Resultats de la cerca

S’estrena el circuit automobilístic de Pedralbes i es reprenen les curses de cotxes organitzades per la Peña Rhin

Creació del Liceu Filharmònico-Dramàtic Barcelonès a partir de les activitats organitzades pel VIII Batalló de la Milícia Nacional de Barcelona

Amb el lema "5-J comencem a decidir", 34 municipis del País Basc celebren consultes sobre la independència Organitzades per la plataforma Gure Esku Dago, que habilita 111 meses electorals per a un cens de més de 125000 persones, les consultes segueixen el model de les que es van dur a terme a Catalunya en 2009-2011 La Delegació del Govern al País Basc adverteix que les votacions no es poden fer en edificis públics

Amb la inauguració de la mostra "Temps de Cartells", al Museu de l’Hospitalet-L’Harmonia, es dona inici a l’Any Guinovart Entre les activitats que es duran a terme, s’inclouen una quinzena llarga d’exposicions per tot Catalunya, organitzades per la Fundació Privada Espai Guinovart Agramunt i amb suport oficial Josep Guinovart, que va morir el 12 de setembre de fa 10 anys, és un dels pintors més reconeguts a Catalunya

En 35 municipis del País Basc se celebren consultes sobre la independència Organitzades per la plataforma Gure Esku Dago ‘És a les nostres mans’, s’inspiren en les consultes que es van fer a Catalunya entre el 2009 i el 2011 Està previst que al llarg del 2017 se’n facin quatre més, el 2 d’abril, el 7 de maig i el 18 de juny El total de persones que hauran pogut votar és de 600000

Els bisbes catalans oficien al monestir de Ripoll una missa que marca l’inici de la commemoració del millenari del papa Silvestre II L’aniversari del nomenament del monjo benedictí Gerbert d’Orlhac com a papa Silvestre II serà objecte d’un seguit de celebracions organitzades per l’Ajuntament de Ripoll, la Universitat de Vic, el bisbat de Vic i l’abadia de Montserrat El president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, assisteix a la missa i posteriorment presideix un acte institucional

Comença una setmana de mobilitzacions 20-27 de setembre arreu del món per instar els líders mundials a prendre mesures efectives per combatre la crisi climàtica i mediambiental Organitzades pel moviment Fridays for Future, que té com a cap visible i principal iniciadora l’estudiant sueca Greta Thunberg, és protagonitzat per joves i adolescents A les principals capitals, especialment a Sydney, Berlín i Nova York, centenars de milers de joves surten al carrer per reclamar un planeta que garanteixi el futur de les noves generacions El dia 21, dos dies abans de la Cimera pel Clima de…

Al món hispànic, les primeres temptatives de trencament amb la tradició i d’introducció de les novetats que venien produint-se a l’Europa de la revolució científica començaren a partir de mitjan segle XVII Tanmateix, cal esperar les dues dècades finals d’aquest segle perquè el procés d’aculturació iniciat prenguera força i es constituirà com a base del període illustrat Els protagonistes d’aquest procés foren titllats despectivament de novatores per la major part del professorat universitari i dels garants de l’ortodòxia dels valors del catolicisme Això no fou obstacle, però, perquè,…

Gravat commemoratiu de l’arribada dels reis a Barcelona, 1759 BC Durant el segle XVIII es continuaren celebrant dos tipus de festes les religioses i les seculars Dins de les festes seculars es diferenciaven les populars i les civils Les festes religioses eren les celebracions organitzades per les jerarquies eclesiàstiques en compliment d’un calendari litúrgic les festes populars, les celebrades pel conjunt de l’estructura social, però principalment per les classes populars urbanes o rurals i les festes civils eren les que organitzaven les institucions públiques gremis, confraries…

Tot i les ambigüitats inherents al concepte, subratllades per alguns autors com ara Michel Lauwers, que des de perspectives interdisciplinàries prefereixen parlar de cultura folklòrica, el terme de religiositat popular ha fet nombrosos adeptes entre els especialistes —M Vovelle i R Manselli entre els pioners—, per als quals designaria tot un sistema coherent de pràctiques i creences religioses, part d’un sistema cultural més ampli, propi —tot i que no exclusivament— dels estrats subalterns de la població, que al llarg de l’edat mitjana coexistí i evolucionà dialècticament amb la cultura…