Tot moviment artístic necessita, per difondre’s massivament, un altaveu que faci arribar les seves realitzacions al públic; que informi sobre elles, que les comenti i que les valori. Aquest paper, en l’art de l’edat contemporània, el fa la crítica, i molt especialment la crítica que es manifesta des de la tribuna de la premsa, perquè és la que es canalitza a través d’uns mitjans de lectura habitual per part del ciutadà. «Quants artistes d’aquest temps –deia Charles Baudelaire ja el 1846– deuen només a ella [a la crítica] la seva pobra anomenada!»

A Catalunya hi havia una crítica d’art als...