Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Un criminal de guerra croat se suïcida en rebre la sentència
L’exmilitar croat Slobodan Praljak, condemnat a vint anys per crims contra la humanitat a la ciutat bosniana de Mostar durant la guerra de 1992-95, s’enverina després d’escoltar el rebuig a l’apellació del jutge, mentre afirma no ser un criminal Praljak mor poc després a l’hospital
Alliberat l’expresident egipci Hosni Mubàrak
Hosni Mubàrak, president d’Egipte durant trenta anys i enderrocat l’any 2011 per la revolta coneguda com Primavera Àrab, és alliberat després d’estar detingut sis anys, tres dels quals, en un hospital militar del Caire Mubàrak havia estat jutjat i condemnat per la mort de prop d’un miler de manifestants 2012 i per apropiació de fons públics 2014, però finalment és absolt pel tribunal d’apellació
Giulio Andreotti és absolt d’haver ordenat la mort d’un periodista
El tribunal d’apellació de Perusa absol l’exprimer ministre italià Giulio Andreotti de l’acusació d’haver estat l’inductor de l’assassinat del periodista italià Carmine Pecorelli, mort l’any 1979 La sentència també absol els altres cinc presumptes implicats en la mort de Pecorelli, ocorreguda uns dies abans de publicar a la revista “Osservatorio Pubblico” uns documents que suposadament provaven la implicació d’Andreotti en l’assassinat del dirigent de la democràcia cristiana Aldo Moro
L'OMCT es pronuncia contra les condemnes a Jordi Cuixart i Jordi Sánchez
L'Organització Mundial contra la Tortura fa pública una carta a l’estat espanyol on li demana anullar la condemna al president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i a l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sánchez Qualifica de "desproporcionades" les restriccions del dret a la llibertat de reunió pacífica dels líders independentistes També demana que se suspengui l'execució de les sentències fins que el Tribunal Constitucional resolgui l'apellació, així com la reformulació del delicte de sedició al codi penal
De la Setmana Tràgica a la Segona República (1909-1931): una introducció
Cartell d’Antoni Utrillo per a un candidat de Solidaritat Catalana ECSA / A d’Azpiazu La majoria dels historiadors coincideixen a afirmar que la vida política catalana al primer terç del segle XX pivota al voltant de tres eixos fonamentals el catalanisme, el republicanisme i l’obrerisme Ara bé, aquesta tríada de conceptes es materialitzà en la presència de nombroses organitzacions polítiques i sindicals diverses, moltes de les quals no es podien adscriure exclusivament a un dels tres moviments, sinó que bevien de més d’un Així, per exemple, hi havia el catalanisme republicà Acció Catalana…
Entre la revolució i la guerra (1936-1939)
Per a Lluís Companys, la revolta militar del mes de juliol del 1936 no fou cap sorpresa Tenia notícies, a partir d’informadors de la policia, que la guarnició de Barcelona, d’acord amb tota una xarxa de conspiradors que tenia ramificacions per tot Espanya i el protectorat marroquí, preparava un cop d’estat contra la República Aquesta trama militar estava en contacte amb civils tant del partit tradicionalista com dels grupúsculs de l’extrema dreta espanyolista que hi havia a Catalunya De llocs i contactes diferents s’havia obtingut dades prou sòlides per a informar el Govern de la República…
Una obra de govern densa i consistent (1933-1939)
En morir el president Francesc Macià el dia de Nadal de 1933 es posaven en funcionament els mecanismes per elegir-ne el successor Com recordava Josep Maria Poblet, dos candidats apareixien com a possibles relleus el que fou elegit, Lluís Companys, i Humbert Torres i Barberà Ambdós eren personalitats incloses dins del republicanisme català, amb trajectòries, però, diferents El primer procedia del republicanisme vinculat al sindicalisme i l’associacionisme pagès i era, a més, advocat i el segon, procedent del nacionalisme republicà, tenia experiència acreditada en l’administració local havia…
De revolucionari a home de govern (1931-1936)
Segell amb el retrat de Lluís Companys emès el 1933 pel Parlament de Catalunya ECSA El temps que va de l’abril del 1931 al juliol del 1936 són cinc anys crucials en la història del nostre país, i de retop enla trajectòria personal de Lluís Companys Comencen amb una monarquia que trontolla i acaben amb l’esclat de la revolta militar Companys els comença com un republicà conspirador i els acaba com a president d’una Generalitat que ha vençut l’aixecament a Barcelona però que està privada de quasi tota autoritat efectiva, que ha passat a mans de la FAI i altres extremistes Entremig, Companys ha…