Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Les Borges Blanques, en poder de l’exèrcit rebel
Les Borges Blanques cau en poder de l’exèrcit rebel
Inauguració a les Borges Blanques d’un museu temàtic sobre l’oli
El president de la Generalitat, Jordi Pujol, inaugura a les Borges Blanques un museu temàtic dedicat a l’oli i a l’olivera des dels inicis de l’explotació d’aquest producte fins a l’actualitat El museu està installat en un edifici medieval, la Torre Sala dels Templers, a la Masia Salat, i s’ha fet per iniciativa privada de la família Riera
La Unió Revolucionària de Pagesos incendia la fàbrica de l’empresa Borges a Reus
La fàbrica de l’empresa Borges a Reus és incendiada com a represàlia per la importació d’avellana turca La Unió Revolucionària de Pagesos reivindica l’acció
Ramon Arqués i Arrufat
Literatura catalana
Crític i historiador de la literatura.
Estudià dret i lletres a Barcelona i es doctorà a Madrid Notari a Vilassar i després a les Borges Blanques Escriví articles de crítica literària, jurídics i bibliogràfics, i collaborà al “Butlletí del Diccionari de la Llengua Catalana”
Josep Soler i Miquel
Literatura catalana
Crític literari.
Vida i obra Estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid, on fou deixeble de Francisco Giner de los Ríos, i, influït pels ideals de la Institución Libre de Enseñanza, de retorn a Barcelona publicà articles de temes pedagògics Incorporat al despatx de Joan ↑ Sardà , la seva autèntica vocació fou la literatura Amic íntim de Joan Maragall, inquiet i atent a la nova sensibilitat de fi de segle, als corrents simbolistes, o al que, amb moltes precisions, anomenava decadentisme, anticipà alguns aspectes de la teoria poètica maragalliana Publicà escrits crítics a La Vanguardia , sovint amb una…
Francesc Hilari Pané i Sans
Literatura
Escriptor i polític.
Llicenciat en filologia catalana, fou cofundador amb Josep Borrell del grup literari La Gralla i la Dalla a Lleida 1978-85, codirector de la revista L’Estrof 1981-85 i director de la revista Liceu 1995 S'inicià en el camp de la narrativa breu amb Els llavis de Pandora 1986, que continuà a La mà al melic 1996 Com a novellista publicà Discurs sobre la matèria sensual 1991, Una fosca lluna d’abril 1992, premi Ciutat de Mollerussa 1991, L’ombra dels minarets 1998, Digues-li Dulima 2003, El vol de les papallones 2012 i Cristall de roca 2014 És autor dels llibres de poesia Hores d’olivera 1997…
,
Desplegament dels Mossos d’Esquadra a Lleida
El conseller de Governació, Xavier Pomés, presideix a Lleida la cerimònia de traspàs de competències en seguretat ciutadana a la demarcació de Lleida de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil als Mossos d’Esquadra En la mateixa jornada, Pomés inaugura les comissaries dels Mossos d’Esquadra a les Borges Blanques i Mollerussa
Atac espanyolista a l’Espai Macià
Dos encaputxats entren a l’Espai Macià, de les Borges Blanques, dedicat a l’expresident de la Generalitat de Catalunya, n’amenacen el tècnic i provoquen destrosses mentre criden consignes espanyolistes i contra l’independentisme El 2013 es va produir un altre incident quan van aparèixer pintades del mateix signe a la placeta davant de l’Espai
Manuel Gaya i Tomàs
Literatura catalana
Narrador.
Notari, exercí a les Borges Blanques 1882-84 i a Lleida 1884-1912, on fou propulsor dels jocs florals juntament amb Frederic Renyé i Viladot, Joan Llorens i Fàbregas i Joan Bergós i Dejuan, instaurats el 1895 Secretari permanent de l’Acadèmia Bibliogràfica Mariana 1894-1912 i collaborador assidu del “Diario de Lérida” i de “La Veu del Segre”, publicà al darrer colleccions de modismes i refranys, que el 1907 presentà als Jocs Florals de Lleida amb el títol de Dites, modismes, giros i mots fets, presos de boca del poble Publicà en castellà Vistas de Roma 1908 i pòstumament el cos…
Agustí Eura i Martró
Literatura catalana
Cristianisme
Prelat i escriptor.
Cursà estudis al convent de Sant Agustí de Barcelona, en acabar els quals hi prengué l’hàbit 1699 Posteriorment fou ordenat prevere El 1711 és esmentat com a vicerector del collegi de Sant Guillem, centre superior d’estudis augustinià a la ciutat de Barcelona De dots reconeguts per a l’oratòria, vers el 1720 obtingué el títol de mestre en teologia i des d’aquest any fins al 1723 fou prior del convent de Girona Després d’un període en què ocupà diversos càrrecs dins l’orde, fou prior del convent de Barcelona 1729-32, on destacà el seu impuls per a la construcció del nou edifici El 1732…
,