Resultats de la cerca

El Castell de Taià o de Teià és un castell termenat que es trobava al sud-est de la població de Serinyà, sobre un turonet Hi porta una pista que surt del quilòmetre 23,2 de la carretera de Banyoles, a 1,5 km aproximadament Les seves ruïnes es troben adossades al mas de Can Parella Hi resten alguns murs de carreus irregulars d’uns 6 metres de llargada i altura decreixent, que configuren una construcció rectangular en part ocupada per una cisterna moderna Altres restes de murs posen en evidència un clos antic avui totalment malmès Aquest castell va tenir un cert protagonisme el 957…

Situació Vista de ponent de l’església de Sant Andreu de Serinyà, molt poc modificada, a la qual es va afegir una torre que li dóna esveltesa i una silueta peculiar F Tur El poble de Serinyà és situat a la carretera de Girona a Olot, al quilòmetre 19,5, a la riba dreta del Ser L’es glésia parroquial dedicada a Sant Andreu es troba dins el nucli del poble La clau es pot trobar en un estanc de la mateixa plaça de l’església Mapa L38-11257 Situació 31TDG790688 JMC-JRM Història No és fins al 1182 que és esmentada l’església parroquial de Sancti Andree de Seriniano La…

Situació Vista de llevant de la petita església romànica, en la qual es destaca l’absis, completament llis F Tur Al veïnat de Casals, a la part nord del terme, molt a prop del límit amb Sant Ferriol la Garrotxa hi ha emplaçada aquesta capella que és sobre un petit turó, presidint el veïnat de cases disperses Hom hi arriba per una pista que surt del quilòmetre 22,7 de la carretera de Girona a Olot per Banyoles i Besalú, i que porta, en poc més de 2 km al veïnat de Casals i a la capella Mapa L38-11257 Situació 31TDG772704 JMC-JRM Història La capella romànica de Sant Miquel Sesvinyes és…

Ocell fòssil × 1 procedent del Cretaci inferior de Santa Maria de Meià Noguera, en fotos fetes amb llum normal a dalt i amb llum ultraviolada a baix És la resta d’ocell més antiga del nostre país i una de les més antigues del món, després de l’ Archaeopteryx lithographica de Solnhofen Les restes d’aquest ocell, contingudes en una petita llosa, són fragmentàries i incompletes s’ha preservat quasi tota l’extremitat esquerra, amb l’húmer, el radi, l’ulna i part dels metacarps, com també la fúrcula i les plomes s’hi identifiquen també el segon húmer, el radi i la tíbia, tots tres fracturats,…

Mapa del Pla de l’Estany amb la senyalització de totes les esglésies de les quals es tenen notícies anteriors a l’any 1300 A Pladevall Banyoles Sant Esteve de Banyoles Santa Maria in capite stagni Santa Maria dels Turers Sant Pere de Guèmol Sant Jaume de Puigpalter Camós Sant Vicenç de Camós Santa Magdalena de Noves Santa Maria de Camós Cornellà del Terri Sant Pere de Cornellà Sant Antoni Sant Joan Baptista de Borgonyà Sant julià de Corts Sant Esteve de Sords Santa Eulàlia de Pujals dels Pagesos Santa Maria de Pujals dels Cavallers Santa Llogaia del Terri Sant Andreu del Terri Sant Cugat de…

Mapa de la Selva amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals es tenen notícies anteriors a l’any 1300 A Pladevall Banyoles La vila de Banyoles Casa de la Pia Almoina Camós La Sala de Camós Cornellà del Terri Castell de Cornellà Castell de Ravós del Terri Esponellà Castell d’Esponellà Casa forta de Vilert Fontcoberta Castell d’Espasens Casa de la Farrés Casa forta de Fontcoberta Palol de Revardit Castell de Palol de Revardit Torre circular de l’antic recinte fortificat Porqueres Castell de Porqueres Castell de Mata Castell d’Espill Sant Miquel de Campmajor Castell de Roca…

Precedents El Pla de l’Estany pertanyia al bisbat de Girona, que amb els altres bisbats catalans depenia del metropolità de Narbona El bisbat gironí es dividia en quatre districtes o ardiaconats Girona, Besalú, l’Empordà i la Selva Els ardiaques que els presidien formaven part del capítol catedralici de Girona L’ardiaconat de Besalú coincidia amb el territori comtal i li pertanyia per tant Banyoles i la seva comarca Vegeu Esglésies del Pla de l’Estany anteriors al 1300 Les parròquies Constituïen les unitats de població i eren els centres organizatius de la vida social i religiosa…

L’indret de Fares apareix documentat per primera vegada en el testament del comte Sunifred de Besalú i Cerdanya, l’any 966, quan aquest deixà al seu germà Miró, futur comte de Besalú i bisbe de Girona, “ ipsum meum alodem de Faras vel de Roseto ” Tanmateix, només tres anys després, el 969, queda constatada l’existència de l’església de Santa Maria de Fares mitjançant la venda feta per Gaurí i els seus fills, Franclmir i Oriol, a Miró Bonfill, ja comte de Besalú, d’un “ alodium in comitatu Bisuldunense, et in parrochia Sancte Marie de Faris in locum quem vocatum Roseto ” L’any 975, “ Sanctae…

Ramon d’Abadal i de Vinyals Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Ramon d’abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives Biografies catalanes Sèrie històrica núm 1 Barcelona 1965 R Alberch, J Clarà i G Roura El Gironès, la Selva, la Garrotxa , vol 3, dins Gran Geografia General de Catalunya , Enciclopèdia Catalana, SA, Barcelona 1981 P Alsius i Torrent Ensaig històrich sobre la villa de Banyoles , Estampa de L Obradors i P Sulé, Barcelona 1872 P Alsius i Torrent Serinyà Reseña…