La inèrcia d’una tradició classicista prolonga aquesta tendència al llarg del segle XVII, període mal anomenat Barroc. A una manera temperada, el sis-cents aportà un cert tarannà barroc, palès en portades i en detalls accessoris. És el que anomenem decorativisme marginal, ja que per a nosaltres el Barroc arquitectònic és més un concepte nou –espai dinamitzat–, que una decoració puntual. La cultura artística continuarà en mans de les nissagues familiars i dels tracistes eclesiàstics. Ambdós s’inseriran en major o menor intensitat en una tradició teòrica i de models fent seves les grans...