Resultats de la cerca
Es mostren 639 resultats
Sant Diumenge de Su (Riner)
Art romànic
Situació Aquesta església es troba enlairada dalt un serrat, al sector meridional del terme, integrada en les estructures del mas Sant Diumenge Mapa 330M781 Situació 31TCG766432 Per arribar-hi cal prendre una pista en bon estat, la qual surt del punt quilomètric 10,700 de la carretera de Solsona a Cardona per Su JAA Història Aquesta església era dins l’antic terme del castell de Riner Formava part del conjunt de la domus de Santdomí Depengué de la canònica de Solsona a través de la parròquia de Sant Martí de Riner Les notícies històriques de l’església només es tenen indirectament per haver…
Sant Miquel de Vallfogona de Balaguer
Art romànic
L’església parroquial de Sant Miquel de Vallfogona de Balaguer es degué construir al principi del segle XII, una vegada conquerida la ciutat de Balaguer i el seu terme Vallfogona era un lloc de l’antic terme de la ciutat de Balaguer De fet, durant molt temps l’església de Vallfogona constarà com a subjecta a la parròquia de Santa Maria d’Almatà, de Balaguer, més tard traslladada a Santa Maria Major La notícia més antiga sobre aquest temple és del 1163, en un judici i una convinença establerts entre el bisbe Bernat Roger i els canonges d’Urgell i el prepòsit i els canonges de Solsona…
Castell d’Altet (Tàrrega)
Art romànic
El petit poble d’Altet és situat al sud-oest de la Figuerosa, prop del reguer que desguassa a l’anomenat pla de Tàrrega L’indret és esmentat l’any 1098 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Guissona Una de les primeres mencions documentals del castell d’Altet data del 1109, any en què el bisbe d’Urgell, Bernat Guillem, cedí a Ramon Miró, mentre visqués, la quarta part del castrum de Alted , el qual havia pervingut al bisbe per mitjà de Galí Jagint Més tard, aquesta part del castell fou de Bernat d’Alòs, el qual el donà a la canònica de Solsona l’any 1174 De l’…
Sant Pau de Claret (els Plans de Sió)
Art romànic
Aquesta església fou la capella de l’antic llogarret de Claret, ara despoblat, situat segurament a l’elevació de Caplloc, al sector més septentrional del terme El lloc i el castell de Claret són esmentats des de l’any 1082 En l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona del 1098 es confirmen els delmes, les primícies, les oblacions i els drets de defuncions i cementiri de Claret a l’esmentada canònica Segons el cartulari II de Solsona, en aquest indret el paborde de Solsona hi tenia dret d’alberga La primera notícia de l’església de Sant Pau és de l’any 1131, que…
Santa Maria d’Albesa
Art romànic
Situació Façana de ponent d’aquesta església parroquial ECSA - M Catalán L’església parroquial d’Albesa és situada al mig del nucli antic de la població Mapa 32-14359 Situació 31TCG055249 Història La primera notícia que tenim sobre les esglésies d’aquesta població data del 1091, any en què el comte d’Urgell Ermengol IV i la seva esposa Adelaida donaren a la canònica de Santa Maria de Solsona les esglésies que es construïssin als castells de Llorenç, Castelló i Albesa Pocs anys després, el 1102, el comte d’Urgell Ermengol V feu una àmplia donació a Santa Maria de la Seu i al bisbe…
Torre o castell del Remei, abans de Cortesa, de n’Eral o del Bisbe (Penelles)
Art romànic
Sembla que és possible identificar l’actual castell del Remei amb la torre anomenada a l’edat mitjana torre de n’Eral o de Cortesa, que va pertànyer al monestir de Santa Maria de Gualter El primer esment de la torre de Nerall és de l’any 1114, com a afrontació del castell de Carruçumers L’any 1123 Guillem, prior de Gualter, i Guisla, Berenguer i Bernat d’Anglesola arribaren a un acord pel qual aquests darrers cediren a Gualter la torre anomenada Cortesa amb tots els seus termes, tal com s’establia en el testament de Berenguer Arnau El prior, per la seva part, es comprometé a compartir amb…
Castell de Timoneda (Lladurs)
Art romànic
No es coneix amb certesa l’emplaçament d’aquest castell, però el més versemblant és que es trobés prop de l’església parroquial de Santa Eulàlia de Timoneda Es es mentat “ kastro Timoneta ” l’any 926 en el document de venda d’una vinya situada dins el seu terme Torna a aparèixer citat en una convinença feudal del 1047, signada entre Arnau i Bernat de Dac —possiblement fills del Dac documentat l’any 999 en la venda de l’església de Santa Margarida i el mas de la seva vora, posseïdor d’alous a Timoneda —, d’una banda, i Otmar de Sunifred, de l’altra, en virtut de la qual els primers concedien…
Església d’Alcet (Peralta i Calassanç)
Art romànic
No se sap el lloc concret on era situat el nucli d’Alcet, però segons tots els indicis, s’emplaçava entre els pobles de Gavasa i Casserres El cavaller Rotlan Ramon, senyor d’aquestes contrades, deixà en el seu testament, datat el 1095, una llàntia a l’església de Santa Maria de Verneto , tal vegada una mala d’ Al-ceto L’any següent, el 1096, el cavaller Ramon Mir lliurà l’alou d’Alcet a la canònica de Santa Maria de Solsona amb la quarta part dels delmes, els censos i els serveis íntegres, cosa que palesa l’existència d’una parròquia sense diòcesi definida L’any 1151 el papa…
Santa Maria de Sant Mamet o de Sant Mer o de Semmer (Pinell de Solsonès)
Art romànic
Al nord-est del terme municipal de Pinell, prop ja del vessant que dóna al Segre, hi ha un munt de pedres que són les restes de l’antiga església de Santa Maria de Sant Mamet Si poc es el que ens ha quedat de l’edifici, no és gaire més el que hi ha de documentació Només sabem, per uns documents que guarda l’Arxiu Diocesà de Solsona, que Eriman i la seva muller Ermengard venen el 28 de març de 1026 a Gerard Burriel, i a la seva muller Ermengards, terres, cases
i l’església de “ Sancti Mametis ”, i que després, el 27 de novembre de 1032, Gerard i Ermengards la vengueren a Guadall…
Castell de Vallferosa (Llanera de Solsonès)
Art romànic
Situació Vista de conjunt, amb el castell i l’església LPrat Gairebé al cor del municipi de Llanera, situat en una vall a uns 540 m d’altitud, hi ha el veïnat de cases escampades de Vallferosa, prop de la riera del mateix nom, afluent de la de Llanera La torre i l’església parroquial de Sant Pere són situades al mig del vessant occidental d’aquesta vall Mapa 329M781 Situació 31TCG712358 Hom hi pot anar per la carretera de Solsona a Torà Al punt quilomètric 19, a mà esquerra, surt una pista que duu al mas Clavells A la part de darrere la casa comença un camí força dret, el qual en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina