Resultats de la cerca

En el 14è Congrés del partit, celebrat a l’Hospitalet de Llobregat, el coordinador general del Partit Popular de Catalunya PPC, Xavier García Albiol, és nomenat nou president en substitució d’Alícia Sánchez-Camacho García Albiol, que l’11 de març ja va ser elegit candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya, és l’únic a optar al càrrec i té el suport majoritari dels afiliats El número dos del partit és Santi Rodríguez, que n’ocupa la secretaria general En el Congrés intervé també María Dolores de Cospedal, i l’endemà el tancament va a càrrec del president del PP, Mariano Rajoy

L'exministre de Treball Xavier Bertrand és investit nou líder de la formació Unió per un Moviment Popular UMP El partit renova així la seva cúpula després del comiat del fins ara secretari general, Patrick Devedjian, que s'ha incorporat a l'executiu de Nicolas Sarkozy

El papa Francesc designa l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, membre del Tribunal Suprem de la Signatura Apostòlica, que té per funció vetllar per l’administració de la justícia dins de l’Església catòlica El papa també renova Omella com a membre de la Congregació per als Bisbes, l’organisme del Vaticà que gestiona el nomenament dels bisbes de tot el món

Bases per a la modernització de l’escena catalana Adrià Gual 1872-1944 Cartell per a la temporada d’hivern del Teatre íntim 1899 RM Fins a la temporada 1911-12 el Teatre Romea va ésser la plataforma indiscutible i alhora imprescindible per a la normalització de l’escena en llengua catalana la que va acollir tant les manifestacions del teatre vuitcentista com, des de començament del segle XX, les realitzacions teatrals d’alguns dels joves escriptors modernistes els qui es van fer càrrec de l’ambiciosa renovació temàtica i formal del teatre català a partir dels nous referents del teatre…

Francesc Sardà i Ladico 1877-1912 Socis del Cercle del Liceu a la Peixera 1907 Carbó Barcelona, Cercle del Liceu RM Al tombant dels segles XIX i XX el desenvolupament capitalista havia arribat a tots els racons de l’economia catalana, de manera que en diferents sectors productius s’havien constituït fortunes que en part es van abocar en la construcció de magnífics edificis particulars i en la decoració d’estances privades d’estil modernista Al costat de multitud d’edificis de caràcter públic, la demanda privada d’obres modernistes per part de la burgesia catalana fou importantíssima per als…