Resultats de la cerca

El museu Fragment de teixit de seda hispanoàrab del segle XIII Arxiu Museu Tèxtil de Terrassa El Museu Tèxtil de Terrassa és situat al carrer de Salmerón, núm 25, al cor del Parc de Vallparadís, prop del centre de Terrassa Gestionat per la Diputació de Barcelona des del 1981, el museu s’originà amb la collecció de teixits antics propietat de l’industrial terrassenc Josep Biosca, que, el 1946 i per iniciativa d’un grup d’industrials, passaren a formar el fons del Museu Tèxtil Biosca, regit per un patronat privat De la seu provisional inicial, els fons passaren a l’Institut Industrial el 1956,…

Làpides sepulcrals dels bisbes Guillem Jordà, del 1186, i de Ramon de Vilallonga, del 1216, que es troben al claustre de la catedral d’Elna ECSA - A Roura Els bisbes La diòcesi d’Elna, que es va restaurar gairebé simultàniament amb l’alliberament del territori, es va anar afermant tot al llarg del segle IX A partir del bisbe Riculf I 887-915, germà del comte Miró, s’inicià la sèrie de bisbes més coneguts, molts d’ells de llinatge comtal o nobiliari El seu àmbit s’estenia pel Rosselló, el Conflent i el Vallespir, comtats o grans divisions territorials que seran la base dels tres grans…

L’any 1019 apareix l’església de Sant Dalmai, com a “ Sancti Dalmatii de Tornavels ”, en una dotació feta per a la canònica gironina El 10 de maig de 1185, una butlla del papa Luci III confirmà, entre d’altres coses, tots els drets que el monestir de Sant Salvador de Breda tenia sobre l’església parroquial de Sant Dalmai L’any 1246, una nova butlla a favor del monestir de Breda, aquesta vegada del papa Innocenci IV, torna a citar l’església de Sant Dalmai entre les seves possessions Com a confirmació de la seva dependència territorial del castell de Brunyola, l’any 1279 és citada…

Al llarg del segle XII, en diversos documents datats els anys 1117, 1173, 1197 i 1198, el castell i el lloc o la vall de Mont-ros apareix com a possessió dels comtes de Pallars Sobirà Cal esperar, tanmateix, al principi del segle XIV per a tenir referències de l’església parroquial del terme En el recorregut realitzat pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona l’any 1314 per les esglésies parroquials de l’ardiaconat de Tremp, figura l’església de Santa Maria de Mont-ros, que en el llibre de la dècima del 1391 consta dins del deganat de Cabdella Vers l’any 1526, la rectoria de Mont-ros, amb…

Els primers indicis de poblament d’aquest indret es remunten a l’època ibèrica El terme del castell de Ruf és esmentat el 1060 El 1121 apareix mencionada aquesta fortalesa com a indicador geogràfic de la muntanya on es troba La primera referència pròpiament del castell de Ruf és del 1141, que Berenguer Bernat de Cabanyes el donà a la seva filla Adelaida amb totes les seves pertinences, a més del molí i totes les possessions que Berenguer Bernat té a Martorelles El 1159 la mateixa Adelaida el cedeix a Guerau, el seu marit, i als seus fills El 1175 Guerau fa testament abans d’anar…

No hem trobat notícies documentals referides a aquesta església, en estat ruïnós, que podria correspondre aparentment a una obra alt-medieval Les seves minses restes no permeten fer-ne un estudi aprofundit

Situació L’església de Sant Martí, conjuntament amb els vestigis de l’antic castell, és situada a la part més alta del poble d’Aguilaniu, dit popularment Aguinaliu, encimbellat a la solana d’un esperó de la serra de la Corrodella Mapa 31-12 288 Situació 31TBG800642 S’arriba a Aguilaniu per un brancal indicat de la carretera N-123 de Benavarri a Graus, a mà esquerra JBP Història La primera notícia de l’indret d’Aguilaniu fa referència al seu castell kastro Aquilanido , el qual és doimi cumentat ja l’any 987 es tractava d’una fortificació emplaçada a la frontera musulmana dependent del…

No es coneix cap notícia d’aquesta capella, malgrat que les seves restes arquitectòniques indiquen la seva filiació altmedieval Possiblement l’actual capella de Sant Fruitós, abans Sant Josep, ara del mas d’en Pere, es construí en substitució de l’antiga de Sant Fruitós

Seu dels cavallers Todonyà, documentats amb Guillem de Todonyà l’any 1183 Les seves notícies desapareixen vers l’any 1280 i sembla que es va refondre amb els cavallers Sant Hipòlit, castlans del castell de Voltregà Aquesta domus es trobava vers l’actual mas Gallifa

Aquest castell, ara desaparegut, apareix documentat en el testament de Bernat d’Anglesola de 1182 com una de les seves possessions En el fogatjament de 1365-75 el terme de Fondarella consta que era de G Moliner, amb 39 focs Després passà al capítol de Lleida