Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
L’Ajuntament de Barcelona enderroca la casa de Josep Clarà
L’Ajuntament de Barcelona inicia les obres d’enderroc de la casa de l’escultor Josep Clarà, al barri de Sant Gervasi, malgrat l’oposició de la família Al mes de maig l’Audiència de Barcelona havia declarat l’Ajuntament de Barcelona hereu universal del llegat de l’escultor i havia criticat el municipi per no haver complert la voluntat de Clarà que la seva casa es convertís en museu permanent de la seva obra L’Ajuntament aprofitarà el solar de la casa per a ampliar la biblioteca del districte de Sarrià-Sant Gervasi, mentre l’obra de Clarà es repartirà entre Olot i el Museu d’Art Modern de…
Enderrocat el Corral de l’Olivera
S’enderroca, per reial decret, el Corral de l’Olivera o teatre de València
Enderrocament del barri de Pescadors de València
S’enderroca el barri de Pescadors de València per construir un centre urbà amb una gran plaça la de l’Ajuntament
La nova plaça de Sant Jaume, de l’arquitecte Josep Mas i Vila
L’arquitecte Josep Mas i Vila enderroca l’església de Sant Jaume i mutila part de l’antiga casa de la Ciutat de Barcelona per crear la nova plaça de Sant Jaume
Catalunya i el circ
Les últimes dècades del segle XX han vist consolidar-se el circ contemporani, un corrent estètic nascut arran del declivi iniciat pel circ tradicional a partir dels anys seixanta Malgrat que els mitjans de comunicació i alguns polítics de poca talla humanística encara creuen que el circ és sinònim de kitch i decadència, en aquesta art escènica es condensa tota la història de la humanitat dels equilibris funeraris dels maies a les proeses motoritzades del Cirque Archaos, l’esperit del circ ha exaltat sempre els valors més positius –i, doncs, irrenunciables– de l’ésser humà repte, risc, bellesa…
Dos textos clau
Algun dia convindrà reunir els textos que representen esforços concrets per definir com cada generació ha vist doncs el problema de l’elaboració d’un art propi, d’un art nacional, aquí i a fora En alguns casos, artistes, com per exemple durant el Noucentisme, s’han decantat cap a la mediterranéïtat per definir l’essència catalana de l’art En d’altres casos s’ha mirat cap a Europa o cap a les pròpies tradicions autòctones sorgides del mon preromà i romà Ara i aquí no podem reunir ni tan sols seleccionar els textos que pensadors i artistes catalans han dedicat a la relació entre art i nació,…
Del Classicisme al barroc ornamental
La inèrcia d’una tradició classicista prolonga aquesta tendència al llarg del segle XVII, període mal anomenat Barroc A una manera temperada, el sis-cents aportà un cert tarannà barroc, palès en portades i en detalls accessoris És el que anomenem decorativisme marginal, ja que per a nosaltres el Barroc arquitectònic és més un concepte nou –espai dinamitzat–, que una decoració puntual La cultura artística continuarà en mans de les nissagues familiars i dels tracistes eclesiàstics Ambdós s’inseriran en major o menor intensitat en una tradició teòrica i de models fent seves les grans propostes…
Arquitectura gòtica civil catalana
Tradicionalment, la història de l’art ha classificat l’arquitectura en religiosa i en civil, d’acord amb la seva funció específica Però dins de l’etapa gòtica, amb un art sorgit de les mateixes ciutats i de les seves característiques religioses i socials, quan es tracta d’aclarir els conceptes d’espai aplicats a un altre terme, hom troba que –sempre amb referència a les tècniques constructives– és pràcticament impossible diferenciar-los La ciutat gòtica, nascuda de la pròpia dinàmica quotidiana –que alhora és real i alhora és ideal–, plasma, cerca, busca i origina una forma d’hàbitat…