Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Inauguració de les obres de restauració de Sant Pere de Rodes
El príncep Felip de Borbó presideix els actes d’inauguració de les obres de restauració del monestir de Sant Pere de Rodes Alt Empordà, als quals també assisteixen el president de la Generalitat, Jordi Pujol, i altres personalitats del món polític i cultural La restauració, que va començar amb els treballs arqueològics del 1989 i que es va rellançar a partir de l’elaboració del pla director l’any 1992, ha costat 600 milions de pessetes, que han aportat la Generalitat de Catalunya i Caja Madrid
Fèlix Mantilla guanya el Comte de Godó
El tennista català Fèlix Mantilla, de 24 anys, guanya la final del torneig Comte de Godó davant el marroquí Karim Alami en tres sets 7-6, 6-3, 6-3 És el vuitè torneig que aconsegueix Mantilla i el més important de la seva carrera El torneig no ha aportat cap novetat en la lluita pel lideratge en la classificació de l’ATP perquè l’actual número 1, Pete Sampras, va retirar-se per una lesió després del primer partit, i el número 2, Carles Moyà, va caure en quarts de final davant Mantilla
Condemna contra el pilot que va causar l’accident del telefèric a Itàlia
Un tribunal militar de Camp Lejeune Carolina del Nord condemna a sis mesos de presó Richard Ashby, el pilot que al febrer del 1998 va causar la mort de 20 persones que viatjaven en un telefèric a Itàlia Ashby, que el 3 de març va ser absolt de l’acusació d’homicidi involuntari amb relació a aquest fet, és condemnat per obstrucció a la justícia ja que va destruir una cinta de vídeo de l’accident que podria haver aportat informacions sobre el cas La sentència també estableix que Ashby i l’altre pilot de l’avió, Joseph Schweitzer, siguin expulsats de l’exèrcit
Clausura del Campionat del Món d’atletisme a Sevilla
L’estadi de la Cartuja de Sevilla acull la darrera jornada de la VIIa edició del Campionat del Món d’atletisme Els atletes nord-americans són els que aconsegueixen més medalles 11 d’or, 3 de plata i 3 de bronze i a més han aportat les principals estrelles dels campionats, els velocistes Maurice Greene 3 medalles d’or i Michael Johnson dues medalles d’or i rècord del món dels 400 m, l’únic dels campionats La principal decepció és Marion Jones, que només conquereix una de les quatre medalles d’or a què aspirava, per culpa d’una lesió Espanya obté quatre medalles, entre les quals la…
Carles Ardit i l’espionatge industrial a l’inici del segle XIX
Al final del segle XVIII i principi del XIX, un conjunt de grans innovacions tecnològiques transformà de forma radical les condicions de la producció i el sistema de vida a la Gran Bretanya i a bona part de l’Europa occidental Es tractava, sobretot, d’un seguit d’innovacions tecnològiques en l’àmbit de la indústria tèxtil i també de la mecànica i de la química Algunes regions europees van mostrar, des de bon començament, una atenció extrema als canvis que tenien lloc a Anglaterra i en altres punts del continent Catalunya va figurar molt destacadament entre aquestes regions atentes a…
L’èxit català en l’assimilació de la tecnologia ferroviària
El ferrocarril sorgí d’una síntesi de coneixements i de tècniques que caracteritzaren la primera revolució industrial La locomotora és una aplicació relativament sofisticada –pel sistema de transmissió de l’impuls energètic– de la màquina de vapor Aquest nou mitjà de transport va ser concebut per a circular a velocitats força elevades Per això, tant el material de les locomotores –autèntiques calderes ambulants– com les estructures bàsiques del material mòbil i els carrils exigien la utilització d’un material capaç de suportar grans fregaments Un condicionament que determinà que la seva…
Els Planas, constructors de turbines i material elèctric
El model d’industrialització a l’anglesa, estrenat amb la fàbrica Bonaplata 1833-35, resultà insostenible a casa nostra La dependència respecte del carbó forà constituí, per a la indústria catalana, una rèmora excessiva Del 1860 al 1880, la primera tongada important de fàbriques “de riu” havia representat una rectificació parcial de la pauta energètica Dels anys 1880 al 1910, consumada la fallida com a “carboners” dels trens de Granollers a Sant Joan de les Abadesses i de Manresa a Berga, la segona tongada de fàbriques hidràuliques, més intensa que la primera, ratificà i accentuà aquella nova…