Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
El president del TSJC rebutja una medalla del Ministeri de l’Interior
Jesús Maria Barrientos, president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, declina la concessió de la medalla al mèrit policial del ministre de l’Interior en funcions, Jordi Fernández Díaz Barrientos, que va desestimar els recursos de l’expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau pel cas del 9-N i que és l’encarregat de jutjar-los, justifica el refús per mantenir l’"aparença d’imparcialitat i independència"
Atacs contra dones a Colònia
Durant la nit de Cap d’Any centenars de dones són atacades per grups d’homes joves en estat d’ebrietat a la ciutat de Colònia, on es cursen unes 500 denúncies per violència sexual i, en menys grau, en altres ciutats alemanyes, com Hamburg o Stuttgart Segons moltes de les víctimes, els agressors són d’aparença àrab o nord-africana Les autoritats demanen calma i no identificar la violència amb determinats collectius racials o culturals Aquests atacs es produeixen enmig de tenses discussions a Alemanya sobre l’acollida de centenars de milers de refugiats sirians i iraquians aprovada…
Revista Histórica Latina
Historiografia catalana
Publicació de periodicitat mensual apareguda a Barcelona (1874-77), fundada per Antoni Elias i de Molins, el seu primer director (1874-75), i Josep Pella i Forgas.
El primer número sortí l’1 de maig de 1874, un dia després que a Madrid aparegués La Raza Latina , i el mateix any en què es publicaren a París els únics sis números de la Revista Latino-Americana , revistes amb les quals reconegué compartir els seus ideals de lluita, fent seves les paraules del baró de Tourtoulon, « nosotros, hijos de la Raza Latina, debemos apretar nuestras filas para resistir las acometidas de los hombres del Norte » La Raza Latina ,3 afirmant que volia depassar els límits catalans i espanyols, per posicionar-se al costat de les revistes que defensaven la raça i la…
historiografia del catalanisme anterior al 1936
Historiografia catalana
En rigor, parlar d’historiografia pròpiament dita sobre el catalanisme abans del 1936 és un exercici a voltes forçat, que duu obligatòriament a basar-se en un seguit de línies interpretatives coetànies al moment de construcció i desenvolupament del moviment catalanista.
Els materials que s’han emprat provenen tant dels mateixos protagonistes com dels seus contradictors més furibunds, passant per espectadors més descriptius, allunyats de la polèmica en cap cas, però, tret d’alguna excepció, no exerceixen de veritables historiadors del seu temps Tanmateix, molts d’aquests textos llibres, opuscles, conferències i articles tenien, a més d’objectiu de combat ideològic i polític, una voluntat de transcendir la polèmica i esdevenir un material interpretatiu per a futures referències historiogràfiques El catalanisme des de la cultura i la política castellana Un dels…