Resultats de la cerca

Vida Realitzà diversos oficis i participà, durant la dècada de 1960, en els grups de teatre independent La Pipironda i El Camaleó com a actor, decorador i dramaturg Feu de redactor, guionista d’historietes, director de revistes i cap d’edicions en l’Editorial Bruguera 1963-83 S’inicià com a cineasta amateur i independent amb Distància 200 metres 1967 Urani-235 1968 Distància 0 a infinit 1969 X X 1970 i Cascar el huevo 1975, premi al millor curt de la Setmana Internacional de Cinema en Color de Barcelona 1976 El 1979-80 filmà, en règim de cooperativa, el seu primer llarg Putapela…

Vida De família d’escenògrafs, estudià a Llotja, on fou deixeble dels pintors Josep Planella i Ramon Amado, i Francesc Soler i Rovirosa fou el seu mestre en l’art de l’escenografia El 1884 ingressà al taller de Ramon Planella El 1888 entrà a treballar al taller del seu oncle Miquel Moragas i Ricart, el Teatre Circ Barcelonès, amb qui s’associà i del qual esdevindria propietari Començà amb la representació a l’aire lliure de Flors de cingle , d’Ignasi Iglésias, i es convertí en el decorador idoni per als autors del seu temps Àngel Guimerà, Adrià Gual, etc  El 1898 començà a…

Finalitzats els estudis a l’Escola d’Art Dramàtic d’Adrià Gual el 1973, s’installà a Madrid, on debutà en l’escena amb el musical Gospell 1974 Participà en diverses sèries televisives com ara Ese señor de negro Antonio Mercero i La trastienda , totes dues del 1975, i en el telefilm El retrato de Dorian Gray 1976, Jaime Chávarri El 1976 feu quatre papers secundaris i continuà alternant l’escena amb el cinema, amb cintes notables com La muchacha de las bragas de oro 1979, Vicente Aranda i La noche más hermosa 1984, Manuel Gutiérrez Aragón, i amb la televisió el serial Anillos de oro , 1983,…

Vida Estudià a l’Escola de la Llotja de Barcelona i al taller de Simó Gómez Anà a Madrid i a París 1886, on practicà la pintura d’estil naturalista i el retrat Aconseguí premis a l’Exposició Universal de Barcelona 1888, Berlín 1891, Barcelona 1896, Madrid 1895, 1897 i 1901 i París 1899 Membre de la Societat Nacional de Belles Arts de París, el 1904 interrompé la seva carrera artística per posar en escena la unió de les arts visuals i auditives Per aquest motiu creà la sala Mercè a la rambla dels Estudis de Barcelona, decorada per Antoni Gaudí S’inaugurà al final del mateix any amb una sèrie…

Vida De formació autodidacta, començà a filmar i a fotografiar pel seu compte fins que tingué l’oportunitat d’illuminar el primer llarg, l’independent en 16 mm Lock-out 1973, Antoni Padrós, a més d’ Invitado a una decapitación 1974, Miguel Tristán, en color i amb Tomàs Pladevall Després participà en cintes de Jesús Garay, com Nemo 1977-78 i Manderley 1980 de Carles Balagué, Denver 1980 i Viva la Pepa Mel i mató 1981 d’Antonio Chavarrías, Una ombra al jardí 1988, i d‘Enrique Urbizu, Tu novia está loca Una comedia feliz 1987 i Todo por la pasta 1990 També compartí amb Julio Medem i Álex de la…

Evolució L’aixafament de la revolta a Catalunya donà un poder extraordinari a la formació anarcosindicalista, i la Generalitat –completament desbordada pels fets en un primer moment– inicià una hàbil política de recuperació de la seva autoritat, ara en mans dels moviments espontanis de la gent del carrer Al Govern provisional del Comitè Central de Milícies, en el si del qual tenien representació els partits i sindicats, el jove militant d’ERC Jaume Miravitlles s’encarregà de la propaganda Més tard proposà al president Lluís Companys la creació d’un organisme que aglutinés l’activitat…

Vida Durant la guerra civil publicà les revistes clandestines Avant  i Superació després Catalunya  Melilla, 1942, 7 núm, L’Ocell de Paper  Melilla, 1942-43, primera collecció literària de la postguerra en català 14 vol, i Per Catalunya  1945, del Front Nacional de Catalunya, partit del qual fou dirigent Secretari del Sindicat de Professionals Liberals de la CNT, el 1946 fou detingut per voler posar la senyera a Montjuïc, gest que li ocasionà quatre anys de presó Com a cineasta amateur començà el 1953 rodant, amb l’ajuda tècnica de Jordi Casamitjana, curts educatius i de cultura popular, la…

L’obra Oller es proposà de fer-hi un retrat socioeconòmic a partir de l’observació del sotrac borsari català del 1881 i el 1882, i alhora assenyalar les conseqüències morals del precipitat enriquiment que produí l’alça borsària durant la Febre d’Or  en una família menestral de Barcelona, que davalla per l’infortuni Forma part del retaule de la Catalunya contemporània que inicià amb La papallona i Vilaniu , alguns dels personatges de la qual reapareixen en La febre d’or  Té a la base la idea de progrés, que converteix els personatges en una peça de l’evolució, però perd concreció al llarg del…