Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Lliurament del Premi Internacional Catalunya
Medicina
El president Carles Puigdemont lliura en un acte al palau de la Generalitat el 28è Premi Internacional Catalunya als metges Josep Baselga, Manel Esteller i Joan Massagué en reconeixement a les seves aportacions en la lluita contra el càncer És la primera vegada que tres persones comparteixen aquest premi
El premi Abel de matemàtiques, concedit per primer cop a una dona
Karen Uhlenbeck, professora de la Universitat d’Austin, Texas, rep el premi Abel de matemàtiques per les seves aportacions sobre les anomenades superfícies mínimes Uhlenbeck és la primera dona a rebre aquest guardó, el més prestigiós en el camp de les matemàtiques, juntament amb la medalla Fields que el 2014 va rebre per primer cop una dona, la iraniana Maryam Mirzakhani
Es detecten per primer cop ones gravitacionals
Científics del Laser Interferometer Gravitational-Wave Observatory LIGO confirmen la primera evidència empírica de les ones gravitacionals en detectar una distorsió de l’espaitemps que té l’origen en una collisió de dos forats negres esdevinguda a uns mil milions d’anys llum Les ones gravitacionals les va predir Albert Einstein el 1916 en la teoria de la relativitat general Juntament amb la confirmació del bosó de Higgs 2012, és una de les aportacions més importants de la física de les últimes dècades
Funeral d’estat per al dictador de Filipines
Ferdinand Marcos, president 1965 i dictador 1972-86 de Filipines, és enterrat amb honors d’estat al Cementiri dels Herois de Manila Enderrocat per una revolta popular i exiliat, Marcos i la seva esposa van encapçalar una de les dictadures més corruptes del segle XX Després de la seva elecció al mes de maig, el nou president, Rodrigo Duterte, antic collaborador seu, va anunciar plans per retornar el seu cos i retre-li un funeral honorífic, cosa que va donar lloc a grans mostres de rebuig El 8 de novembre el Tribunal Suprem va donar l’autorització perquè fos enterrat al Cementiri dels Herois,…
Els medievalismes en l'arquitectura modernista
Una de les característiques fonamentals del Modernisme arquitectònic és la superació de l’historicisme més estricte, és a dir, de la voluntat de reconstruir els estils històrics com també d’una certa fluctuació entre lo pensament d’avui i lo d’ahir sense fe en lo de demà , dient-ho amb les mateixes paraules de Domènech i Montaner manllevades del seu famós article «En busca de una arquitectura nacional» 1878, tantes vegades citat Parlem de Modernisme , precisament, perquè es tracta d’un moviment que té com a vector principal la voluntat de modernització del país, que fa professió de fe en el…
L'elegància cosmopolita d'Enric Sagnier
Enric Sagnier Villavecchia Barcelona, 1858-1931, primer marquès de Sagnier, va ser un dels arquitectes que va construir més edificis a l’Eixample barceloní i amb la seva obra va contribuir a donar un nou caràcter als carrers de la ciutat i també als d’altres poblacions En realitat la seva carrera professional, que es va estendre al llarg de més de quaranta anys, només es pot adscriure al Modernisme en el període central, després d’uns inicis eclèctics, mentre que als darrers anys les obres d’Enric Sagnier es poden considerar més o menys classicitzants, tot i que en molts edificis es pot…
La diàspora del modernisme català
Arran de la mostra El modernismo en España , que la Dirección General de Bellas Artes va organitzar al Casón del Buen Retiro de Madrid, a la tardor del 1969, José Camón Aznar es preguntava si la definició estètica del Modernisme es concretava en la forma o en la cronologia És indubtable, afirmava el polifacètic historiador, que es tracta d’una coherència formal La pregunta es formulava com a conseqüència de la metodologia emprada en la història, de l’art en tant considerem que tot allò que es realitza en l’àmbit artístic al segle XV pertany a l’estil renaixentista, la creativitat del segle…
Foneria i forja
Les arts dels metalls durant el període modernista són, encara, molt poc conegudes El primer estudi que se n’ocupà fou El arte modernista catalán , d’Alexandre Cirici 1951 que serví de base als escrits posteriors Trenta anys després, Núria de Dalmases i Antonio José Pitarch dedicaren un apartat específic als metalls, dins de l’obra Arte e industria en España 1774-1907 1982, on van donar a conèixer abundants dades inèdites derivades d’una intensa recerca documental Aquests darrers anys, amb motiu d’exposicions sobre el Modernisme i les arts decoratives, han vist la llum una sèrie de treballs…
La historiografia de l'art
Si en el vast camp de l’artigrafia és ben exacte referir-se a l’existència d’una crítica d’art modernista, com s’ha vist en un capítol d’un altre volum d’aquesta mateixa obra, parlar en canvi d’una historiografia artística modernista només pot ser veritat en part Segurament tractar de l’art del moment té un component molt més procliu a la militància modernista que estudiar l’art del passat Amb tot, el cert és, però, que sí que en aquell període hi ha personalitats que van conrear la història de l’art que indiscutiblement participaven de les inquietuds del Modernisme En aquest capítol però…
La crítica d'art contemporània
Tot moviment artístic necessita, per difondre’s massivament, un altaveu que faci arribar les seves realitzacions al públic que informi sobre elles, que les comenti i que les valori Aquest paper, en l’art de l’edat contemporània, el fa la crítica, i molt especialment la crítica que es manifesta des de la tribuna de la premsa, perquè és la que es canalitza a través d’uns mitjans de lectura habitual per part del ciutadà «Quants artistes d’aquest temps –deia Charles Baudelaire ja el 1846– deuen només a ella a la crítica la seva pobra anomenada» A Catalunya hi havia una crítica d’art als diaris…