Resultats de la cerca

Un grup de 13 empreses i bancs alemanys acorden crear un fons per a indemnitzar les persones que en el període nazi van ser obligades a treballar-hi en un règim de semiesclavatge El fons, creat per Basf, Bayer, Allianz, BMW, Daimler, Deutsche Bank, Degussa, Dresdner Bank, Krupp, Hoescht-Krupp, Hoescht, Siemens i Volkswagen, es repartirà entre fundacions contra el racisme i particulars D’altra banda, el Govern alemany de Gerhard Schröder, que és qui ha impulsat el projecte, es compromet a evitar que aquestes empreses hagin d’afrontar noves reclamacions per la seva antiga relació amb el …

El president alemany, Johannes Rau, i el canceller, Gerhard Schröder, signen a Berlín el compromís definitiu que permetrà indemnitzar les persones que durant el III Reich van ser obligades a treballar en règim d’esclavitud per a diferents empreses alemanyes L’Estat es farà càrrec de la meitat de la indemnització 5000 milions de marcs, i els 5000 milions restants, els cobriran les empreses implicades, com Daimler-Chrysler, Siemens o Volkswagen Les indemnitzacions beneficiaran uns 2 milions de persones

Amb seu a Barcelona, fou creada per  Joaquim Amat-Piniella i altres exdeportats Té com a objectiu treballar a favor de la memòria de les persones que, en acabar la Guerra Civil Espanyola, creuaren la frontera catalanofrancesa camí de l’exili i que més tard patiren la deportació als camps nazis La referència de Mauthausen  al nom es deu al fet que aquest camp de concentració fou el que reuní el nombre més gran de deportats de la Segona República Espanyola, bé que l’associació acull indistintament exdeportats de tots els camps nazis Amb els anys, també ha crescut el nombre d’associats que no…

La designació de Hitler com a canceller 30 de gener de 1933 significà la fi de la República alemanya configurada per la consitució de Weimar 1919 i la transformació de l’estat d’acord amb les doctrines del nazisme fi del parlamentarisme, suspensió de garanties i atribució al poder executiu de facultats illimitades substitució del sistema federal per una rígida centralització conversió del partit nacionalsocialista en partit únic i dissolució de les altres organitzacions polítiques i dels sindicats conversió de la presidència de la república en lideratge d’un nou imperi germànic,…

Amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, el DAS es federà amb la FAI, i assumí la gestió dels assumptes alemanys a Barcelona La seves principals tasques foren la vigilància sobre els residents alemanys a la ciutat sospitosos de connivències amb el nazisme i, en segon lloc, coordinar la incorporació dels voluntaris alemanys al front, operació que vehiculà per mitjà de la centúria Erich Mühsam dins la Columna Ascaso Les activitats del DAS cessaren arran dels fets de maig del 1937, a partir dels quals la delegació a Barcelona del KPD Kommunistische Partei Deutschlands s’imposà en…

Entre les afinitats, cal esmentar l’antiautoritarisme, la creença en el compromís social de l’escriptor i el propòsit de restablir la tradició literària alemanya interrompuda durant el nazisme El grup durà del 1947 al 1972, i els seus principals impulsors foren HWRichter, AAndersch i WKolbenhoff, però la seva composició no fou mai estable i sempre tingué un caràcter obert i informal, que no comprometia la individualitat dels seus membres Entre les activitats més destacades s’inclouen les trobades en què hom discutia qüestions d’actualitat des d’una perspectiva crítica, i la…

Suprimí els sindicats i organitzà el Deutsche Arbeitsfront Front alemany del treball Durant la Segona Guerra Mundial dirigí el servei de deportació d’obrers estrangers a Alemanya Detingut pels aliats, se suïcidà quan l’anaven a jutjar

Bisbe de Württemberg 1933, fou el portaveu de l’oposició luterana al nazisme Organitzà l’Església evangèlica a Alemanya 1945 Entre les seves obres destaquen el recull de sermons Fünfzig Jahre im Dienst der Kirche ‘Cinquanta anys al servei de l’Església’, 1950 i Erinnerungen aus meinem Leben ‘Records de la meva vida’, 1953, sobre la situació eclesiàstica durant el nazisme

A Charlottesville, capital de l’estat de Virgínia, grups antifeixistes i ultradretans i neonazis, entre els quals hi ha el Ku Klux Klan, provoquen 1 mort i 19 ferits en atacar manifestants antifeixistes pels plans de l’Ajuntament de retirar una estàtua del general confederat Robert E Lee, un dels símbols de l’Amèrica supremacista blanca L’Ajuntament prohibeix la manifestació que sota el lema "Unim la dreta" convoca l’extrema dreta La resposta del president Trump, que en una sèrie de piulades no condemna la violència de l’extrema dreta ni el nazisme, desencadena una polèmica…