Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Jaume I s’apodera de Múrcia
Jaume I s’apodera de Múrcia i després, en virtut dels pactes establerts, la lliura als castellans
L’emperador germànic Enric IV s’apodera de Roma
L’emperador germànic Enric IV s’apodera de Roma i es fa coronar per l’antipapa Climent III
La flota anglo-alemanya s’apodera de la veneçolana
La flota anglo-alemanya s’apodera de la flota veneçolana per assegurar que aquest país pagui els seus deutes
Cosimo de Mèdici s’apodera del govern de la ciutat de Florència
Cosimo de Mèdici aconsegueix relegar els Albizzi i s’apodera del govern de la ciutat de Florència
La corona s’apodera del dret de Nova Ampra de la Diputació catalana
La corona s’apodera del dret de Nova Ampra de la Diputació catalana
Roger de Lloria desfà l’estol que comandava Carles de Salern a la badia de Nàpols i s’apodera d’Ischia
Roger de Lloria desfà l’estol que comandava Carles de Salern a la badia de Nàpols i s’apodera d’Ischia, illa propera a Nàpols Fa presoner Carles de Salern
Guerra del Francès
El general francès Philippe Guillaume Duhesme s’apodera de les fortaleses de Barcelona Comença la guerra del Francès
Continuen les guerres d’Itàlia
Continuen les guerres d’Itàlia Pel tractat de Granada, Ferran II d’Aragó i Lluís XII de França es reparteixen el regne de Nàpols Lluís XII s’apodera del ducat de Milà
La geografia
Les geografies populars Pau Vila a la dreta, una de les figures més rellevants de la geografia catalana, en una fotografia del 1936, quan tenia 47 anys Centre Excursionista de Catalunya A Catalunya, la geografia és una disciplina que ha estat popular, i de fet, alguns geògrafs, especialment Pau Vila, han arribat a assolir notorietat pública Això és degut molt probablement al paper que el territori ha tingut en la recuperació i la construcció de la identitat catalana, ben diferent del cas basc, per exemple, on la disciplina clau ha estat tradicionalment l’antropologia més o menys cultural A…
De maig a Sant Joan
El maig avui Maig és el mes festiu per excellència en els calendaris de festes locals festes de primavera creades o transformades pels primers ajuntaments democràtics al principi de la dècada de 1980 en moltes viles i ciutats, complementant antigues festes majors o bé substituint-les, moltes d’elles perdudes o perjudicades per les vacances d’estiu… Festes de nova creació amb la dèria de remarcar els possibles elements identitaris, amb pregons populistes, actes concorreguts als carrers i concerts multitudinaris a les places o als poliesportius, que molt sovint conclouen amb espectaculars…