Resultats de la cerca

Campanar del monestir de Cuixà

Butlla papal d’exempció a favor del monestir de Cuixà, la primera rebuda per un monestir català

Consagració de la segona església de Sant Miquel de Cuixà, que presenta influències carolíngies en la seva arquitectura

Reconstrucció virtual 3D de la tribuna romànica de Sant Miquel de Cuixà construïda al segle XII i destruïda al segle XVI

Vida i obra Monjo de Sant Miquel de Cuixà des del 1723, i prior claustral des del 1755 regí aquest monestir durant dos anys 1757-59 És autor de la Tragèdia fructuosa de l’illustríssim màrtir sant Fructuós inèdita, que s’inspira en la llegenda de sant Pere Ursèol És un drama allegòric en el qual conflueixen la tècnica del teatre religiós barroc i la del teatre popular entre una certa varietat de formes mètriques, hom hi troba un dels primers assaigs de l’alexandrí francès al Rosselló Bibliografia Vila, P 1988, vol III, p 331-349 Vegeu bibliografia

El sínode de Narbona es dirigeix contra els “pravis et perversis hominibus” homes depravats i perversos que depreden els béns de Cuixà als comtats de Rosselló i Fenollet, amenaçant-los amb l’excomunió

Consta de 593 versos octosillàbics, organitzats en quaranta-nou sèries monorimes d’extensió desigual Les característiques lingüístiques del text, a mig camí entre l’occità i el català, permeten suposar que fou escrit en una zona que caldria situar entre Tolosa, Conques i el sud català de Narbona, concretament de Sant Miquel de Cuixà Aquesta darrera hipòtesi sembla probable per les contínues allusions del text a les contrades catalanes, per la devoció a la santa que hi existia i perquè, quan s’escriví la cançó, hom projectava de dedicar-li una església al monestir de Cuixà En tal…

Fou prevere Publicà estudis sobre Sant Miquel de Cuixà, Sant Martí del Canigó, la catedral d’Elna, sant Galderic i La chanson de Sainte Foy Com a poeta és autor d’un recull de poemes de ressonàncies verdaguerianes titulat Lliris, roses i violes collits en les muntanyes del Canigó i oferts a Maria Sanctíssima 1914

Vida i obra Benedictí 1748, fou prior de Riquer 1772 i de Sant Miquel de Cuixà Amb la Revolució Francesa acabà exiliant-se a Sant Cugat Vinculat a l’anomenat grup de Tuïr, traduí al català les tragèdies de Racine, Esther Perpinyà 1792 i Atalia datada el 1774, representada per primera vegada el 1788, i publicada el 1912, i el Polyeucte Perpinyà 1789 de Corneille Al final de l’ Atalia , afegeix la “Conclusió de la tragèdia” Se li han atribuït —sense proves concloents— dues obres originals Jesús batejat pel precursor sant Joan Baptista Tuïr 1796 i Sant Joan en lo desert , manuscrita, que…

És una de les primeres manifestacions del drama romàntic en llengua catalana, que recrea el mite del bandoler que desitja el triomf de la justícia a través de la violència, abordat a partir de l’adaptació francesa de Die Räuber ‘Els bandolers’ de Friedrich Schiller, estrenada el 1781, i que a l’època fou considerada una obra revolucionària tant en la forma com en el fons La versió catalana, en prosa, de l’obra de La Martelière, que havia estat collaborador de Schiller i coneixia molt bé la seva producció, fou representada el 1863 per una societat de joves d’Elna i es conserva en un volum…