Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Marta Balletbò-Coll presenta la comèdia Costa Brava/Family Album i Ventura Pons, l’adaptació cinematogràfica de El perquè de tot plegat
Marta Balletbò-Coll presenta la comèdia rodada en anglès Costa Brava/Family Album i Ventura Pons, l’adaptació cinematogràfica del text de Quim Monzó El perquè de tot plegat
Els Segadors com a base de l’himne nacional de Catalunya
Els Segadors, adaptació de Francesc Alió i Brea d’una cançó popular publicada el 1882 per Manuel Milà i Fontanals, base de l’himne nacional de Catalunya
Entra en funcionament Catalunya Cultura
Comença les seves emissions Catalunya Cultura, un nou canal radiofònic de les emissores de Catalunya Ràdio El nou canal vol ser un aparador de l’activitat cultural catalana, i la seva programació tindrà com a centre d’interès els llibres, la música i els espectacles També oferirà radionovelles la primera de les quals és una adaptació de La teranyina , de Jaume Cabré, tertúlies, contes infantils i programes de gastronomia i de viatges
Telefónica modifica els números de telèfon
Telefónica modifica el sistema de numeració dels telèfons, segons el qual a partir d’avui cal marcar sempre el prefix provincial, fins i tot en les trucades locals, abans del número habitual Com a fase d’adaptació, es manté vigent el sistema de numeració anterior fins el mes de juny El Ministeri de Foment justifica la mesura en la creixent demanda de telèfons, i preveu que el nou sistema cobrirà el creixement de nous serveis i operadors per als propers vint anys
Aprovat el decret per aplicar la Llei del català a les ràdios
El Govern de la Generalitat aprova el decret que regula l’aplicació de la Llei del català a les emissores de ràdio El decret estableix que les noves emissores hauran d’oferir almenys el 50% de la seva programació en català, amb excepció de les emissores d’abast estatal, que tindran un període d’adaptació a la llei El decret també fixa que el 25% de la música ha de ser en català o aranès a la Vall d’Aran
Entra en vigor la llei del català
Entra en vigor la nova Llei de política lingüística elaborada pel conseller Joan Maria Pujals que va ser aprovada pel Parlament de Catalunya el passat 30 de desembre Ahir, el director general de Política Lingüística de la Generalitat, Lluís Jou, va assegurar que l’aplicació de la llei es farà de manera coordinada amb els sectors afectats, per facilitar l’adaptació a la llei sense urgències, i que els àmbits prioritaris seran els sectors on existeix un dèficit clar, com ara el món del dret, l’etiquetatge o el cinema
Una obra de govern densa i consistent (1933-1939)
En morir el president Francesc Macià el dia de Nadal de 1933 es posaven en funcionament els mecanismes per elegir-ne el successor Com recordava Josep Maria Poblet, dos candidats apareixien com a possibles relleus el que fou elegit, Lluís Companys, i Humbert Torres i Barberà Ambdós eren personalitats incloses dins del republicanisme català, amb trajectòries, però, diferents El primer procedia del republicanisme vinculat al sindicalisme i l’associacionisme pagès i era, a més, advocat i el segon, procedent del nacionalisme republicà, tenia experiència acreditada en l’administració local havia…
De la Setmana Tràgica a la Segona República (1909-1931): una introducció
Cartell d’Antoni Utrillo per a un candidat de Solidaritat Catalana ECSA / A d’Azpiazu La majoria dels historiadors coincideixen a afirmar que la vida política catalana al primer terç del segle XX pivota al voltant de tres eixos fonamentals el catalanisme, el republicanisme i l’obrerisme Ara bé, aquesta tríada de conceptes es materialitzà en la presència de nombroses organitzacions polítiques i sindicals diverses, moltes de les quals no es podien adscriure exclusivament a un dels tres moviments, sinó que bevien de més d’un Així, per exemple, hi havia el catalanisme republicà Acció Catalana…
Un període d’incerteses personals i polítques (1923-1931)
Acabada el 1918 la Gran Guerra, de la qual Espanya, i molt especialment Catalunya, es va beneficiar en fornir de productes una Europa que matava i moria a les trinxeres de Flandes, va començar un període de crisi per al nostre país, incapaç d’adaptar-se a la pau, durant la qual el Vell Continent va recuperar, i modernitzar, la indústria civil després de quatre anys d’esforç bèllic Els beneficis obtinguts en aquests anys de conflicte no van ser reinvertits, de manera que el món laboral no notà la bonança econòmica i començà a patir la crisi, reflectida en una creixent tensió social entre la…
El món a cavall de dos segles: una introducció
El context històric en què van transcórrer la infància i els anys joves de Lluís Companys és el de les últimes dècades del segle XIX i la primera del XX, uns anys marcats per l’aplicació d’uns avenços tècnics i científics que van canviar la manera de viure i les relacions socials Són els anys dels fills de les últimes revolucions europees del segle XIX, la Comuna de París 1871 i la Revolució de Setembre del 1868 espanyola Però Companys fou un home del segle XX, gens provincià i per al qual la religió havia deixat de ser, de facto, l’eix que mou la vida Formà part de la generació d’artistes…