat amb el premi de Cinematografia de la Generalitat a la millor sala exhibidora de Catalunya 1985, 1986 i 1991 i el cine Kubrick 1994 Com a colleccionista de programes de cinema antics, n’ha reunit una quantitat considerable de gran vàlua, una selecció de la…

Fou creada a la Bisbal d’Empordà el 1992, però amb seu a Girona, i està dirigida principalment als infants i adolescents, amb propostes lúdiques i educatives que potencien els valors ètics i estètics dels films que distribueix a les comarques gironines És membre des del 1993 del Centre Internacional del Film per a l’Infància i la Joventut CIFEJ, i d’ASIFA-Catalunya Organitza programes d’educació cinematogràfica per a escoles i instituts, a base de projeccions o exposicions elabora materials didàctics i realitza tallers audiovisuals, quasi sempre a l’entorn del cinema d’animació i…

Vida Exercí d’operador de cabina al Cinema Unió d’Horta de Barcelona després inaugurà el Dante més tard treballà al Cinema Teatro Nuevo, on es projectà el sistema Cinerama i acabà a l’Astor de Sant Andreu de Palomar D’altra banda, el 1970 obrí la primera botiga llibreria especialitzada en cinema de l’Estat espanyol i una de les pioneres d’Europa Posteriorment l’ajudà en el negoci el seu fill Ramon Seriñà i Merino, que s’inicià en el cinema el 1965 en la distribuïdora Filmax-Bengala La botiga fou guardonada el 1976 per la Diputació de Barcelona en reconeixement a la difusió del cinema amb una…