Resultats de la cerca

Estudià al Fitz-william College de la Universitat de Cambridge, on es doctorà l’any 1962 i en fou professor 1962-97 i catedràtic emèrit Especialista en història econòmica de l’Imperi espanyol, Política española y comercio colonial, 1700-1789 1979, entre els seus treballs de catalanística cal esmentar la història de The Anglo-Catalan Society 1954-1993 1993 o la introducció a Catalan Nationalism Past and Present 1996, d’A Balcells President de l’Anglo-Catalan Society 1989-92, fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi 1988 i l’orde d’Isabel la Catòlica 1988

Com a pintor, i també en l’obra literària, intentà una mesurada adaptació del romanticisme Poesías , 1853 Al seu Tratado de Paisaje 1862, acceptà l’observació fidel de la natura dels francesos temperada pel rigorisme flamenc, aspirant a crear un paisatgisme nacional, hereu de La antigua escuela de pintura española 1886-87 El 1879 elevà a la Diputació Balear una memòria sobre la situació del Teatre Principal de Palma Fou secretari de l’Acadèmia de Belles Arts de Balears Exercí, al “Museo Balear”, una crítica teatral, musical i plàstica de caràcter eclèctic Dirigí el diari carlí “…

Fou membre destacat de la Joventut Valencianista Aviat començà a collaborar a “La Correspondencia de Valencia”, òrgan de la Unió Valencianista Regional Publicà dues narracions breus en català a “El Cuento del Dumenche” Primer amor 1914 i The Five O’clock Tea 1920 Recollí una sèrie d’assaigs i articles sobre el valencianisme i el fet nacional al volum Claridad Aspectos valencianos 1922 Posteriorment publicà novelles en castellà Durant la República fou un dels fundadors del partit monàrquic Renovación Española, i el 1934 adquirí el diari “La Voz Valenciana”, que convertí en…

Fou publicat en plecs, el primer dels quals fou anunciat al Diario de Barcelonal a l’abril del 1839 Cada entrada porta una indicació gramatical, la definició en llengua catalana i la correspondència en les altres quatre llengües Utilitzà el Diccionario de la lengua castellana de la Real Academia Española per a les definicions i el de Magí Ferrer, del 1836, per a l’ortografia Al pròleg, s’hi assenyala que s’hi incorpora la llengua francesa per les relacions industrials catalanofranceses i la italiana per la passió existent per l’òpera Per altra banda, se’n justifica la publicació per omplir el…

Fou professor de la facultat de dret de la Universitat de Barcelona a partir del 1890 Carlí i actiu integrista, collaborà a “La Vespa” 1882-83, dirigí el periòdic “Dogma y Razón” 1887-91i fundà la collecció “La Verdadera Ciencia Española”, de filosofia, religió, entre d’altres És autor de poemes en català com La Ventafocs , premiat als Jocs Florals de Barcelona del 1867, i Les vides del camp , d’imitació horaciana, publicat a l’“Anuari Català”, del 1875 i d’obres de caràcter religiós en castellà i en català, com l’hagiografia Les glòries del taumaturg català Beato Josep Oriol ,…

El 1886 es llicencià en dret i en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i el 1888 es doctorà en la darrera disciplina a Madrid Fou catedràtic de retòrica i poètica a l’institut de Reus, i, entre d’altres, al de Barcelona, fins a la jubilació 1934 Publicà manuals escolars de preceptiva literària i de gramàtica castellana i estudis sobre aquesta literatura Estudio acerca de la novela picaresca española , 1891, i Menéndez Pelayo como crítico literario , 1912, entre d’altres Fou redactor de “La Dinastía” i “El Barcelonés” i corresponsal d’“El Amigo del Pueblo”, de Buenos…

Vida i obra Fou doctor en ambdós drets, catedràtic de retòrica a la Universitat de Barcelona 1709 i membre fundador de l’Acadèmia de Barcelona, la qual presidí conjuntament amb Bernat Antoni de Boixadors Cap al 1732 obtingué la rectoria de la parròquia de Sant Cugat del Rec, a Barcelona Compongué oracions introductòries a les sessions acadèmiques i s’encarregà sovint de censurar les intervencions d’altres membres, cosa que alguna vegada feu en català Pòstumament es publicà l’ Ars rhetoricae , que havia explicat als seus alumnes del Collegi Episcopal de Barcelona 1779 També és autor d’un breu…

Fill d’ Antoni López i Benturas Féu estudis, inacabats, d’enginyeria i de dret Se separà del negoci del pare —que era propietari de la Librería Española— i fundà una agència de publicitat i una impremta, on edità, entre altres obres, la Història nacional de Catalunya , de Rovira i Virgili, i el Diccionari general de la llengua catalana , de Pompeu Fabra El 1924 fundà, amb Manuel Borràs i Josep Maria Cruzet, fundà la llibreria i editorial Catalònia Fou editor del magazín D’Ací i d’Allà i del setmanari Imatges També exercí el periodisme, com a redactor esportiu d’ El Poble…

Vida i obra Fou metge El seu nom apareix de formes contradictòries en la documentació i en les edicions dels seus llibres Joan Carles, JoanCarles Amat, Joan Amat i Carles, Joan Amat de Carles en tot cas, la forma Joan Carles i Amat permet visualitzar que Carles era el cognom patern Estudià medicina a la Universitat de València i exercí aquesta professió al monestir de Montserrat És autor d’una obra mèdica de molta difusió, Fructus medicinae Lió 1623 Ginebra 1656 Afeccionat a la música, escriví el primer tractat de guitarra que es coneix, titulat Guitarra española y vandola, en…

La Junta Electoral Central admet el recurs del PP i obre expedients sancionadors contra TV3 per l’emissió del concert per la llibertat dels presos polítics del 2 de desembre i per informar de la manifestació independentista del 7 de desembre a Brusselles La Junta considera que el canal públic català va vulnerar el principi de neutralitat en campanya electoral El 5 de desembre el mateix organisme va refusar la participació d’observadors internacionals i va defensar Televisión Española quan es va negar a emetre l’espot de la CUP en què es reclamava llibertat per als presos polítics…