Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Jaume I s’apodera de Múrcia
Jaume I s’apodera de Múrcia i després, en virtut dels pactes establerts, la lliura als castellans
L’emperador germànic Enric IV s’apodera de Roma
L’emperador germànic Enric IV s’apodera de Roma i es fa coronar per l’antipapa Climent III
La flota anglo-alemanya s’apodera de la veneçolana
La flota anglo-alemanya s’apodera de la flota veneçolana per assegurar que aquest país pagui els seus deutes
Cosimo de Mèdici s’apodera del govern de la ciutat de Florència
Cosimo de Mèdici aconsegueix relegar els Albizzi i s’apodera del govern de la ciutat de Florència
La corona s’apodera del dret de Nova Ampra de la Diputació catalana
La corona s’apodera del dret de Nova Ampra de la Diputació catalana
Roger de Lloria desfà l’estol que comandava Carles de Salern a la badia de Nàpols i s’apodera d’Ischia
Roger de Lloria desfà l’estol que comandava Carles de Salern a la badia de Nàpols i s’apodera d’Ischia, illa propera a Nàpols Fa presoner Carles de Salern
Guerra del Francès
El general francès Philippe Guillaume Duhesme s’apodera de les fortaleses de Barcelona Comença la guerra del Francès
Continuen les guerres d’Itàlia
Continuen les guerres d’Itàlia Pel tractat de Granada, Ferran II d’Aragó i Lluís XII de França es reparteixen el regne de Nàpols Lluís XII s’apodera del ducat de Milà
Bernat Vallès, canonge de Barcelona (1365)
Els dies 2, 9, 10 i 11 de març de 1365, la Cort reunida a Tortosa designà els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Bernat Vallès – 1389, canonge de Barcelona diputat militar Bernat Sestorres, cavaller diputat reial Pere Bussot, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Joan Calaf, infermer i canonge de la catedral de Tarragona oïdor eclesiàstic adjunt Arnau de Busquets, canonge de Barcelona oïdor militar Jaume de Meià, cavaller oïdor militar adjunt Berenguer Despujol, cavaller oïdor reial Pere Alanyà, burgès de Perpinyà oïdor reial adjunt Jaume de Besanta, ciutadà de Barcelona A més…
El Consell Sobirà del Rosselló (1660-1789)
El 7 de juny de 1660, amb la signatura de l’edicte de Sant Joan Lohitzune es creà el Consell Sobirà, cort suprema de totes les instàncies judicials de la nova província de Rosselló L’edicte reial fou promulgat el 10 de juny a Perpinyà i, com diu P Galibert, «significà l’establiment d’un consell per a l’administració de la justícia sobirana als comtats i vegueries del Rosselló, el Conflent i les terres adjacents» El nou Consell substituïa alhora la Generalitat, el Consell Reial, la Cambra del Domini, el Mestre Racional i la Reial Audiència, traslladades a Perpinyà el 1654 com havien demanat…