Resseguida longitudinalment per la Tet i limitada al S pel massís del Canigó, la depressió tectònica del Conflent és una semifossa estreta i complexa, orientada paral·lelament a la falla ENE-WSW de la Tet, que se situa entre les depressions de la Cerdanya i el Rosselló.
Aquesta fossa, que es troba reblerta de materials que van des del Miocè inferior fins a l’actualitat, mostra, a l’igual de la fossa de la Cerdanya, una notable asimetria entre els marges meridional i septentrional. Així, mentre que en el primer el contacte entre el rebliment neogen de la fossa i el sòcol paleozoic és molt complex i predominantment discordant, en el segon és caracteritzat pel desenvolupament d’importants falles d’orientació NE-SW que s’han desplaçat durant tot el Neogen.
L’estructura
La fossa del Conflent forma una depressió allargada que se situa paral·lelament a la falla de la Tet, entre les depressions de la Cerdanya i el Rosselló. És reblerta de sediments que van probablement des del Miocè inferior fins a l’actualitat. La figura mostra aquests materials de rebliment i indica les unitats litostratigràfiques principals i la direcció en què els sediments que la formen van ésser transportats. La fossa té una estructura sinforme limitada al SE per la falla de la Tet.
Biopunt, original d’Y. Bandet, modificat per E. Roca.
L’estructura de la fossa del Conflent és condicionada pels moviments de la falla de la Tet durant el Neogen. Aquesta falla resta enregistrada a la fossa pel desenvolupament al marge SE d’un conjunt de falles subverticals d’orientació ENE-WSW que cabussen lleugerament al NW i que localment mostren associades falles E-W inclinades cap al N. El moviment, essencialment normal, d’aquestes falles provoca que la fossa presenti una compartimentació en diversos blocs inclinats cap al S o cap al SE. Aquest fet confereix una clara asimetria a la fossa, perquè, si bé el marge S i SE és clarament tectònic, a la vora NW de la fossa (on afloren principalment materials de la base del rebliment de la depressió), el contacte entre aquest i el sòcol, molt més complex, és interpretat com a bàsicament discordant. Un exemple de les falles que limiten al S la fossa pot ésser observat entre Escaró i Saorra, mentre que a les rodalies de Marquixanes (al S del torrent de la Perdiu) hom pot reconèixer la superfície de discordança que posa en contacte el granit amb les arcoses de la formació de Marquixanes.
El fet que les falles ENE-WSW presentin una clara disposició esglaonada i que les falles E-W es desenvolupin a les àrees compreses entre aquestes fa suposar que, a l’igual de la fossa de la Cerdanya, els moviments direccionals de la falla de la Tet han estat molt importants en la gènesi de la fossa del Conflent.
Després de la sedimentació de la formació d’Escaró, el moviment normal de les falles que limiten la fossa del Conflent al S i al SE origina el lliscament de grans blocs (entre hectomètrics i quilomètrics) del sòcol, provinents del bloc meridional de la falla de la Tet, sobre els materials neògens de la fossa; aquest fet és observable a les rodalies de les mines de fluor d’Escaró, on les fàcies conglomeràtiques de la formació d’Escaró són encavalcades per esquists i calcàries de la sèrie paleozoica de Canavelles. Així mateix, hom pot observar que, a conseqüència d’aquests moviments tardans, els materials neògens mostren una clara disposició en sinclinal resultant tant del basculament dels blocs com dels problemes espacials que origina el moviment vertical de les falles.
Els materials
En els materials de rebliment de la fossa del Conflent, materials detrítics de caire continental, hom ha identificat diverses unitats, com les formacions d’Escaró, Codalet, Marquixanes i Lentillà, de les quals només ha pogut ésser determinada, a partir de restes mastològiques, l’edat de Lentillà com a burdigaliana; ara bé, la presència a les parts més orientals de la fossa de dipòsits marins i continentals del Pliocè mitjà i superior discordants sobre aquestes successions continentals, permet atribuir el rebliment de la fossa al Miocè o al Pliocè inferior. La relació espacial i temporal entre aquestes formacions és molt difícil i discutida, perquè les dades paleontològiques no són suficients i les fàcies de moltes d’aquestes formacions són molt similars. Ara bé, en conjunt hom distingeix en el rebliment de la fossa dues grans unitats estratigràfiques, una d’inferior, constituïda per les formacions de Marquixanes i Codalet, i una de superior corresponent a les de Lentillà i Escaró.
La formació de Marquixanes
La formació de Marquixanes, juntament amb gran part de la formació de Codalet, és la unitat més antiga del rebliment de la fossa. A la confluència del riu de Lentillà amb la Tet és observable una secció típica dels materials de la formació de Marquixanes, que es presenten com a alternança de sorres grolleres arcòsiques de color gris, que ocasionalment mostren nivells conglomeràtics bretxosos de còdols granítics. Aquests dipòsits al·luvials d’àrea font granítica provenen del N de la depressió i només han estat reconeguts en una estreta franja a la vora N de la fossa, entre Prada i Vinçà.
La formació de Codalet
La formació de Codalet és constituïda per successions terrígenes vermelles, principalment bretxes (de còdols de composició esquistosa) i lutites, que afloren a les zones meridionals de la fossa, a l’W de Prada. Tal com hom pot veure al N de Cornellà del Conflent o a les rodalies de Villerac, aquests dipòsits es disposen principalment sota la formació d’Escaró, si bé localment hom ha observat dipòsits d’aquestes característiques intercalats dins la citada formació. En conjunt, són interpretats com a dipòsits al·luvials de procedència S i d’àmbit molt local. Un bon exemple de materials d’aquesta formació és visible al llarg del llit del riu de Lentillà a l’W d’Espirà del Conflent.
La formació de Lentillà
Uns 2 km al S d’Espirà del Conflent, al marge esquerre del llit del riu de Lentillà, és visible, superposada a la formació de Marquixanes, una formació denominada de Lentillà, constituïda per alternança de conglomerats, sorres i lutites d’origen clarament fluvial. Aquesta formació, d’edat burdigaliana (Miocè inferior), malgrat mostrar a la base nivells que s’interdigitalitzen amb dipòsits de la formació de Codalet, sembla correspondre en gran part a nivells distals dels dipòsits al·luvials de la formació d’Escaró. La composició litològica dels còdols (gneis, granit i esquist) indica que l’àrea font dels sediments de la formació de Lentillà se situava al S, perquè sols en aquesta àrea afloren, en el sòcol, els gneis. Cal remarcar, així mateix, a les rodalies de Vinçà (sector E de la fossa), el desenvolupament d’una sèrie sorrenca amb algunes passades conglomeràtiques, d’edat prepliocena, que podria correspondre a les parts més distals de la formació de Lentillà.
La formació d’Escaró
La formació d’Escaró constitueix gran part dels afloraments actualment identificables a les parts centre i occidental de la fossa del Conflent. Aquesta formació, que se superposa a les unitats de Codalet i de Marquixanes descrites, és formada per gruixudes successions terrígenes de bretxes, conglomerats i sorres, que presenten localment intercalacions lutítiques. Interpretades com un sistema de cons al·luvials adossats al marge S de la fossa, hom pot observar aquestes successions en qualsevol dels xaragalls ben desenvolupats entre Escaró i Cornellà de Conflent. La composició dels còdols (gneis en un 80%) a les bretxes, i la dels minerals pesats a les sorres, ens indiquen, a l’igual de la formació de Lentillà, que l’àrea font d’aquests sediments era situada al S, concretament als massissos del Canigó i Carançà.
A partir d’aquestes dades és acceptable que el rebliment de la fossa del Conflent, després d’una etapa de forta fracturació del sòcol, s’iniciés amb la deposició de les formacions al·luvials d’àmbit local de Codalet i Marquixanes. Posteriorment, en el Burdigalià, mentre continua la sedimentació al·luvial local de la formació de Codalet, es produeix una expansió dels dipòsits al·luvials de procedència S de la formació d’Escaró que dona lloc a la sedimentació en les parts més distals (àrea N de la conca) dels materials fluvials de la formació de Lentillà i possiblement de la sèrie sorrenco-conglomeràtica de Vinçà. Aquesta expansió accelerada origina finalment que tot el conjunt de les formacions comentades siguin fossilitzades pels materials al·luvials de procedència S de la formació d’Escaró (d’edat, en conjunt, indeterminada), que corresponen als últims sediments associats a l’activitat tectònica de les falles que limiten la fossa.