Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Jaume I s’apodera de Múrcia
Jaume I s’apodera de Múrcia i després, en virtut dels pactes establerts, la lliura als castellans
L’emperador germànic Enric IV s’apodera de Roma
L’emperador germànic Enric IV s’apodera de Roma i es fa coronar per l’antipapa Climent III
La flota anglo-alemanya s’apodera de la veneçolana
La flota anglo-alemanya s’apodera de la flota veneçolana per assegurar que aquest país pagui els seus deutes
Cosimo de Mèdici s’apodera del govern de la ciutat de Florència
Cosimo de Mèdici aconsegueix relegar els Albizzi i s’apodera del govern de la ciutat de Florència
La corona s’apodera del dret de Nova Ampra de la Diputació catalana
La corona s’apodera del dret de Nova Ampra de la Diputació catalana
Roger de Lloria desfà l’estol que comandava Carles de Salern a la badia de Nàpols i s’apodera d’Ischia
Roger de Lloria desfà l’estol que comandava Carles de Salern a la badia de Nàpols i s’apodera d’Ischia, illa propera a Nàpols Fa presoner Carles de Salern
Guerra del Francès
El general francès Philippe Guillaume Duhesme s’apodera de les fortaleses de Barcelona Comença la guerra del Francès
Continuen les guerres d’Itàlia
Continuen les guerres d’Itàlia Pel tractat de Granada, Ferran II d’Aragó i Lluís XII de França es reparteixen el regne de Nàpols Lluís XII s’apodera del ducat de Milà
Joaquim de Camps i Arboix
Historiografia catalana
Historiador, advocat i polític.
Vida i obra Fill de la branca menor dels marquesos de Camps, el 1916 es llicencià en dret a Barcelona Exercí d’advocat a Girona fins el 1936, tasca que compaginà amb la intervenció en la cosa pública, primerament dins la Lliga Regionalista, després dins Acció Catalana i, finalment, com a líder d’Esquerra Republicana de Catalunya Fou regidor de l’Ajuntament de Girona en etapes diverses 1920-23, 1930-31 i el 1934 El 6 d’octubre de 1934, com a cap de la minoria d’ERC, s’apoderà de l’alcaldia, proclamà l’Estat català des del balcó de l’ajuntament i en sofrí les conseqüències posteriors Fou…
Martí I de Catalunya-Aragó
Martí I de Catalunya-Aragó segons la miniatura dels Privilegis de la Cartoixa de Valldecrist
© Fototeca.cat
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1396-1410) i de Sicília (Martí II) (1409-10).
Fill segon de Pere el Cerimoniós i d’ Elionor de Sicília , rebé del seu pare els títols de comte de Besalú, senescal de Catalunya 1368 i comte de Xèrica 1372, i des del 1378 afegí el càrrec de lloctinent del seu pare a València El 1372 es casà a Barcelona amb Maria de Luna , hereva del comtat de Luna i de la senyoria de Sogorb, matrimoni que ja havia estat concertat el 1361 De llurs quatre fills, Martí , Jaume, Joan i Margarida, només el primer superà la infantesa Hereu de la mare, la succeí en els seus drets a la corona siciliana, als quals uní els del seu pare, que els hi cedí…
, ,