Resultats de la cerca
Es mostren 308 resultats
babisme
Religió
Moviment religiós modern procedent de la secta xiïta de l’islam, fundat a Pèrsia el 1844 per Mīrzā ‘Alī Muḥammad de Šīrāz, el qual es declarà missatger de Déu i adoptà el títol de Bāb.
El babisme defensa la teoria de la revelació progressiva i predica que cap veritat no és definitiva Demana una espiritualització de la religió, una condició més elevada per a la dona i altres reformes socials, com la supressió de la poligàmia, del concubinat i del comerç d’esclaus El Bāb predigué la vinguda d’un enviat més gran que ell que alliberaria la humanitat L’èxit de la seva predicació li guanyà l’enemistat dels elements ortodoxos que l’acusaren d’intents revolucionaris Una vegada executat 1850 el fundador, el moviment continuà per obra d’un petit grup El 1863 Mīrzā Ḥusayn ‘Alī 1817-92…
Karachi
![](/sites/default/files/media/FOTO2/karaci.jpg)
Mausoleu al centre de Karachi en honor del fundador del Pakistan, Ali Jinnah
© Istockphoto
Ciutat
Capital de la província del Sind, Pakistan, al NW del delta del riu Indus, en el litoral de la mar d’Oman.
La partició índia i l’èxode dels musulmans determinà el seu desenvolupament demogràfic 386655 h el 1941, 1916000 el 1961 Capital del país fins el 1960, és el principal port i el principal nucli industrial i comercial pakistanès indústries siderúrgica, de construccions mecàniques, de matèries plàstiques, alimentària, del ciment, del vidre, etc L’aglomeració, estesa entre la mar i el desert, inclou els nuclis de Clifton, Ghizri, Drigh Road, Lālūkhet, Nazimābād, l’àrea industrial de Sind i la de Got-Sher-Shāh És centre cultural del Pakistan
taifa de Màlaga
Història
Regne musulmà governat (1035-57) per una branca de la família hammudita.
El govern dels berbers Banū Ḥammūd es caracteritzà pel seguit d’atemptats familiars i les reiterades rebellions de la població àrab Dinastia hammudita de Màlaga Idrīs ibn ‘Alī ibn Ḥammūd 1035-1039 Yaḥyà ibn Idrīs 1039-1040 Ḥasan ibn Yaḥyà ibn 'Alī ibn Ḥammūd 1040-1042 Naǧa al-Siqlabī 1042 * Idrīs ibn Yaḥyà ibn 'Alī ibn Ḥammūd 1042-1047 i 1054-1055 Muḥammad ibn Yaḥyà ibn 'Alī ibn Ḥammūd 1047-1054 i 1055-1057 Idrīs ibn Yaḥyà ibn Idrīs 1054 * d’origen esclau
qajarita
Història
Membre de la dinastia, oriünda dels qajarites, fundada per l’eunuc Āgā Muḥammad, que regnà a Pèrsia (1794-1925) fins que l’últim representant, Aḥmad Shāh, fou destronat per la família Pahlawī.
Membres de la dinastia qajarita Āgā Muḥammad 1794-1797 Fatḥ 'Alī Shāh 1797-1834 Muḥammad Mirza 1834-1848 Nāṣir al-Dīn 1848-1896 Muẓaffar al-Dīn 1896-1907 Muḥammad ‘Alī 1907-1909 Aḥmad Shāh 1909-1945
bahaisme
Islamisme
Moviment religiós de l’islam iniciat per Mīrzā ‘Alī Muḥammad (babisme) i reformat per Mīrza ‘Alī Ḥusayn Nūrī, anomenat Bahā’ Allāh.
En morir Bahā’ Allāh 1892, el succeí el seu fill ‘Abbās, que prengué el nom d’'Abd al-Bahā’ ‘servent de Bahā’, el qual emprengué un viatge missioner de tres anys per Egipte, Europa i l’Amèrica del Nord i escriví El pla diví, una crida a tots els bahaistes a fi d’estendre les doctrines del seu pare Morí el 1921, i el succeí el seu net Sota el seu guiatge es desenvolupà als EUA un sistema d’administració i donà a la comunitat un govern democràtic per mitjà de “consells religiosos nacionals” en diversos països El bahaisme sosté la unitat de Déu, creu que la revelació divina és un procés continu…
agakan
Islamisme
Imam de la confessió islàmica dels ismaïlites nizarites.
Fou un títol honorífic de la cort dels kajarís de Pèrsia Des del 1817, que Fath ‘Alī Shāh anomenà així el seu gendre Ḥasan ‘Alī Shāh, el títol és considerat hereditari Aquests imams són venerats a l’Índia i a l’Àfrica oriental
Joe Frazier
Boxa
Boxejador dels pesos pesants nord-americà, també conegut com Smokin’ Joe Fracier.
Fou un campió mundial dels pesos pesants reconegut pels tres combats que protagonitzà amb Muhammad Ali Fou, de fet, l’únic boxejador que aconseguir abatre Ali El 1971 fou reconegut com a campió mundial, títol que perdé el 1973 Fou campió olímpic a Tòquio el 1964
Mubašir Nāṣir al-Dawla
Història
Segon emir independent de les Balears (~1095-1114).
Eunuc i llibert d’'Abd Allāh al-Murṭadā, al qual succeí Emprengué diverses expedicions guerreres acollí els reis destronats de Dénia ‘Alī ibn Muǧāhid Arran de l’expedició catalanopisana a les Illes el 1114 trameté el marí mallorquí ‘Abd Allāh ibn Maymūn a l’emir almoràvit ‘Alī ibn Yusūf en petició d’ajuda
al-Qāsim ibn Ḥammūd
Història
Califa berber de Còrdova (1018-23) hammudita
).
A la mort del seu germà ‘Alī ibn Ḥammūd de Còrdova , ocupà el poder enfront dels drets legítims del seu nebot Yaḥyà ibn ‘Alī, que el deposà el 1021 Malgrat que aconseguí de recuperar Còrdova 1023, en fou bandejat pel poble, revoltat contra el domini berber Refugiat a Jerez, morí executat pel seu nebot
‘Abbās Hilmī I d’Egipte
Història
Paixà d’Egipte (1848-54), net de Muḥammad ‘Alī.
Aquest li confià la presidència del consell del Caire i, el 1848, el nomenà representant seu Però ‘Abbās no fou reconegut com a tal fins a l’any següent, a la mort del seu oncle Ibrāhīm Paixà S’oposà a l’europeïtzació del país, però permeté als britànics la construcció del ferrocarril del Caire a Alexandria Mantingué bones relacions amb Turquia el soldà el nomenà paixà i es posà al seu costat en esclatar la guerra de Crimea 1854-55, durant la qual morí assassinat Fou suceït pel seu oncle Muḥammad Sa‘īd Paixà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina