El lloc de la Torre, anomenat en els primers temps de l’edat mitjana Asillac, apareix consignat des del principi del segle X. La referència més antiga sobre la seva església és de l’any 938, en què Gairol, fill d’Alienard, va vendre a Guadall, bisbe d’Elna, dues terceres parts de la vila de la Torre, altrament dita d’Asillac, amb l’església de Sant Jaume. Set anys més tard, el bisbe Guadall va donar en franc alou a l’església d’Elna aquestes dues terceres parts. Durant el segle XI l’església parroquial de la Torre va ser infundada al llinatge dels Salses-Pià. Això és el que es desprèn d’un document de l’any 1103, pel qual Guillem Bernat de Pià bescanvià aquesta església per un mas a Juegues. Segons consta en aquesta acta, els avantpassats de Guillem Bernat de Pià havien posseït aquesta església en feu dels bisbes d’Elna. L’església d’Elna recuperà el control definitiu sobre la parròquia de la Torre l’any 1139.
L’església parroquial actual, reconstruïda al segle XVIII, no conserva elements de l’antiga església medieval.