Resultats de la cerca

Josep Puig i Cadafalch, al centre de la fotografia, va ser l'impulsador i el director de les primeres excavacions

La direcció de l’equip d’arqueòlegs que excava l’antic poblat ibèric de Banyeres del Penedès Baix Penedès confirma la importància del jaciment, descobert el 1998 però no estudiat fins el 2019 L'extensió d’unes 4,5 hectàrees, els murs de defensa i les grans cases de fins a 4 habitacions porten els arqueòlegs a considerar el poblat com el lloc de residència dels cabdills dels cossetans orientals

Acaben les excavacions de Luxor Egipte que deixen al descobert els murs exteriors del temple de Tuthmosis III Dirigides des del 2008 per l’arqueòloga espanyola Myriam Seco, les excavacions han anat donant a conèixer el temple d’un dels faraons més importants de l’antic Egipte

El Govern Balear lliura als familiars les restes de 14 víctimes de la Guerra Civil identificades enterrades al cementiri de Porreres Mallorca És el primer cop que es du a terme una cerimònia d’aquest tipus dedicada a la memòria històrica Les excavacions a la fossa comuna es començaren al novembre de 2016 i es recuperaren 55 cossos

Gràcies al georadar, un equip d’arqueòlegs de la Universitat de Barcelona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica ICAC determinen la grandària de la ciutat ibera de Banyeres Baix Penedès, soterrada i de 2,5 hectàrees, comparable per les dimensions a la del jaciment d' Ullastret L'Ajuntament de Banyeres ha de comprar els terrenys del jaciment i també es preveu una primera temporada d'excavacions

La revista Nature publica un article d’un equip internacional d’antropòlegs amb els resultats de l’anàlisi de restes òssies i dentals localitzades a la cova Callao, a l’illa filipina de Luzon en excavacions iniciades el 2007 Les restes, que tenen entre 50000 i 60000 anys d’antiguitat, corresponen a un homínid d’una espècie diferenciada a partir de les anàlisis de l’ADN, a la qual es dona el nom d’ Homo luzonensis

Un equip d’arqueòlegs desenterra una gran estàtua d’una alçària de més de 18 m Les excavacions van començar el 2012 a l’antiga ciutat d’Heliòpolis, destruïda durant el període grecoromà Inicialment es creu que la troballa és una representació del faraó Ramsès II, però posteriorment s’identifica com Psamtek I, que va regnar entre els anys 664 i 610 aC Segons els experts, és una de les troballes arqueològiques de l’antic Egipte més importants dels darrers anys

L’equip d’arqueòlegs de les coves de la Teixonera i del Toll, de Moià Moianès, de l’Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social IPHES, presenta la seva troballa més important després de 14 anys d’excavacions Es tracta d’un ullal inferior de llet i un petit fragment de crani parietal pertanyent a un individu d’entre 7 i 9 anys que va viure a les coves fa 50000 anys i que els arqueòlegs han batejat com el nen de Moià Aquestes restes s’afegeixen a les altres de neandertal localitzades a Catalunya, fins ara, a Banyoles, Sitges i la cova Mollet de Serinyà aquest cas, més dubtós

Arqueologia és una paraula grega per designar una disciplina moderna Com a tal va néixer al segle passat, ha anat prenent rigor científic al segle XX, i en els darrers trenta anys s’ha caracteritzat per les reflexions epistemològiques i per una evolució metodològica notable Ha anat adoptant cada cop més préstecs d’altres ciències, per utilitzar-los com a tècniques complementàries de la geologia, la botànica, la química, la física, la biologia, la geografia, les matemàtiques, i també s’ha servit abundosament de la informàtica Tanmateix no ha perdut el seu nord, l’esforç de síntesi històrica,…

Al final del segle I aC, la fundació de Barcino Barcelona, portada a terme per August en el marc de la reorganització administrativa de les províncies d’ Hispania , culminava pràcticament tota l’estructuració urbana del territori de Catalunya D’altres ciutats romanes ben documentades per les fonts d’època imperial, com és per exemple el cas d’ Ilerda Lleida Gerunda Girona, Dertosa Tortosa, Auso Vic o Iulia Lybica Llívia, hi ha menys informació sobre els orígens Ilerda degué ser fruit de l’evolució de l’antic assentament preromà d’ Iltirta probablement amb una transformació urbanística…