Resultats de la cerca

El francès Michel Camdessus anuncia que abandonarà la direcció del Fons Monetari Internacional FMI al febrer del 2000, 11 mesos abans d’acabar el seu mandat Exgovernador del Banc de França, i director de l’FMI des del 1987, Camdessus justifica la seva dimissió per raons personals, tot i que els darrers tres anys la seva tasca ha rebut nombroses crítiques, especialment per les decisions adoptades sobre la crisi econòmica del sud-est asiàtic i la gestió dels ajuts internacionals a Rússia

70 caps d’estat i de govern assisteixen a la conferència virtual de les Nacions Unides en substitució de la COP26 que havia de celebrar-se a Glasgow i que a l’abril es va ajornar al 2021 a causa de la COVID-19, i del qual aquest acte, que també commemora els 5 anys dels acords de París, s’anuncia com una preparació El secretari general de l’ONU António Guterres remarca que les mesures adoptades fins ara contra el canvi climàtic són insuficients

El ple de les Corts Valencianes aprova per unanimitat la proposta de declarar el 2000 l’Any dels Borja per a commemorar el 500 aniversari del jubileu que va proclamar el papa Alexandre VI Aquesta celebració servirà per a estudiar i difondre el paper d’aquesta nissaga valenciana en la història La decisió de les Corts insta la Generalitat Valenciana a assumir la celebració conjuntament amb els ajuntaments de Xàtiva, Gandia i Canals Una de les primeres mesures adoptades és la restauració de la sala capitular del monestir de Valldigna

Els ministres d’Afers Estrangers de la UE, reunits a Luxemburg, aproven un seguit de sancions econòmiques contra Iugoslàvia Entre les mesures adoptades hi ha l’embargament de la venda de petroli i productes derivats, l’anullació dels visats per als membres del Govern iugoslau i la suspensió de crèdits privats per a l’exportació i de les inversions europees a Iugoslàvia Queda pendent la possibilitat de prohibir els vols comercials cap a Iugoslàvia, mentre que l’exclusió d’aquest Estat de les competicions esportives internacionals no prospera per l’oposició de Grècia i Itàlia

El president equatorià, Jamil Mahuad, pacta una forta rebaixa del preu de la gasolina amb el Parlament com a primera mesura per a desactivar la protesta social que viu el país des de fa dues setmanes deguda a les mesures adoptades per a combatre la crisi econòmica, entre les quals destaquen el tancament de les oficines bancàries durant una setmana, la congelació dels dipòsits bancaris i un increment del preu de la gasolina del 132% La protesta ha collapsat l’activitat de productors, comerciants i distribuïdors i Mahuad va arribar a decretar l’estat d’emergència

Beneficiat de la seu de Barcelona, és autor del Cronicó Barcinonense IV o Cronicó de Mascaró Aquesta obra, redactada al darrer quart del s XIV, abraça del 714 al 1398, amb dos apèndixs, corresponents al bienni 1405-06 i al 1452 Per als períodes més reculats té l’estructura dels annals en els subsegüents, la d’un cronicó, una mica menys concisa, i del 1379 ençà, l’estructura detallada d’un dietari La part més valuosa és, tanmateix, la corresponent al s XIV, que aporta informació nova i força precisa sobre els fets polítics, socials, religiosos i, fins i tot, de caràcter…

La publicació fou anual durant els cinc primers exemplars, però el darrer volum englobà els tres últims anys 1956-59 Nasqué amb el propòsit ben clar d’omplir el buit existent en l’àmbit de les publicacions especialitzades en la recerca historiogràfica de l’època moderna, i divulgà la recerca especialitzada en la història moderna d’àmbit hispànic, amb predomini de la història de Catalunya i amb uns quants articles referits al s XIX La llengua d’expressió predominant fou el castellà, però també s’hi publicà en francès i italià El director fou Jaume Vicens i Vives fins a la seva mort 1960 El…

Vida i obra Utilitzà els pseudònims Quintus Moderatus Censorinus i Mateu Massanet El 1733 ingressà a la Companyia de Jesús, on professà el 1748, i ensenyà humanitats, retòrica, filosofia i teologia en diversos collegis de l’orde El 1742, i durant sis anys, ocupà la càtedra de filosofia suarista de la Universitat de Cervera i establí una profunda amistat amb l’humanista Josep Finestres Fou un dels primers que qüestionà l’escolasticisme a Catalunya i un dels impulsors de la reforma de la filosofia a Cervera Passà després al rectorat del Collegi de Barcelona, on collaborà amb el bisbe Asensi…

Vida i obra Després de cursar els estudis primaris a la seva ciutat natal, el 1769 es traslladà a València i ingressà en la universitat, on estudià a la Facultat d’Arts El 1771 obtingué el títol de batxiller en filosofia Tingué com a professors Joan Baptista Munyós i Josep Matamoros Respecte del primer sempre recordà el seu excellent magisteri, i el fet que li mostrà el millor de la filosofia moderna, no sols a la universitat, sinó també a l’acadèmia que regentava privadament El rebuig de l’escolasticisme, la seva tendència antisuarista i l’adhesió a la filosofia eclèctica foren algunes de…