Sembla que és possible identificar l’actual castell del Remei amb la torre anomenada a l’edat mitjana torre de n’Eral o de Cortesa, que va pertànyer al monestir de Santa Maria de Gualter. El primer esment de la torre de Nerall és de l’any 1114, com a afrontació del castell de Carruçumers. L’any 1123 Guillem, prior de Gualter, i Guisla, Berenguer i Bernat d’Anglesola arribaren a un acord pel qual aquests darrers cediren a Gualter la torre anomenada Cortesa amb tots els seus termes, tal com s’establia en el testament de Berenguer Arnau. El prior, per la seva part, es comprometé a compartir amb Guisla i el seu fill Bernat d’Anglesola la meitat de la collita mentre visquessin. El 1183 Pere, prior de Gualter, i la resta de germans feren una concòrdia amb Ponç de Riubregós, la seva esposa Berenguera, la seva mare Eliarda i el seu oncle Arnau, i els concediren a ells i a la seva posteritat l’honor que tenien i havien de tenir en la torre de Cortesa, que anomenaven Erad; es reservaren, però, la dominicatura que hi tenia el monestir. El domini de Gualter sobre la torre de n’Eral o de Cortesa va ser confirmat el 1190 pel comte d’Urgell Ermengol VIII, la seva esposa Elvira i la seva mare Dolça. Les turres Heraldi són consignades entre les propietats de Gualter en l’acta de consagració de l’església del monestir del 1207.
El 1592 el priorat de Gualter fou secularitzat i pocs anys més tard, el 1595, el seu patrimoni i les seves rendes foren adjudicades al nou bisbat de Solsona. El capítol de Solsona, doncs, es convertí en el nou senyor de la torre de n’Eral i del seu terme. A partir d’aquest moment la torre fou coneguda amb el nom de la torre del Bisbe, perquè el bisbe de Solsona hi passava els estius. La jurisdicció civil del lloc era compartida entre el capítol de Solsona i el monestir de Poblet i això comportà alguns problemes entre ambdós senyors. Al segle XVII la finca començà a ésser coneguda com la Torre o Castell del Remei. Al començament del segle XIX adquirí la propietat la família Girona, que transformà la finca en un important centre vinícola. Durant la guerra civil de 1936-39 la Torre del Remei es convertí en una escola d’agricultura i en un polvorí, que explotà el 1939. Actualment continua essent una explotació agrícola.