Resultats de la cerca

Els nivells baixos del Carbonífer són ben observables en diferents punts del Montnegre, principalment al turó del Montagut, a prop de Malgrat, i als voltants del coll d’Hortsavinyà Al mateix cim del turó del Montagut es poden veure les lidites amb nòduls de fosfats que formen la base de la successió carbonífera Aquestes lidites es troben molt replegades, formant plecs de longitud d’ona curta El nivell que s’hi superposa és format per calcàries que també es poden observar a la mateixa localitat, immediatament al N de les lidites, principalment baixant el turó del Montagut, cap a l’W Per damunt…

El metamorfisme dels terrenys prealpins dels Països Catalans és hercinià Si bé és admesa la presència de roques precambrianes en alguns massissos nordpirinencs i també probablement a l’Albera, l’existència de roques amb evidències d’haver sofert un episodi corresponent al metamorfisme precambrià resulta més problemàtica La presència, en alguns gneis dels massissos nordpirinencs, de minerals relictes d’origen metamòrfic que no es corresponen amb les associacions minerals pròpies del metamorfisme hercinià, ha estat interpretada com un argument favorable a l’existència de roques metamòrfiques…

El massís del Canigó és un dels millors exemples, tant per les seves dimensions com per les condicions d’aflorament, dels massissos de gneis que d’una manera esglaonada es troben a la zona axial dels Pirineus centrals i orientals És en aquest massís on l’erosió assoleix els nivells estructuralment més profunds de tots els Pirineus Mapa geològic i secció del massís del Canigó, un dels millors exemples dels doms de gneis que es troben a la zona axial pirinenca La cartografia i la secció reflecteixen l’estructura de dom suau que dibuixen els gneis del Canigó i el seu caràcter laminar entre els…

Els Pirineus constitueixen el conjunt de relleus més important dels Països Catalans És als Pirineus on les muntanyes s’enlairen més amunt i on els processos geodinàmics han esculpit un relleu més enèrgic Aquestes característiques fisiogràfiques, que els destaquen respecte d’altres muntanyes i serralades del nostre país, tenen una explicació geològica En efecte, és en els Pirineus, així com en la Serralada Bètica, on els processos orogènics els responsables de l’edificació de les serralades es manifesten, en l’àmbit dels Països Catalans, amb una major intensitat des del final dels temps…

Els fragments del sòcol paleozoic Els sistemes del paleozoic Els números indiquen l’edat en milions d’anys Maber Les roques més profundes i més antigues que afloren dins l’àmbit dels Països Catalans, i que s’han pogut datar amb seguretat, pertanyen a l’Era Paleozoica Aquestes roques sofriren una evolució complexa que culminà amb el seu plegament i amb la formació d’un relleu que conduí a l’aixecament d’una gran serralada, anomenada Serralada Herciniana o Varisca Aquesta serralada, atacada per l’erosió, quedà completament arrasada cap al final del Paleozoic, i es formà una gran superfície més…

Resseguida longitudinalment per la Tet i limitada al S pel massís del Canigó, la depressió tectònica del Conflent és una semifossa estreta i complexa, orientada parallelament a la falla ENE-WSW de la Tet, que se situa entre les depressions de la Cerdanya i el Rosselló Aquesta fossa, que es troba reblerta de materials que van des del Miocè inferior fins a l’actualitat, mostra, a l’igual de la fossa de la Cerdanya, una notable asimetria entre els marges meridional i septentrional Així, mentre que en el primer el contacte entre el rebliment neogen de la fossa i el sòcol paleozoic és molt complex…

Tot i que en conjunt els materials del cicle hercinià ocupen una extensió força considerable de la superfície dels Països Catalans, la reconstrucció detallada de l’estructura que presenten, és a dir, de les relacions geomètriques entre les diverses unitats litològiques, és una qüestió que planteja força problemes Això és una conseqüència del fet que la major part dels Països Catalans, a diferència de la resta de l’anomenat Massís Ibèric, pertany a un sector de l’escorça directament implicat en l’orogènia alpina El conjunt de materials hercinians afloren avui en una sèrie de massissos…

Els sistemes del paleozoic Els números indiquen l'edat en milions d'anys Maber Els terrenys hercinians que afloren als Països Catalans es poden agrupar, a grans trets, en tres grans conjunts, els quals són significatius pel que fa a llur origen i evolució El primer inclou les roques sedimentàries paleozoiques i les roques volcàniques i subvolcàniques que hi són interstratificades, així com llurs derivats metamòrfics El segon grup és integrat pels gneis que provenen majoritàriament de granitoides anteriors a l’orogènia herciniana Els granitoides intrusius hercinians emplaçats en terrenys…

Mar embravida per la tramuntana, en la costa rocosa de Fornells Xavier Jansà La costa de Sa Tramuntana de Menorca 11, entre els principals espais naturals de Menorca Geològicament i geogràfica, Menorca està clarament diferenciada en dos sectors ben contrastats el migjorn, un altiplà calcari, de materials terciaris i del tot similar a altres comarques baleàriques i Sa Tramuntana, paleozoica i mesozoica, en part silícia, de relleus suaus però ondulats i ben articulats Aquest sector és del tot diferent de la resta de les illes, tant pel seu origen com per la seva geomorfologia Dins…

Els trilobitomorfs trilobits Els fòssils de trilobits, com els que mostra la fotografia, són d’una gran importància per a la datació biostratigràfica dels terrenys paleozoics Xavier Palaus De totes les formes artropodianes del període paleozoic, els trilobits són les més importants Formen un grup integrat per més de 4000 espècies, fòssils exclusivament, que es reuneixen en aproximadament mig miler de gèneres Ací s’explicaran d’una manera general les seves característiques principals per a poder tractar del seu interès filogenètic en relació amb els artròpodes vivents Morfologia Els trilobits…