Resultats de la cerca
Es mostren 167 resultats
Sant Pere i Sant Feliu de Seguers (els Prats de Rei)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Castellar i després del de Seguers Inicialment tingué funcions parroquials, però després les perdé i esdevingué una sufragània de la parròquia de Sant Miquel de Castellar Finalment, en el segle passat recuperà novament les funcions parroquials Les primeres notícies sobre el lloc de Castellar corresponen a l’any 1022, quan Seguí, senyor del castell de Castellar, en el seu testament deixà al seu fill Company la torre de Seguers L’existència de l’església es comprova l’any 1098, data en la qual Bernat i la seva muller…
Castell de Massalió
Art romànic
La vila de Massalió és damunt un turó de 359 m d’altitud, a la riba esquerra del Matarranya El lloc i el castell de Massalió foren conquerits als musulmans vers el 1157 pel comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, i el 1175, el seu fill, el rei Alfons I, en féu donació al bisbe de Saragossa i al capítol de Sant Salvador de la mateixa ciutat Poc després el prelat de Saragossa infeudà l’indret a diversos senyors, fins que el 1308 recuperà la jurisdicció del lloc Actualment no resta cap vestigi del castell medieval del poble de Massalió
Castell d’Avinyó
Art romànic
Surt esmentat el 974 El seu primer senyor conegut ha de ser un Seniofred, viciari, que té béns a Avinyó el 1007 ja que entre el 1032 i el 1060 apareix un Ramon, fill de Seniofred d’Avinyó La família Avinyó segueix apareixent en la documentació fins que el 1121 el comte Ramon Berenguer III introdueix un nou feudatari sobre la família Avinyó és Berenguer Bernat de Queralt, que el 1121 li jura fidelitat pel castell d’Avinyó i molts d’altres La família Queralt segueix essent senyora del castell d’Avinyó i encara el 1247 consta que ho era Amb la desaparició d’aquest llinatge el rei recuperà…
Santa Cecília (l’Estany)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell d’Oló, a l’Estany Fou la parròquia de la població de l’Estany, dependent totalment del monestir de Santa Maria, que l’havia fundada L’església fou fundada entre el 1216 i el 1222 pel prior Ramon de Gurb, prop del monestir, amb la finalitat que fos l’església parroquial dels habitants que s’anaven agrupant entorn del cenobi El rectorologi durà fins al 1390 al començament del segle XV, durant les turbulències que afectaren el monestir, s’abandonà, i al final del segle, a causa de la guerra civil, el seu estat s’agreujà i no es recuperà…
Castell de Castellvell del Camp
Art romànic
L’existència d’un castell a Castellvell s’intueix pel topònim que identifica el poble, malgrat que no en resta actualment cap vestigi El lloc de Castellvell formava part del terme de Reus i fou donat a poblar pel cambrer, però, a causa de les desavinences sorgides amb el repoblador, el 1206 aquell recuperà la senyoria per mitjà d’una compra Un any després, en el repartiment efectuat entre el cambrer i el castlà de Reus dels llocs de Castellvell i d’Almoster, surt mencionat el castell de Vilafort sic designant el lloc de Castellvell Probablement el castell era situat en el puig…
Santa Maria de Mont-roig de Tastavins
Art romànic
Alfons I el Bataller ocupà el lloc vers el 1132, però no fou fins en temps de Ramon Berenguer IV de Barcelona que es conquerí definitivament l’indret El 1185 el rei Alfons I el Cast donà el terme de Mont-roig a l’arquebisbe de Tarragona, però recuperà el domini i l’any 1209 el cedí als cavallers frares de l’orde de Calatrava L’església parroquial de Santa Maria ja existia al final del segle XII Es troba al capdavall de la vila, a l’extrem de l’antic recinte clos Sembla que la seva base és un edifici gòtic un xic tardà, disfressat plenament en època barroca La portalada, amb…
Castell de Castellar (Aguilar de Segarra)
Art romànic
Apareix citat el 983 El primer senyor conegut és un tal Seguí, que testà el 1022 i deixà al seu fill el castell de Castellar i un seguit de petits nuclis de població amb una torre de defensa, dels quals pertanyen a l’actual terme d’Aguilar de Segarra els de Puigfarner i Santa Maria de Melancosa el 1078 testà el seu fill, Sendred Company, el 1123 un fill d’aquest, Berenguer Sendred, però ja no posseeix el castell de Castellar, que anà a parar a mans d’un altre germà El 1259 apareix un Simó de Castellar fill de Guillem de Castellar La família Castellar desapareix definitivament per trobar com a…
Sant Feliu de Rodors (Moià)
Art romànic
Situació Una vista de conjunt de l’edifici, en el qual l’obra romànica ens ha deixat només alguns fragments de mur F Junyent-A Mazcuñan L’església de Sant Feliu s’aixeca propera a les ruïnes del castell de Rodors, en un pendent abocat a la vall de la seva riera, a la banda nord-occidental del terme Long 2°04’54” - Lat 41°50’28” Per a anar-hi, cal dirigir-se a Moià, on hem d’emprendre la carretera que mena a l’Estany Poc després d’haver - passat el quilòmetre 4, just a l’hectòmetre 150, cal desviar-se a mà esquerra per tal de seguir un camí carreter senyalitzat amb un rètol, on es llegeix…
Sant Jaume de la Torre d’Elna
Art romànic
El lloc de la Torre, anomenat en els primers temps de l’edat mitjana Asillac, apareix consignat des del principi del segle X La referència més antiga sobre la seva església és de l’any 938, en què Gairol, fill d’Alienard, va vendre a Guadall, bisbe d’Elna, dues terceres parts de la vila de la Torre, altrament dita d’Asillac, amb l’església de Sant Jaume Set anys més tard, el bisbe Guadall va donar en franc alou a l’església d’Elna aquestes dues terceres parts Durant el segle XI l’església parroquial de la Torre va ser infundada al llinatge dels Salses-Pià Això és el que es desprèn d’un…
Castell de Linyola
Art romànic
La vila de Linyola, a 248 m d’altitud, és sobre una petita elevació al sector més alt del terme L’indret fou conquerit al darrer quart del segle XI pel comte d’Urgell Ermengol IV, el qual l’any 1079 assignà per a la construcció del monestir de Gualter la meitat de les primícies de la quadra de Linyola Poc abans de la conquesta de Lleida l’any 1149, Linyola esdevingué una de les defenses més meridionals del comtat d’Urgell i rebé llavors la categoria de castrum El cartulari de Tavèrnoles conserva un document de l’any 1120 on l’esmentat comte confirmava uns béns en favor d’un fill d’Arnau…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina